L’arc mediterrani assumeix el repte de ser el motor de canvi d’Espanya

La primera jornada del Fòrum Econòmic i Social del Mediterrani, esdeveniment organitzat per Prensa Ibérica amb el suport de la Fundació La Caixa, va posar ahir en valor la puixança econòmica de les cinc comunitats autònomes que conformen l’arc litoral de l’est i sud d’Espanya i la urgència d’una millora del finançament que acabi d’impulsar els grans municipis com a motors del canvi tecnològic que viu Espanya i que estigui basada en la solidaritat. El fòrum és el punt i seguit d’un treball de sis mesos en què, coordinats per les capçaleres de Prensa Ibérica, s’han analitzat i proposat solucions als reptes que tenen Catalunya, les Balears, el País Valencià, Andalusia i la Regió de Múrcia.

El Palau de Congressos de València és l’escenari d’aquesta cita que entre ahir i avui acull més de mil participants entre empresaris, acadèmics i conferenciants de nivell nacional i internacional. A última hora va haver de cancel·lar la seva presència el president del Govern, Pedro Sánchez, per la mort del seu sogre, i en el seu lloc va intervenir la ministra d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz. La inauguració va anar a càrrec del president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, i l’alcaldessa de València, María José Catalá, que van estar acompanyats pel president de Prensa Ibérica, Javier Moll, i el director de Relacions Institucionals de la Fundació La Caixa, Sergi Loughney.

Reflexió assossegada

Javier Moll va explicar en l’obertura de la jornada que l’objectiu del fòrum és «conèixer la realitat, posar nom als problemes, definir el potencial i aportar raons que ens moguin a actuar a través d’un debat convertit en una finestra oberta i plural des de la qual treure el cap a una reflexió assossegada, rigorosa i constructiva sobre les «aspiracions» de Catalunya, la Comunitat Valenciana, la Regió de Múrcia, Andalusia i Balears. Sergi Loughney va coincidir amb el president de Prensa Ibèrica en la importància d’una anàlisi amb solucions eficaces per impulsar les cinc autonomies. «Això no va de surfejar el Mediterrani, va de submergir-s’hi, de sentir-lo», va sentenciar.

I aquesta visió de millora del país, des de l’arc mediterrani, des de la cooperació i la «solidaritat». Carlos Mazón va recordar que «cap territori no ha crescut en una sola direcció. No ha funcionat privilegiar un territori sobre un altre». En aquesta línia, el president de la Generalitat Valenciana va insistir que «el futur, o és per a tothom, o no serà futur». En aquesta línia, l’alcalde de Màlaga, Antonio de la Torre, va reivindicar la importància de millorar el finançament de les grans ciutats que són tractors del canvi tecnològic.

Durant el fòrum es van desgranar les claus de l’anàlisi de quatre grups de treball: les ciutats mediterrànies del futur com a punta de llança de la nova economia digital; els reptes immobiliaris en un mercat amb els lloguers disparats on cal habitatge protegit; la importància del corredor mediterrani com a vertebrador econòmic; i la necessitat de l’energia verda en un context d’indústria electrointensiva que requereix electricitat barata per ser competitiva.

Una prioritat del Govern

En el cas del corredor mediterrani, la ministra Elma Saiz va avisar: «És molt més que una infraestructura, és l’eix vertebrador d’un territori i també és el factor determinant per a la transició ecològica. Ha estat prioritat absoluta per al Govern». La ministra va anunciar que 900 quilòmetres d’aquest corredor ferroviari estaran en servei al final de la legislatura.

Al fòrum també hi va intervenir l’historiador financer, estrateg d’inversions i periodista Robert Kaplan, que va alertar dels reptes que suposa la immigració després de subratllar que la Mediterrània «finalitza al desert del Sàhara».

Model de futur

La cita va posar en valor la importància de les ciutats de l’arc mediterrani en el canvi cap al model d’economia digital que viu Espanya. L’eix format per Màlaga, València i Barcelona està atraient nòmades digitals i empreses tecnològiques que busquen captar talent.

L’urbanista i arquitecte Salvador Moreno va destacar que les ciutats de l’arc mediterrani protagonitzen la «nova economia del coneixement» després de l’aposta que van fer fa uns anys per atraure el talent tecnològic. La generació de pols emprenedors ha provocat que aquestes ciutats estiguin creixent amb força per les oportunitats laborals que ofereixen i genera reptes com la gentrificació que expulsa part de la població autòctona per la pressió de nòmades digitals i enginyers qualificats amb un alt poder adquisitiu. «Les ciutats hauran de fer front a l’eradicació de la població autòctona», va avisar Moreno.

«Avui les ciutats del món competeixen per atraure talent. Per això cal crear ecosistemes innovadors», va sentenciar l’arquitecte i urbanista Miquel Barceló.