Meritxell Soler: "Vull fer una bona cursa, però vaig a gaudir dels Jocs i a viure'n l'experiència"

A les 8 del matí de l’11 d’agost d’aquest 2024, l’atleta de l’Avinent Manresa Meritxell Soler (Sant Joan de Vilatorrada, 1992) serà a l’Hôtel de Ville de París, a la línia de sortida de la Marató dels Jocs Olímpics, la prova reina de l’atletisme. «La clau és ser-hi. Això és el fonamental i ho hem de tenir ben present en tot moment», recorda el seu entrenador Joan Lleonart a Regió7.

Soler vestirà la samarreta de la selecció espanyola que enguany és d’un vermell no prou bufat per a l’ànima espanyolista, segons els comentaris que hem pogut llegir i escoltar des que es va conèixer l’equipació de l’equip espanyol, que és d’un vermell subtil i que alguns sectors s’han pres com si el dissenyador s’hagués deixat de posar la vírgula damunt la ‘n’.

La maratoniana de l’Avinent també durà posada la seva inseparable gorra blanca. «Si fa calor sí, serà aquesta, perquè hi té una butxaca per posar-hi el gel», explica a Regió7.

De l’Hôtel de Ville, les atletes aniran fins a Versalles i tornaran a París per anar a trobar la meta que estarà situada a la plaça dels Invàlids. Podria ser una al·legoria de la sofrença inherent a la marató, però no ho és (o no ho és del tot). El trajecte vol rememorar la Marxa de les Dones sobre el Palau del Rei Lluís XVI, del 5 d’octubre de 1789. També hi deu fer que les facin passar pels llocs més emblemàtics de la ciutat, com la plaça de l’Òpera o el Louvre. Les maratons no deixen de ser espots turístics. L’últim exemple el vam viure amb la retransmissió de la Mitja Marató del Campionat d’Europa de Roma, amb el realitzador més pendent de mostrar-nos els monuments romans que no pas del desenvolupament de la cursa.

No és un circuit maratonià, si és que n’hi ha algun de prototípic, tenint en compte que l’original entre Marató i Atenes es va improvisar. Vol dir que no és pla, ni recte, que no està dissenyat com els més moderns per batre-hi rècords. «No, de pla no n’és gens. Té un desnivell de 450 metres», explica Soler que va anar a recorre’l el primer cap de setmana d’abril. El 19 de març havia estat seleccionada, juntament amb Majida Maayouf i Ester Navarrete. «És un puja i baixa constant. És una ruta complicada. Fins i tot, hi ha una rampa del 13,5% -afegeix-, just al km 30», com si fos una altra broma del responsable tècnic amb la intenció d’evocar-ne el Mur.

A més, «a la part inicial hi ha un tram tècnic, amb revolts i zones amb llambordes en què no es pot anar de pressa pel risc de torçar-te un turmell o relliscar», explica.

Resulta que a la Mitja Marató de Roma també hi havia un tram inicial de llambordes. «La Meritxell té una petjada molt regular en asfalt, però en terrenys irregulars es troba insegura», argumenta Joan Lleonart. A Roma, Soler no va tenir un bon dia. La seva marca personal (1:10:21) la situava en la posició 22a de totes les participants que hi sortien. «Volia millorar-la, esclar, fer un Top 20, o un Top 15 si anava molt bé», recorda. Va quedar la 32a. Per a Lleonart, «els 6 km inicials de llambordes hi van tenir molt a veure». Per a Soler, és veritat que «de seguida vaig perdre el grup del davant amb què havia d’anar i vaig començar a tenir males sensacions, sobretot de cap».

Però, ni Soler ni Lleonart hi donen cap mena d’importància. «Va ser un dia dolent. Normalment, en tinc molt pocs. I va ser aquest», diu Soler. «Ella està en procés de preparació de la Marató olímpica i Roma n’era un graó més», justifica Lleonart qui, a més de Soler, tindrà a París l’Esther Guerrero, classificada per disputar els seus tercers Jocs en els 1.500 metres. De fet, Soler va acabar a Roma amb un temps d’1:12:16 «que és el meu pas de marató».

A un mes i mig de la sortida, les sensacions són bones i els entrenaments surten bé. «Fins i tot, anem per sobre del que ens pensàvem estar a hores d'ara», diu Lleonart. Soler, ho corrobora. «La setmana abans de Roma i la de després, van ser de baixada», explica. Això significa, en el seu volum d’entrenament, fer «una mica més de 100 km». El dia que ens trobem, té una sessió de fartlek «no gaire intensa». Ho explica com si fos un dia de descans. Les setmanes que venen «anirem incrementant el quilometratge, fins a fer-ne uns 175. Les dues últimes ja seran per assimilar l’entrenament fet i arribar a París en les millors condicions», diu amb un deix de feina feta.

«Hi vaig a gaudir de l’experiència olímpica», assegura. «Esclar que sortiré a fer el millor resultat possible, però la viuré com un premi», afegeix. Es diu -ho diem els periodistes- que en els grans campionats els atletes hi han d’arribar en plena forma per fer-hi la seva millor marca. «Un cop hi hagi el tret de sortida, la Meritxell sortirà a gaudir, però és una esportista i la lluitarà des del primer metre», assegura Lleonart.

Soler explica que encara no ha mirat les marques de les seves rivals a París per saber en quina posició està. Però, «ho faré i l’objectiu serà millorar-la i quedar tan endavant com pugui».

Dimecres ha de passar un test de lactats de la Federació. Dimarts en van fer un de propi a Olot. Van mesurar la fatiga i l’assimilació orgànica amb fatiga amb l’analista i responsable de força de Soler i Guerrero, el professor de la Universitat de Girona Víctor López, surienc. «Les proves van sortir molt bé», garanteix Lleonart.