El nombre de contractes creix a Manresa en un any mentre cau al conjunt català

A la capital del Bages es van formalitzar el maig 2.103 contractes, 110 més que en el mateix mes de l’any anterior, el que suposa un increment del 5,52%, mentre el percentatge cau el 2,76% a Catalunya

Una usuària entra a l'oficina de Treball de Manresa, en una imatge d'arxiu

Una usuària entra a l'oficina de Treball de Manresa, en una imatge d'arxiu / Oscar Bayona

Carles Blaya

Carles Blaya

Manresa va tancar el mes de maig amb un total de 2.103 contractes laborals tancats, una xifra que suposa un increment del 5,52% respecte del nombre que es va signar el maig del 2023. El creixement de la contractació a la capital del Bages contrasta amb el descens al conjunt català en el mateix període de temps (-2,76%), segons les dades de l’Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat.

Així, Manresa se situa com una de les dotze ciutats grans de Catalunya, de més de 50.000 habitants, on la contractació ha augmentat en relació a l’any passat, mentre cau en poblacions com Sant Boi de Llobregat, Reus, Barcelona, Tarragona, Castelldefels, Viladecans, Mollet del Vallès, Cornellà de Llobregat, Cerdanyola del Vallès, Vilanova i la Geltrú i Sabadell.

En relació a l’abril d’enguany, l’increment a la capital del Bages en la contractació també ha estat superior a la mitjana catalana. Així, mentre a Manresa va augmentar el 8,23%, al conjunt català ho va fer el 7,82%. En un mes, el nombre de contractes va retrocedir en poblacions de més de 50.000 habitants com Cerdanyola del Vallès, el Prat de Llobregat, Cornellà de Llobregat o Sabadell.

El perfil

Dels 2.103 contractes formalitzats el maig a Manresa, 994 han estat per a dones, el que suposa el 47,3%. Per edats, el 34% corresponen als signats per menors de 25 anys (376 homes i 340 dones); el 44,2%, a persones de 25 a 44 anys (495 homes i 434 dones) i el 21,8%, a persones de més de 45 anys (238 homes i 220 dones).

Per formació, el grup més extens de contractes el conformen aquells de persones amb estudis secundaris, el 51%, mentre que el segon gran bloc és per a les persones amb estudis primaris complets (19,8%). Les persones sense estudis o bé amb els estudis primaris incomplets han sumat tan sols el 2,5% dels contractes. Els universitaris sumen el 16,3%.

Quant a les procedències, el 28% correspon a persones de nacionalitat no espanyola. Per grans regions, els procedents d’Amèrica central i del sud suposen el 36,1% dels contractes signats pels estrangers (i el 10,1% del total de contractes el mes passat), amb 213 persones. En segon lloc figuren els procedents del Magrib, que sumen un total de 155 contractes durant el maig, el 26,3% dels contractes a estrangers i el 7,3% del total de contractes formalitzats a la ciutat el mes de maig. Entre la resta d’altres grans grups de procedència, els europeus suposen el 14,2% dels contractes a estrangers (4%); i els de l’Àfrica occidental, el 17,3% dels estrangers i el 4,8% del total.

En els últims dotze mesos, a Manresa s’han signat 24.065 contractes, el 62,7% (15.081) dels quals han estat temporals. D’altra banda, el 50,06% (7.721) han estat per a homes. 

Del total en els últims dotze mesos, fins al maig, el 27,1% han estat per a persones de nacionalitat forana. En total, han estat 6.522 els contractes signats per estrangers. D’aquests, el 66% han estat indefinits. Els tres grans grups de procedència en l’últim any en la contractació han estat, el primer, el d’Amèrica Central i del Sud, amb 2.365 (el 36,2% del total); el del Magrib, amb 1.681 (25,8%);i el d’Europa, amb 1.080 (16,6%).

Contractació per comarques

Quant al Bages, el maig s’han fet 3.945 contractes, el 38,23% dels quals indefinits. Des del començament d’aquest 2024, la comarca suma 18.870 contractes, el 43,71% indefinits. En relació al conjunt català, al Bages se signen més contractes temporals que la mitjana catalana (el 54,78% des del començament de l’any). A l’Anoia és on la taxa de temporalitat és més elevada de la regió central, amb el 68,27% (fi és la segona del conjunt català, només per darrera de la Conca de Barberà (80,63%), mentre que al Moianès (41,1%) i a la Cerdanya (42,42%) és on és més baixa d’entre les comarques centrals.

D’entre les comarques de més de 100.000 habitants, el Bages figura entre aquelles on la contractació temporal és més elevada, per darrera del Vallès Oriental (63,27%), el Gironès (62,21%), el Baix Llobregat (61,2%) i l’Alt Penedès (60,38%).

L'afiliació al Bages

El nombre d’afiliats al Bages el passat mes de maig era de 77.795, el 0,2% més que el mes d’abril i el 2,6% més que el maig del 2023, segons les dades de l’Idescat. Aquest creixement interanual manté la comarca al ritme de creixement del conjunt català (2,5%). Entre les comarques més poblades del país, el Bages es va situar entre el grup on més va créixer el nombre d’afiliats respecte de l’any passat, només superada pel Gironès (3,4%), l’Alt Empordà (3%), la Selva (2,9%) i el Baix Camp (2,7%).

Per sexes, el 46,3% de les persones afiliades eren dones, pràcticament un punt per sota de la mitjana catalana. En relació a l’any passat, el grup que més va créixer en afiliats va ser el de menors de 30 anys, el 5,7%, un punt més que la mitjana nacional. De fet, el Bages va ser de les comarques grans del país on més va augmentar l’afiliació en aquest grup d’edat. També va créixer significativament el nombre d’afiliats en el grup de 55 anys o més, el 5,1%, similar a la mitjana catalana. 

Per nacionalitats, el nombre d’afiliats estrangers suposava el mes passat el 12,7% del total, cinc punts menys que al conjunt català. En un any, però, el nombre d’afiliats forans ha crescut al Bages el 9,1%, gairebé tres punts més que el que ho ha fet a Catalunya.

Per sectors, creix significativament a la indústria (2,1%), fet que la situa en el grup capdavanter entre les comarques grans.

Subscriu-te per seguir llegint