Pogacar agafa distància a l’etapa del Galibier

L’eslovè Tadej Pogacar (UAE) no va deixar passar l’oportunitat que li havia posat l’organització de la 111 edició del Tour de França de posar-li el Galibier ja a la quarta etapa per agafar una distància a la classificació general propera al minut que, si bé no es pot considerar d’irremuntable amb tot el que queda encara, sí que sembla prou àmplia com perquè se’l comenci a intuir com al guanyador. I això malgrat la resistència que va ser capaç d’oposar el danès Jonas Vingegaard (Visma), el belga Remco Evenepoel (Soudal) i Primoz Roglic (Bora). Pogacar suma als 25 anys 77 victòries, 12 a la ronda francesa.

L’etapa entre Pinerolo, a Itàlia encara, i Valloire, ja a França, era de només 139,6 km. Hi havia dos colls de segona, el de Sestrieres i el de Montgenèvre. Van passar-hi primers el grup d’escapats, però amb tan poca diferència com era imaginable. La victòria era per als ciclistes de la general. El desenllaç arribaria a la pujada del Galibier, llarguíssima, de 23,1 km a una pendent mitjana del 5,1% amb l’afegit de l’alçada, fins als 2.600 metres, i a la baixada també llarguíssima, de 19 km, i tècnica.

«És una manera de testar els favorits», havia explicat el director del Tour, Christian Preudhome, per justificar la inclusió d’aquest colós dels Alps Hors Catégorie que només apareixia al llibre de ruta a la segona o l’última setmana. I per a Pogacar s’havia convertit en una oportunitat per provar en quin estat arribava Vingegaard, el guanyador dels dos darrers Tours, després d’haver-se passat 12 dies a l’UCI i haver estat 3 mesos sense competir.

Per com va anar, es pot considerar que la curta pujada a San Luca de diumenge va ser una mena d’assaig. Perquè l’eslovè en va calcar la tàctica. No va llançar l’atac fins a 900 metres de meta. A San Luca en va ser uns 100. Vingegaard va sortir al seu darrere, li va agafar la roda i la hi va aguantar. Però, com al Santuari, va tenir dificultats per mantenir-la quan l’eslovè li va accelerar a la sortida d’un revolt i, sobretot, se li’n va anar a la baixada. Just el que s’havia apreciat en aquella curta ascensió i que Pogacar no va aprofitar, com si no volgués donar pistes del que faria al Galibier. Els 8 segons amb què va passar pel coll, van acabar sent-ne 37 a la meta.

Abans, l’UAE havia posat un ritme alt i progressiu, que el Visma no va poder resistir. Vingegaard va anar perdent companys ja des de baix. Van Aert a 16 km, Laporte a 14 km... fins que Matteo Jorgenson, a 5 km de coronar, el va deixar sol a l’espera del demarratge final.

Hi havia també la incògnita de saber si hi hauria un tercer corredor que es pogués erigir d’alternativa, per si de cas un mal dia. L’etapa en va deixar dos: Evenepoel i Roglic, encara que per raons distintes no acabin de ser del tot creïbles.

La lluita continuarà divendres en una contrarellotge de 25,3 km que hauria de remoure els marges de la general. Fins llavors, dues etapes per als velocistes.