L’economia catalana creix, però els assalariats són més pobres

La Generalitat de Catalunya va presentar ahir el seu informe anual de l’estat de l’economia, referent a l’exercici 2023, que deixa un balanç agredolç. Bons registres i perspectives en matèria d’activitat empresarial i ocupació, però insuficients quant a salaris.

«L’economia catalana va bé, presentem una molt bona evolució i sobretot, disposem de fonaments sòlids de cara al futur [...] Som un dels motors de creixement d’Europa», va destacar el president de la Generalitat en funcions, Pere Aragonès. No obstant això, també va postil·lar que aquesta bonança «no es tradueix tant com voldríem en oportunitats i benestar per al conjunt de la ciutadania».

Segons les dades presentades, l’economia va créixer un 2,6% durant el 2023, en comparació amb un any anterior. Un avanç notable tant si es compara amb el ritme mitjà de creixement del PIB català durant el període prepandèmia, així com si es mesura amb l’avanç registrat l’any passat per economies amb les quals Catalunya aspira a comparar-se. El PIB mitjà de la zona euro va augmentar en aquest període un 0,6%, cinc vegades menys que el català.

Enrere queden els efectes del covid -igual que la majoria d’occidentals- malgrat els sots que ha suposat l’escalada de preus, l’encariment del finançament aplicat pels bancs centrals o els diferents conflictes bèl·lics. El volum del PIB català supera en un 2,7% els nivells que registrava en 2019. La Generalitat destaca que aquest creixement, a diferència de la bonança viscuda en èpoques passades, com, per exemple, durant el cicle previ al crack del 2008, és una bonança més «diversificada». El sector serveis avança de manera «robusta», amb una alça del 3,1%, la indústria es recupera (3,5%) dels problemes viscuts durant els primers compassos de la guerra d’Ucraïna i la reactivació del comerç internacional després de l’aturada covid, la construcció modera el seu creixement, en un context de tipus alts d’interès, i l’agricultura gestiona com pot la sequera.

L’activitat empresarial creix i precisa de mans per a sustentar-la, la qual cosa explica que el 2023 hagi batut rècords d’ocupació, tant a Catalunya com a Espanya. L’any passat va tancar amb prop de 3,75 milions de catalans ocupats, un registre que ha anat millorant durant el present any i que avui ja supera els 3,8 milions, màxim històric. L’informe de la Generalitat destaca que, no obstant això, aquest auge de les contractacions no és només quantitatiu, sinó també qualitatiu. Quatre de cada 10 ocupacions creats van ser en llocs d’alta qualificació.

L’atur, per part seva, va descendir fins al 9,3%, el menor registre a Catalunya des de 2008; si bé encara tres punts per sobre de la mitjana europea. Per als dos pròxims exercicis, aquest 2024 i el 2025, la Generalitat espera que l’ocupació creixi en unes 100.000 persones i que la taxa d’atur es moderi fins al 9%.

L’arribada de població migrant ha estat en els dos últims anys i s’espera que continuï sent un dels motors clau de creixement de l’ocupació. Dels gairebé 200.000 noves ocupacions creats durant 2023, sis de cada 10 els van ocupar persones vingudes de fora per a sustentar l’actual moment de bonança econòmica que viu el país.

Menys poder de compra

Aquesta qualitat es mesura també pel grau de l’estabilitat en l’ocupació, un dèficit que històricament ha llastrat al mercat laboral català i espanyol. Els efectes de la reforma laboral del 2021 es plasmen en les estadístiques de 2023 i el percentatge d’ocupats amb un contracte eventual va descendir fins al 14,1% a Catalunya. Abans de la reforma era habitual que aquest percentatge estigués per sobre del 25% (i fins per sobre del 50% en el cas dels més joves) i avui està per sota de la mitjana de la zona euro (14,5%).

No obstant això, tota la bonança que destil·len aquestes dades macroeconòmiques no és suficient (o no està prou repartida) per a compensar la mossegada que la crisi de preus ha pegat sobre la butxaca dels catalans. Segons les dades recopilades en l’informe de la Generalitat, el cost salarial per treballador i mes, una aproximació a les remuneracions mitjanes a partir de la despesa salarial que informin les empreses, va créixer un 5,0% en 2023 i acumula un increment del 10,9% des de 2021, per sota del que han pujat, en acumulat, els preus (11,7%).

«La negociació col·lectiva ha tingut un factor de moderació», ha destacat la directora general d’anàlisi i prospectiva econòmica, Marta Curto Grau. És a dir, les quantitats pactades entre patronals i sindicats no han estat suficients per a protegir, majoritàriament, el poder adquisitiu dels treballadors.