Porzingis, el gegant 'bètic' dels Celtics que ha deixat Doncic sense anell de l'NBA

A la plantilla dels Boston Celtics que han despatxat per la via ràpida (4-1) els Mavericks a la final de l'NBA hi destaca un jugador letó, Kristaps Porzingis, que eleva al quadrat la seva entrega i devoció pel verd i el blanc. És lògic que aquest gegant de 2,18 d'alçada senti aquests colors que Boston llueix a la seva indumentària, però, a més, en el seu cas, aquesta combinació cromàtica és present en la roba que utilitza en el dia a dia o en els entrenaments... lluint la samarreta del Real Betis, "el millor equip de l'univers", segons ha manifestat el nou i flamant campió de l'NBA.

Porzingis va arribar a Sevilla amb 15 anys i es va formar a les categories inferiors del Cajasol, l'equip de la ciutat sevillana que va acabar convertint-se amb els anys en el Real Betis bàsquet. Però abans d'això, aquell espigat noi letó que no parava de créixer va sorprendre tots els entrenadors del planter del Cajasol per la seva envergadura i, sobretot, per la facilitat amb què es movia per tota la pista. Era poc freqüent veure un jugador de la seva mida fer aquests moviments i transicions. Pel seu estil i forma de moure's al parquet, Kristaps recordava Pau Gasol.

Conforme millorava la seva tècnica i es formava com a jugador a la ciutat andalusa, Porzingis s'anava, alhora, amarant dels seus costums. I davant la pugna entre sevillistes i bètics per guanyar-se les simpaties, el jove letó va creure en aquell temps que podia desitjar la victòria tant d'un equip com de l'altre. Però les xarxes socials no van tardar a mostrar-li l'evidència d'una rivalitat que no admet mitges tintes. O s'és del Betis o s'és del Sevilla, però dels dos...no. I Porzingis va optar pel Betis.

"Aíto va ser clau per a mi"

Un dels capítols de la sèrie documental Hoop Cities, produïda per l'NBA, presenta la vinculació de la ciutat de Sevilla amb el jugador letó dels Celtics, recordant els seus anys de formació al Cajasol, entre el 2010 i el 2014. Allí va tenir un paper rellevant l'entrenador Aíto García Reneses. "Aíto va ser clau per a mi, em va donar minuts sent molt jove, em va donar afecte. És un entrenador llegenda i li estic molt agraït", recordava Porzingis amb un clar accent sevillà en el reportatge. "Va ser un plaer entrenar-lo", responia l'històric coach.

En aquells anys, el pavelló on jugava el Cajasol reunia cada partit a les grades diversos observadors d'equips de l'NBA. Tots hi anaven per seguir el jove jugador de Letònia. Als 18 anys va debutar a la lliga ACB. La seva desimboltura era tan evident que les seves millors actuacions van tenir lloc precisament contra els grans equips de la lliga. Era qüestió de temps que volés més alt. Va marxar, sí, però de Sevilla en va marxar amb el Betis al cor. “Crec que el primer partit de futbol que vaig veure en persona va ser un Betis-Sevilla. El Betis va perdre per penals i me'n recordo que els bètics estaven destrossats, plorant a la grada. Jo deia: però què li passa a aquesta gent? Com poden patir tant per un partit de futbol?", rememorava Porzingis. “Em vaig adonar que ser del Betis i el futbol era com una religió a Sevilla". Ell es va fer feligrès del club verd-i-blanc.

Número 4 del draft 2015

Després va arribar el salt a la NBA. El 2015 va ser elegit al número 4 del draft pels New York Knicks. Quatre anys més tard, i després de superar una greu lesió, va passar a jugar a Dallas signant un supercontracte milionari que el convertia llavors en el jugador més ben pagat dels Mavericks. Allà va acabar coincidint amb un altre jugador procedent de la lliga espanyola, l'eslovè Luka Doncic, a qui acaba de deixar sense anell a la final d'aquest any. La seva relació amb l'exmadridista no va ser bona. Senzillament, no van encaixar. Tot i que tots dos jugadors han intentat treure ferro a l'assumpte en recents declaracions assegurant que no van tenir cap problema, la veritat és que es va produir entre tots dos un xoc de caràcters, de lideratge, o potser d'egos. En qualsevol cas, resultava evident que no hi havia “química” entre els dos jugadors europeus.

Porzingis va seguir recordant el seu passat sevillà ja com a jugador de Dallas. Era habitual veure'l passejar pel carrer amb la samarreta del Betis o arribar al pavelló abans de cada partit amb una d'elles posada. Fins i tot va arribar a lluir més d'una vegada l'elàstica de l'equip bètic mentre atenia els mitjans de comunicació a la sala de premsa.

Després del seu pas per Dallas, Porzingis va recalar als Wizards de Washington i després d'una temporada i mitja va ser traspassat als Boston Celtics, amb els quals s'acaba de proclamar campió de la millor lliga de bàsquet del món vestit de verd-i-blanc i promitjant a la lliga regular més de 20 punts i set rebots per partit. Tot i que als playoffs ha arribat molt just físicament, la seva actuació en el primer partit va ser decisiva perquè els Celtics encarrilessin les finals amb la victòria aportant 20 punts, 6 rebots i 3 taps amb magnífics percentatges de tir.

De moment, com a part d'una espectacular plantilla que ha demostrat aquest any la seva clara superioritat a la lliga nord-americana, Kristaps Porzingis mira el futur pensant a aconseguir més anells a l'equip que més títols (18) suma a la història de la NBA. Però en el futur, qui sap, potser es decideix a posar fi a la seva carrera tornant a Sevilla i mantenint els colors verd i blanc a la samarreta. “Acabar la meva carrera a Europa? Per què no? Estaria bé acabar a Sevilla. No penso tan endavant, però ja ho veurem”, confessava el gegant bètic de la NBA a Radio Marca fa unes temporades.