El 44% dels alumnes suspenen les proves de matemàtiques a 2n d’ESO

A més de les notes del tercer trimestre i les del curs, les famílies han rebut aquest any per primera vegada els resultats de les "proves diagnòstiques" de 4t de primària i 2n d’ESO de la nova llei orgànica d’educació, la LOMLOE, així com les ja clàssiques competències bàsiques de 6è de primària i 4t d’ESO. Les primeres són unes proves amb uns resultats que, en paraules de Núria Martín Guillaumes, presidenta del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu, "completen i enriqueixen" les diferents fonts d’informació de les quals disposen els centres "per identificar en cada alumne el grau d’assoliment [nivell assolit] de les competències", segons assenyala a la carta que han rebut les famílies junt amb els resultats dels seus fills posats en relació amb la mitjana catalana. Doncs bé: la fotografia, no per coneguda, és menys desoladora: les mates a l’ESO punxen i se situen fregant el suspens a 2n (amb un 44% de no aprovats) i en un nivell "mitjà baix" a 4t.

Malgrat que el Departament d’Educació encara no ha fet públics els resultats, El Periódico, del grup editorial de Regió7, ha tingut accés a les mitjanes catalanes dels quatre cursos examinats aquesta primavera, l’últim termòmetre de la situació de l’escola catalana. Més enllà d’aquest 44% de suspensos a 2n d’ESO, preocupa també que, en les proves matemàtiques d’aquest nivell, el 43,3% dels nanos no aprovin en "resolució de problemes" i, sobretot, que fins al 76,8% dels alumnes tampoc superin la prova de l’apartat de "connexions" (saber relacionar les diferents operacions, entendre les matemàtiques com un tot). Les matemàtiques a 4t de primària també se situen en un nivell "satisfactori" (mitjà baix, amb un 21,6% de suspensos) i només es donen un respir a 6è.

Respecte a les altres competències examinades, i continuant amb els resultats de 2n d’ESO –l’antic 8è d’EGB–, els resultats tampoc són encoratjadors: el 30,5% no aprova Anglès (xifra que ascendeix fins al 51,4% en expressió escrita en aquesta mateixa llengua), i a Ciències Experimentals el 42,1% dels nois no arriben als mínims en l’apartat de "raonament científic".

A 4t de primària, l’altre nou termòmetre, els resultats globals tampoc criden precisament a l’esperança. En cap de les matèries examinades –Català, Castellà, Anglès, Matemàtiques i Coneixement del medi natural, social i cultural– l’alumnat que passarà al setembre a cicle superior de primària es troba per sobre d’assoliment satisfactori (és a dir, l’estrelleta que indica la mitjana catalana està situada a la gràfica entre un aprovat just i el que abans era un bé).

En les dues proves, tant les noves a meitat de cicle com les de sempre de final de cicle, els resultats es distribueixen en quatre nivells: excel·lent (NE), notable (NN), satisfactori (NS) i no assolit (NA) –en el cas de les noves proves diagnòstiques de 4t de primària i 2n d’ESO)– i alt (molt bon domini de la competència), mitjà-alt (bon domini de la competència), mitjà-baix (domini suficient de la competència) i baix (no aconsegueix els mínims) –en el cas de les competències bàsiques de 6è de primària i 4t d’ESO–.

Quant a les competències bàsiques de final de cicle, cal tenir en compte que "no són ni representen el nivell que han de tenir els alumnes ni la totalitat del currículum; com el seu nom indica, són només els conceptes bàsics", posa sobre la taula un docent.

Coneixements bàsics

De fet, a la carta que acompanya els resultats de les competències bàsiques, el mateix Departament d’Educació assenyala que "ha avaluat algunes de les competències bàsiques: comprendre el que escolten i llegeixen, expressar-se per escrit amb claredat i correcció, tenir un domini bàsic de la llengua estrangera i resoldre problemes matemàtics, científics i tecnològics "semblants a la vida quotidiana". Però diu més. Assenyala que un dels objectius de les proves és "establir, si és necessari, mesures de millora". Vistos els resultats, sí, és necessari. I de mesures possibles a prendre, n’hi ha infinitat.

A ulls de Núria Planas, secretària del Departament de Didàctica de la Matemàtica i de les Ciències Experimentals de la UAB, de la crisi de l’educació matemàtica –malgrat el seu optimisme es refereix a la situació en aquests termes– no se sortirà amb una única resposta. "Per revertir una crisi cal actuar en totes les direccions, a través d’un sol mètode universal no ho arreglarem", assenyala Planas, que afegeix que cal posar al centre de l’agenda qüestions d’equitat, diversitat i inclusió "aplicades a la didàctica de les matemàtiques".

La professora apunta també la importància de la formació del professorat. "Cal reforçar-la; podem introduir a l’aula materials i mètodes, però el que necessitem no són professors que apliquin mètodes, volem professors que prenguin decisions... Professors potents, i els tenim!", conclou.

La segona pitjor nota mitjana a 2n d’ESO després de Matemàtiques no és tampoc cap sorpresa: Català. El 46,5% de l’alumnat que acaba d’acabar l’ESO té un nivell baix (13,2%) o mitjà-baix (33,3%).

Quant a 6è de primària, els resultats a Matemàtiques són millors, tot i que el 35,5% de l’alumnat es troba en la franja baixa (12,3%) o mitjana-baixa (23,3%). "Som on érem, però és normal; no ha canviat res", coincideixen diversos docents amb referència a PISA, prova feta el 2022, dos anys abans que aquests exàmens, duts a terme aquest abril.

L’aplicació de les noves proves diagnòstiques va ser molt criticada en uns centres ja saturats, que ho van viure com un nou maldecap. "Se’ns va acumular una quantitat ingent de feina extra per amor a l’art, perquè tampoc era remunerada [les noves proves LOMLOE a meitat de cicle són internes, les avalua el mateix professorat]", critica una directora d’institut, que recorda, a més, que va coincidir per dates amb les oposicions d’un important nombre de docents. "No ens calen tants baròmetres, els docents som els primers coneixedors de la situació", segueix la directora.

Subscriu-te per seguir llegint