Els estudiants catalans se situen per sota de la mitjana espanyola en pensament creatiu

Els estudiants catalans se situen per sota de la mitjana espanyola, i també de la de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), en pensament creatiu, segons el tercer volum dels resultats de PISA 2022. En concret, els alumnes catalans de 15 anys obtenen una puntuació de 32,2, quan la mitjana espanyola és de 32,8 i la de l'OCDE 32,7. Per al conjunt de la Unió Europea aquesta xifra baixa al 32,1, lleugerament per sota dels alumnes catalans. Destaquen els resultats de Madrid (34,8) i Castella i Lleó (34,6), mentre que a la cua estan Melilla i Ceuta (26,1 els dos). Amb la puntuació de 32,8, Espanya se situa per davant de països com Alemanya, França, Països Baixos o Itàlia.

La prova va explorar la competència dels estudiants en tres processos cognitius: generació d'idees diverses, generació d'idees creatives i avaluació i millora de les idees. Els estudiants espanyols van obtenir notes més altes en les tasques relacionades amb avaluar i millorar les idees, en comparació amb la resta.

En el cas de Catalunya, un 25% dels estudiants van obtenir un rendiment alt en pensament creatiu (nivells 5 i 6), similar al conjunt de l'estat. En canvi, gairebé un 16% estava en el nivell 1 i un 6,3% per sota d'aquest nivell, mentre que a l'estat aquests percentatges són del 14,8% i el 5,1%, respectivament.

En el conjunt de l'estat, el 25% va obtenir un alt rendiment en pensament creatiu (nivells 5 i 6). D'aquests últims, només un 15% són també els millors en matemàtiques i un 14% en lectura.

Diferències segons el nivell socioeconòmic i el sexe

Si es té en compte el nivell socioeconòmic, els estudiants espanyols més afavorits tenen un rendiment en pensament creatiu major que els seus companys desafavorits econòmicament. Espanya va obtenir 7,9 punts de diferència a favor de l'alumnat afavorit econòmicament, per sota de la mitjana de l'OCDE, amb 9,5 punts de diferència, i del total de la Unió Europea (UE), amb 10,2 punts. Per tant, hi ha un major nivell d'equitat. La diferència però és més gran a Catalunya, on l'alumnat més afavorit està 8,6 punts per sobre. Tot i això, el màxim es dona a Melilla (11,5) i el mínim a Cantàbria (4,9).

Aquesta mateixa situació es dona pel que fa a l'alumnat migrant, els resultats del qual presenten menys diferències respecte de l'alumnat nadiu a Espanya si es compara amb les mitjanes de l'OCDE i la UE. En concret, la diferència és de 3,6 punts a Espanya i de 5 a Catalunya, quan la mitjana de l'OCDE és de 4,4 i la del total de la UE de 4,7.

Per sexe, les dones presenten millors resultats que els homes. En concret, la diferència entre unes i altres és de 2,2 punts, menor que els 2,7 de l'OCDE i 2,6 del total de la UE. En el cas de Catalunya, la diferència a favor de les dones arriba als 2,8 punts, només per sota d'Aragó, amb un 3,1.

L'informe apunta també una relació entre el rendiment a matemàtiques i el rendiment en pensament creatiu. Es dona la mateixa circumstància pel que fa a la comprensió lectora, a més rendiment en pensament creatiu millors resultats en comprensió lectora. Tot i això, només un 15% dels estudiants espanyols més destacats en pensament creatiu són també els millors en matemàtiques i un 14% en lectura.

A banda d'avaluar el rendiment en pensament creatiu, els estudiants també van respondre preguntes sobre com perceben la creativitat. A l'Estat espanyol, el 86% dels estudiants està d'acord o molt d'acord amb que es pot ser creatiu en gairebé qualsevol matèria i el 83% està d'acord o molt d'acord amb l'afirmació que fer alguna cosa creativa el satisfà.