El Govern publica la declaració que afegeix 18 municipis de la Catalunya central a la llista de zones on es pot limitar el preu del lloguer

El nou llistat, que la Generalitat ja va anunciar l'abril passat, s'amplia a 131 localitats i inclou Sant Joan de Vilatorrada, Santpedor, Navàs, Artés i Moià

El Govern afegeix 18 municipis de la Catalunya central a la llista de zones tensionades per limitar el preu del lloguer

El Govern afegeix 18 municipis de la Catalunya central a la llista de zones tensionades per limitar el preu del lloguer / ACN

Redacció / ACN

El Govern català ha publicat aquest dimecres al DOGC i enviarà ara al Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana la declaració de 131 municipis més com a zona de mercat residencial tensat perquè s’hi pugui aplicar la limitació dels preus del lloguer. El nou llistat, que la Generalitat ja va anunciar l’abril passat, inclou 18 poblacions més de la Catalunya central, entre les quals hi ha Sant Joan de Vilatorrada, Santpedor, Navàs, Artés i Moià, que s’afegeixen a les 13 que ja hi havia, com Manresa, Berga, Solsona, Puigcerdà, Igualada o la Seu d’Urgell. 

Així, en total Catalunya comptarà amb 271 localitats on es podrà aplicar el topall dels lloguers, una mesura que cobrirà una zona on viuen més de 7 milions de persones, el 90% de la població. L'ampliació afecta els municipis de més de 2.000 habitants, que no formen part dels 140 ja declarats, i que compleixen algun dels requisits que marca la Llei estatal pel dret a l'habitatge: que les persones o famílies dediquin més del 30% dels seus ingressos a pagar el lloguer o la hipoteca, incloses les despeses i subministraments bàsics; i que el preu de lloguer o de compra dels habitatges hagi experimentat en els darrers cinc anys un increment acumulat d'almenys 3 punts per sobre de l'IPC.

Perquè entri en vigor la declaració, la Llei estatal pel dret a l’habitatge (12/2023) preveu que, un cop comunicat, el Ministeri ha de publicar una resolució que reculli la relació de les àrees de mercat residencial tensionat declarades pel Govern. 

Concretament, a la Catalunya central s'afegeixen a la llista Navàs, Súria, Santpedor, Artés, Castellgalí, Sant Joan de Vilatorrada i Monistrol de Montserrat, al Bages; Bagà, Gironella i Puig-reig, al Berguedà; Bellver de Cerdanya a la Cerdanya; Moià i Castellterçol, al Moianès; Calaf, Òdena, Masquefa i Piera, a l'Anoia; i Prats de Lluçanès, al Lluçanès.

L'increment generalitzat del cost de l'habitatge dels darrers anys a Catalunya, gairebé sempre molt per sobre dels ingressos de les llars, i la tendència alcista del preu del lloguer, malgrat la recent aplicació de la contenció de rendes, ha fet necessària la revisió dels criteris emprats en la identificació dels municipis declarats com a zona de mercat residencial tensat.

Per tant, el lloguer dels nous contractes no podrà superar el preu del darrer contracte vigent els últims cinc anys, un cop aplicada la clàusula d'actualització anual d'aquell contracte. En cas de tractar-se d'un gran tenidor -la persona física i jurídica propietària de cinc o més immobles urbans ubicats a les zones de mercat residencial tensat–, el lloguer no podrà ser superior a l'Índex de referència del preu del lloguer.

La declaració de 131 municipis més com a zona tensada es va començar a tramitar el 15 d’abril. Un cop superat el període d’informació pública, aquest dimecres s’ha publicat al DOGC i s’enviarà al Ministeri, que haurà de publicar la declaració perquè pugui entrar en vigor. A partir de llavors, Catalunya tindrà 271 municipis on s’aplicarà la contenció de les rendes, d’acord amb la llei estatal. En aquests territoris hi viuen més de 7 milions de persones, el 90% del total de la població.

David Font, alcalde de Gironella: «Tenim manca d’oferta, i aquesta manca provoca l’encariment de preus»

Gironella és un altre dels municipis declarat com a àrea tensa que forma part d’aquests 131 municipis declarats pel Departament de Territori com a àrees tenses. David Font, alcalde de Gironella (MésxGironella), ha declarat que el consistori ha rebut la notícia amb estupefacció. 

Per què considera que Gironella es troba en aquesta llista? Sempre hem dit que hi ha una manca d’oferta de pisos de lloguer i la gent no té la capacitat de poder accedir en aquest mercat i llogar un pis. Si es fa una consulta per internet, es poden trobar entre tres i cinc pisos de lloguer al municipi per una població de 5.000 habitants. És evident que tenim una manca d’oferta, i aquesta manca provoca l’encariment dels preus. Amb més oferta, segurament estaríem parlant d’imports inferiors. 

Què ha comportat aquesta manca d’oferta? 

Com que els preus estan per sobre del que seria desitjable, des de l’Ajuntament vam liderar un projecte a nivell local. Aquest va rebre l’ajuda de fons europeus de la Generalitat per una construcció de pisos de lloguer assequible i que hauria de poder facilitar l’arribada de moltes més persones de les que arriben ara per ara.  

Què necessita, doncs, Gironella? 

Necessita el suport de l’administració i de propietaris privats per obtenir incentius per a la rehabilitació d’aquells habitatges que tenen condicions poc habitables. Ara mateix en tenim desenes d’unitats que rehabilitades es podrien posar a lloguer. Cal aflorar l’oferta de lloguer, i considero que amb major oferta, els preus es controlaran per si sols. No cal un control per part de l’administració. A Gironella, en comptes d’haver entrat en aquesta àrea tensa que proposa el Departament de Territori, hauria estat més efectiu fer créixer l’oferta de pisos de lloguer via ajudes a la rehabilitació i cessió d’ús d’habitatges; adquisició dels blocs de la SAREB, rehabilitar-los i posar-los a lloguer. 

L’administració us n’havia informat d’aquesta declaració? No, en cap cas n’estàvem informats. Mai havíem parlat amb la Generalitat d’aquest tema ni tampoc havíem rebut cap trucada per demanar informació. És per aquest motiu que hem rebut la notícia amb completa sorpresa, ja que ho desconeixíem al 100%.

Lluís Casas, alcalde de Bagà: «La mitjana del lloguer és de 500 a 600€ quan estem a 120km de Barcelona»

Bagà és un dels 131 pobles declarat com àrea tensa pel que fa a la limitació del preu del lloguer. Lluís Casas, l’actual alcalde de Bagà (PSC), manifesta que no ha rebut cap trucada prèvia del Govern abans d’aquesta declaració.            

Considera que calia aquesta limitació per part del Govern? 

És cert que a Bagà tenim problemes perquè la ciutadania accedeixi a l’habitatge. Des de fa un parell d’anys que ha vingut a viure molta gent i no hi ha habitatges disponibles per ningú. A més, va relacionat amb la proliferació d’habitatges d’ús turístic. A Bagà en disposem de 47 actualment. 

Per què considera que Bagà ha entrat en aquesta zona tensa? 

A veure, Bagà parteix d’un parc d’habitatges una mica limitat, però és veritat que aquests darrers anys ha vingut a viure molta gent de la Cerdanya, també hi ha hagut un augment de segones residències i aquesta proliferació de pisos d’habitatges d’ús turístic que comentava. 

Com ho gestioneu?  

Fa un parell de mesos, vam aprovar una moratòria de suspensió d’atorgament de llicències d’habitatges d’ús turístic per un any, fins que no resolguem el tema de disposar d’una ordenança per regular aquest tipus d’habitatges. Com que no tenim aquesta ordenança, hem optat per aprovar aquesta moratòria. 

Teniu problemes per encariment dels lloguers? 

Sí, la mitjana del preu dels lloguers és de 500 a 600 € al mes. Comparat amb Barcelona no és el mateix, però hem de tenir present que estem a 120 quilòmetres de la capital. És un tema important a gestionar i a reflexionar.

Esteu d’acord amb la mesura que ha aprovat el Govern, doncs? 

Evidentment que si és per garantir el dret a l’habitatge, doncs sí que defensem aquesta mesura. Considerem que l’habitatge és un dret per a les persones. Si volem que sigui un dret, entre tots hem de facilitar-lo i aconseguir que el lloguer sigui més assequible a tothom. 

El Departament de Territori us ha demanat opinió abans d’anunciar aquesta mesura? 

No, en cap cas, hem rebut cap trucada del Departament i lamentem que així hagi estat.