Txell Ferré, la dissenyadora d'un vertiginós camí cap als Jocs

Si el proper 10 de juliol, o en una data aproximada, la Federació Espanyola de Natació fa públic que la manresana Txell Ferré entra a la llista de vuit [o nou] components de l'equip estatal de natació artística per als propers Jocs de París, s'haurà consumat un dels ascensos a l'elit més fulgurants en els últims mesos. La bagenca, que a principi d'any encara es trobava a la residència Blume i només, reforçava els exercicis de les seves veteranes companyes, va ser el febrer el Mundial de Doha i va ajudar la formació a obtenir plaça olímpica; dies després, assolia una beca al CAR de Sant Cugat de les quals només se solen atorgar a principi de curs; i ara, té a la vitrina de casa una medalla d'or obtinguda en l'exercici de rutina tècnica dels europeus de Belgrad.

Amb només 17 anys, el tema tabú de pensar que tots aquests mèrits encara no la farien vàlida per ser als Jocs de París ja no ho és tant. La seva fulgurant evolució la fan entrar a les travesses, tot i que ella explica que es prepara tant per si hi va, com si, com si queda en una mena de llimb. Perquè el conjunt estatal a la capital francesa la formaran vuit nedadores titulars i una suplent. Aquesta no serà ni a la vila olímpica i només entraria en cas de necessitat. S'obren, doncs, tres camins per a aquesta jove a qui han hagut d'ajornar la selectivitat fins al setembre i que aspira en el futur a convertir-se en dissenyadora d'interiors.

El CN Manresa en l'origen

Però d'on surt, Txell Ferré, una possible nova manresana, resident a Sant Salvador de Guardiola, això sí, a la llista per a París, al costat del gimnasta Thierno Diallo, de l'atleta Meritxell Soler o qui sap si del futbolista Marc Pubill? Explica que "vaig començar en aquest esport quan tenia sis anys al Club Natació Manresa. M’agradava moltíssim i hi va haver un punt en què volia seguir aprenent més. La secció acabava de començar i era complicat evolucionar. Vaig fer una prova per anar al CN Sabadell i quan tenia deu anys vaig canviar de club".

Llavors va tenir també la possibilitat d'anar a Granollers, però explica que "per tema de logística, perquè també anava a l’escola allà, era millor Sabadell perquè el club hi té una escola. Hi ha tot de nens que fan waterpolo o natació. Després, a tercer d’ESO, després de la covid, vaig entrar a la residència Blume de Barcelona i m’entrenava allà i anava un parell de dies al club".

Durant aquells anys va participar en competicions de categories petites. "Amb el Sabadell hem estat sempre molt a dalt com a club. Fins que vaig entrar a la Blume competia en Campionats de Catalunya i Espanya. Després, amb la selecció infantil, vam participar a l’europeu. Els dos següents anys vaig ser júnior i, en aquesta categoria, he fet dos europeus i un mundial, el 2022". De fet, en aquest campionat va obtenir una medalla d'or i dues de plata. L'any següent, o sigui, el passat, als campionats continentals de Funchal va assolir una plata i un bronze en duo i en equips.

Tota aquesta evolució la porta, el setembre passat, a començar a anar al Centre d'Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat. "El setembre vaig anar-hi a fer algun entrenament, un parell de cops, i el novembre em van dir si volia anar-hi més, com qui diu, cada tarda. Això es va mantenir fins als Mundials de Doha, el febrer, tot i que dormia i estudiava a la Blume". Els campionats del món van significar un altre pas endavant. "Després de Doha ja em van donar la beca per venir al CAR a dormir i estudiar. Això no sol passar, ho solen fer a principi de curs i això em va agafar per sorpresa perquè després del Mundial havia de tornar a la Blume". Però ja no ho va fer.

Ara ja resideix al CAR. En un dia normal "Em llevo entre les 7 i dos quarts de vuit. Esmorzo i anem a la piscina. Escalfem una hora i una hora i mitja i cadascuna té millores individuals a fer. Ara volem començar més tard per adaptar-nos a l’horari i comencem a les deu totes juntes fins a les dues. Després tenim dues hores per dinar i de les quatre fins a les set o dos quarts de vuit ens entrenem. Unes vuit hores al dia".

A més, en les últimes setmanes ha tingut exàmens i ara "ja estic més alliberada d'això. He acabat segon de Batxillerat i m'han hagut d'ajornar la selectivitat fins al setembre i que em compti com a primera convocatòria". De cara al futur, es desmarca en una vocació no habitual. "Vull fer disseny d’interiors, que no és que tingui gaire a veure amb l’esport. Sempre m’ha cridat l’atenció. Ho intentaré. També té una vessant artística".

Una porta oberta

Ja trobant-se al CAR li va arribar la convocatòria per anar als europeus de Belgrad que s'han celebrat aquests dies. Era una competició estranya, situada només un mes abans de París i que, en general, no ha tingut una participació de primer ordre. L'equip espanyol hi va anar i va obtenir l'or en rutina tècnica, amb Txell Ferré a l'equip. Aquesta titularitat fa que allò que es veia irreal fa uns quants mesos, ara no es vegi tan llunyà.

La gestió que la manresana fa de la situació és de prudència. "Vaig dia a dia. Cadascun d'ells és un més que estic a dins de l’equip. Per a mi ja és molt. Potser tinc una mica més de possibilitats d’anar als Jocs però també em fa una mica de respecte perquè no fa ni un any que soc aquí i que m’estiguis parlant d’uns Jocs, ni m’ho crec. Jo pensava en els següents, els de Los Angeles, el 2028, aquests ni els contemplava".

Admet que "crec que és possible, però em vull fer a l’idea que no, ja que no té gaire sentit que jo hi vagi quan hi ha gent aquí que fa molts anys que hi és i té més experiència que jo. Tot pot passar. El no ja el tinc i si és que sí, perfecte". Això sí, "el fet d’estar treballant amb elles i enfocada a aquest objectiu m’ha fet anar assimilant una mica i preparar-me mentalment. M’ho dius al març i et dic que ni de conya estic preparada, però ara hi ha bastantes possibilitats més" que el disseny de la seva trajectòria esportiva passi per la riba del Sena.