Qui pot guanyar Tadej Pogacar?

Donar per fet que Tadej Pogacar guanyarà el seu tercer Tour i que sumarà al seu palmarès un duet amb el Giro que si bé no és inèdit, ja fa 26 anys que ningú l’aconsegueix, hauria de ser agosarat i una imprudència. I no obstant, qui dels 176 corredors que sortiran aquest migdia de Florència per recórrer 3.492 km en tres setmanes i 21 etapes serà capaç d’impedir-li ho?

Hauria de ser el danès Jonas Vingegaard que ja ho va fer el 2022 i el 2023. Però, el Tour que es prometia com el del desempat a començament de temporada es va estroncar en un revolt mal peraltat i esbotzat per les arrels dels arbres el 5 d’abril en una etapa de la Itzulia. 

Vingegaard es va passar 12 dies a l’hospital de Vitòria. Es va saber que s’havia trencat la clavícula i que havia patit un pneumotórax, i poca cosa més. Fins que un dia se’l va veure entrenar un altre cop. Iniciava una mena de contrarellotge per arribar a la sortida del Tour. «Si hi és, deu ser que es veu amb cor de competir la victòria a Pogacar», es valora.

Tanmateix, encara hi ha una altre factor que juga a favor de Pogacar. I és que Vingegaard, a diferència del que ha succeït en les dues darreres ocasions, no comptarà amb un equip més potent que el de Pogacar. Al contrari.

El Visma, amb Jumbo abans, amb Lease a Bike ara, va dominar el Tour i el calendari internacional d’una manera insòlita. Hi ha el triplet de la temporada passada amb Roglic guanyador del Giro i Kuss de la Vuelta. I hi ha el record de l’etapa del Granon del 2022 en què els corredors del Visma van atacar Pogacar a relleus al Telegraphe i al Galibier. L’eslovè els va respondre tots com qui no vol la cosa. Però, va arribar desfondat al Granon i el danès el va destronar. I fins avui, al Tour.

Aquest any és ben diferent. El visma ha perdut potencial. Roglic lidera el Bora Hansgrohe. I al llarg de la temporada els seus gregaris més durs han patit desgràcies de tota mena. L’última, el covid de Sepp Kuss que l’ha deixat fora.

En canvi, l’UAE hi arriba pletòric. Pogacar comptarà amb Juan Ayuso, Joao Almeida i Adam Yates, tres ciclistes que han demostrat un estat de forma sorprenent a les voltes de primavera.

No, ni pel cantó individual, ni pel col·lectiu, no és probable que hi hagi cap ciclista capaç d’arrabassar-li el Tour. Pogacar ha corregut poc, però tot el que ha corregut ho ha guanyat amb una suficiència espaordidora. Strade Bianche, Lieja, Volta i Giro. No n’ha deixat ni una.

Esclar que en una volta de tres etapes hi ha caigudes, malalties, ventalls inesperats i incidències de tota mena que capgiren els pronòstics. Hi ha ciclistes com Roglic o Evenepoel que, si en tenen l’ocasió, no la deixaran passar. Però és que també van fer cap a la pila del greix de la Itzulia i se’ls n’han de veure l’aptitud.

I és que tot apareix guionat perquè Tadej Pogacar afegeixi el seu nom als 6 que fins ara han assolit Giro i Tour en una mateixa temporada: Coppi (2), Anquetil, Merckx (2), Hinault (2), Indurain (2) i Pantani. I, encabat, que aposti per la triple corona. No la Vuelta, gesta que cap ciclista ha aconseguit mai, sinó el Mundial, per posar-se al costat d’Eddy Merckx i Stephen Roche.