Llibertat d'estiu: deixar que els nens escullin les colònies a plaer

L'estiu del 1876, Walter Bion, un pastor evangelista suís, va reunir 10 mestres i va muntar unes estades perquè 68 nens pobres passessin unes setmanes respirant aire pur i rebent una bona alimentació. El 1887, a Espanya, el Museu Pedagògic Nacional, dirigit per Manuel Bartolomé Cossío, va organitzar el primer campament d'estiu a San Vicente de la Barquera (Santander), amb 20 infants.

Ara, aquests campaments escolars d'estiu reben un altre nom, colònies o estades, quan solen anar vinculades a l'esport, i milers d'infants hi passen anualment a Catalunya. No cal buscar gaire lluny, a la Catalunya central hi ha una bona colla de cases de colònies que n'organitzen En aquests llocs s'ofereixen un conjunt d'activitats perquè els més joves omplin el temps lliure durant les vacances i se socialitzin amb altres persones de la seva edat.

José Manuel Suárez, pedagog, assegura que “la majoria dels nens haurien d'anar a campaments d'estiu, ja que són una forma de socialitzar-se i responsabilitzar-se en un altre ambient diferent del que estan habituats, tret que el nen estigui en alguna situació que ho contraindiqui”.

Begoña Castro Iglesias, psicòloga educativa, destaca que, “és important saber d'on ve la necessitat d'enviar els nens de colònies, ja que abans no eren tan freqüents i ara són com una moda. Cal veure si la necessitat sorgeix per part dels pares o és un interès del nen”.

I és que les colònies poden ser una bona forma de tenir ocupats els fills mentre els pares encara no tenen vacances, però no haurien de ser obligatoris per als petits: “Van bé, però no els titllaria d'obligatoris. Aquest caràcter d'obligatorietat no l'hauríem de contemplar, perquè les vacances d'estiu formen part de l'oci dels infants, com ho són les activitats extraescolars. Han de fer coses perquè els venen de gust”, explica la psicòloga.

"La primera condició per poder portar un nen a un campament és que hi vulgui anar”

José Manuel Suárez hi està completament d'acord: la primera condició per poder portar un nen a un campament és “que hi vulgui anar”. Ja que, si se l'obliga a assistir-hi, aquest tipus de llocs i d'activitats l'única cosa que fan és que el nen “estigui de morros tot el dia” o “havent-lo d'anar a buscar perquè no aconsegueix adaptar-se”.

Segons Begoña Castro, el fet d'anar a unes colònies ajuda que, d'alguna manera, es trenqui l'aferrament amb els pares i, en això, cada nen té el seu ritme. “És molt important respectar els seus temps perquè per a ells pot ser molt traumàtic si cal anar-los a buscar a unes estades perquè no han aconseguit adaptar-se”, explica la psicòloga.

La part positiva

Com altres activitats, els campaments tenen les seves parts positives i que poden ajudar els nens en el seu desenvolupament. “S'hi descobreix una altra manera de veure la vida, i també ajuda a tenir una visió d'altres llocs i de gent”, explica el pedagog José Manuel Suárez.

"Les colònies tenen coses molt positives, ja que Són una manera de fomentar les habilitats, oblidar els problemes, superar les pors, els ajuda a desconnectar... Tenen un entorn que és molt positiu perquè desenvolupin activitats fora de l'entorn familiar i escolar" , assegura la doctora Begoña Castro. A més, també fomenten el respecte i la convivència, aprenen coses de si mateixos i aprenen, també, a solucionar conflictes fora del seu entorn més proper, així que poden començar a perdre por a determinades situacions i començar a confiar en ells mateixos.

Del Berguedà, a inflar veles a mar

I és que les colònies no són només per entretenir els nens i els adolescents, sinó que són una manera de descobrir noves activitats i gustos: “Desperten en els nens inquietuds que no tenien, cal tenir en compte que s'estan descobrint a si mateixos”, explica el pedagog.

Per això, perquè tinguin un efecte positiu en els joves, aquests han d'estar d'acord amb la idea d'anar a aquest tipus de llocs. “Cal respectar-los, explicar-los les parts positives dels campaments i presentar-los d'una forma que els semblin atractius. De vegades es confon la necessitat de l'adult amb l'interès del menor i, si no hi vol anar pel motiu que sigui, obligar-lo a anar de colònies és contraproduent”, assegura la psicòloga.

Un 62% de les famílies no volen que el seu fill tingui mòbil fins als 16 anys

Escollir les colònies

La gran pregunta que tenen els pares a l'hora d'enviar els més petits a un campament és com escollir l'adequat, ja que n'hi ha de molts tipus i cada un promou un tipus d'activitats diferents. “El primer que cal pensar és en el nen i les coses que li agraden. Per exemple, si els agraden els animals estaria molt bé una granja escola”, explica José Manuel Suárez.

La psicòloga Begoña Castro diu: “Cal mirar quines activitats s'hi fan. Si tenim clar que volen anar-hi no ens podem deixar guiar per les publicitats, perquè hi vagi algun altre amic seu ni pel preu. Ens cal disposar de tota la informació. I és que cada opció és diferent. Algunes colònies estan centrades a passar el temps a la platja o la muntanya mentre d'altres se centren en activitats més artístiques i promoure la imaginació dels petits, com són les estades de pintura o dansa.