Enderroquen l’edifici de l’històric hotel de la colònia Puig de Montserrat

Un dels últims edificis que quedaven representatius del vell Montserrat, els de l’esclat de l’esplendor de l’estiueig a principi del segle passat, ja és història. Aquesta setmana s’estan duent a terme els treballs d’enderroc del que era l’hotel de l’antiga colònia Puig, que durant gairebé 120 anys s’ha fet visible als visitants que pujaven al santuari des de Monistrol, primer com a immoble de caràcter luxós, posteriorment com a exemple de decadència i record d’un altre temps, i durant els últims vint com a vestigi immers en un procés progressiu de ruïna que l’ha acabat duent fins a aquest enderroc.

Enderroc de l'hotel de la colònia Puig de Montserrat

Situat a peu d’un revolt de la carretera BP-1121, al quilòmetre 10,5 (en terme municipal de Marganell, molt a prop del monestir de Sant Benet), des que va quedar sense ús i abandonat va ser presa dels actes vandàlics, que en van anar accentuant la degradació, eliminant els elements més singulars i omplint-lo de grafits, fins a acabar tapiat per evitar que s’hi seguís entrant.

Segons ha pogut saber regió7, els treballs van començar tot just després de Sant Joan amb els desmuntatges interiors, però les màquines hi han treballat de manera accelerada, atès el punt sensible on es troba (en ple accés al santuari, en un dels moments àlgids de visitants), i aquest dijous ja pràcticament només en quedaven un parell de metres d’alçada de façana i tones de material enderrocat al darrere.

Comprat per l'abadia

L’immoble era de propietat privada i, a banda que a final del segle passat havia perdut la funcionalitat per a la qual havia estat creat, el fet que es trobés ubicat en ple parc natural encara va fer més impossible reobrir-lo per a alguna activitat. A principi d'any el va comprar l'abadia de Montserrat per poder-ne fer l'enderroc, que ara s'ha materialitzat, per la perillositat que comportava, i sanejar l'espai.

L’any 2001, el Patronat de la Muntanya de Montserrat va intentar negociar-ne la compra per uns 240.000 euros, que hauria aportat l’aleshores conselleria de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat. Tanmateix, segons van explicar en el seu moment fonts del Patronat, la propietat no va arribar ni a considerar la proposta, ja que en demanava una quantitat quatre vegades superior. Ara, el gerent del Patronat, Xavier Aparicio, ha explicat que la idea és aprofitar l'espai per fer-hi una petita àrea d'equipaments de serveis del parc natural, amb alguna petita edificació nova, com ara per a material dels guardes o del manteniment de la carretera.

L'edifici Constava dins de l’inventari del catàleg de patrimoni de Marganell. Precisament, en la fitxa que s’hi inclou s’explica que la història d’aquest edifici té les seves arrels a principi del segle XX, quan a mig camí de la carretera de Monistrol a Montserrat s’hi va construir la colònia residencial coneguda com a colònia Puig. La iniciativa va ser promoguda per la burgesia barcelonina, dirigida principalment per Joan Puig i Esplugues.

Formaven part d’aquest complex l’Hotel Marcet i l’Hotel Masia de la Creu. La primera part de l’edifici es començà a construir el 1906. Durant la primera meitat del segle XX, el complex residencial d’estiueig va viure la seva millor època. En esclatar la Guerra Civil es va habilitar com a centre de refugiats i hospital de sang de l’exèrcit republicà. El casino i la capella van albergar l’escola per a fills dels refugiats. Consta que l’última família estiuejant en va marxar el 1958. Aleshores va passar a ser un hotel-restaurant convencional, que va tenir activitat fins a inicis de la dècada dels 90.

Bressol del futbolí

Al complex de la colònia Puig se li atribueix el naixement d’un joc tan popular com és el futbolí, l’any 1936, quan funcionava com a hospital de sang. Hi va ingressar Alejandro Campos Ramírez, més conegut amb el sobrenom de Finisterre, llavors un jove de 15 anys que havia resultat ferit en un bombardeig a Madrid i que hi va ser traslladat perquè s’hi acollien infants ferits per a la seva recuperació. En veure que molts dels nens, afectats per les ferides, no podien jugar a futbol ni gairebé distreure’s, va idear un sistema per poder fer-ho mitjançant un joc de taula. Ca aconseguir unes barres metàl·liques, i un fuster li va fabricar el camp i les figures que donarien vida a aquest futbolí.

Subscriu-te per seguir llegint