AMB LES GARROFES

SANT JORDI EDITOR

SANT JORDI EDITOR

SANT JORDI EDITOR / Josep Huguet

Josep Huguet

Josep Huguet

La notícia literària de la setmana és que la novel·la Boulder, d’Eva Baltasar, és una de les sis finalistes al premi Booker, dels més prestigiosos en llengua anglesa i per les traduccions d’obres escrites en altres llengües. És la primera vegada que una obra escrita en català arriba tan lluny. La nova s’ha conegut arran de la Fira del Llibre de Londres que s’ha celebrat aquesta setmana. Amb tot, ja fa un cert temps que la projecció internacional de la creació literària en català s’ha consolidat amb centenars d’edicions d’obres traduïdes. Vaig tenir ocasió de viure en directe el que va ser el punt d’inflexió d’aquesta presència internacional amb la Fira de Frankfurt del 2007, que va tenir de convidada la cultura catalana, amb el gran impacte que va tenir. Encara ressona el discurs inaugural de l’escriptor Quim Monzó (https://www.pinterest.es/pin/471470654719956009/). O els antecedents positius que significà la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara (Mèxic) amb Catalunya de convidada l’any 2004, on, amb el president Maragall, vam tenir ocasió de comprovar la bona acollida del públic hispanoamericà a la creació catalana, tant diferent d’una certa animadversió del públic espanyol.

La xifra de títols originalment en català publicats en altres llengües va arribar als 300 el 2021, segons l’anuari estadístic de Cultura. Es va superar el registre de l’any anterior (242) i s’arribà al màxim històric des de l’inici de la sèrie el 2011. l també es registrà el 2021 el màxim d’obres que van rebre ajuda de l’Institut Ramon Llull (IRL), amb 158.

Avui, diada de Sant Jordi, es concentrarà el 20% de la facturació anual del sector del llibre en català. Una indústria que per a l’economia catalana significa: 1.345 milions d’euros en vendes anuals (2021), un 52% del total d’Espanya, la millor xifra des del 2010, però encara a nivells inferiors de les del 2007 (l’any de Frankfurt). El negoci de la indústria editorial catalana suposa el 52% de tot el sector a l’Estat espanyol. Cada dia es publiquen uns 100 llibres a Catalunya, amb el 25,3% del total en català. El 2021 es van editar 38.873 llibres a Catalunya, quasi la meitat del total de l’Estat (49%), versions en paper i digital. De cada títol se n’imprimeixen uns 4.000 exemplars, de mitjana.

Segons el Departament de Cultura, el 32,2% corresponen a obres literàries i el 19,7% infantils i juvenils. El 16,3% de la facturació per llibres de text no universitaris, xifra que augmenta fins al 43,3% en el cas dels títols en català. Per cada tres títols que es van publicar en castellà el 2021 (27.069), se’n va editar aproximadament un en català (9.421), proporció estable en els darrers 10 anys però menor que la de fa 20 anys, quan era del 30%. La taxa de publicació per habitant és molt més gran a l’Estat que als països europeus com França, Alemanya i Itàlia, possiblement degut al fet que aquí hi ha duplicitats de llibres per raó de llengua i un sistema educatiu propi que fa que cada comunitat autònoma tingui llibres de text diferenciats.

Segons el director de l’agència ISBN, Miguel Jiménez, en declaracions a l’ACN, només la meitat dels llibres publicats arriben a les llibreries. La resta són títols electrònics –alguns, duplicats dels de paper– i d’altres corresponen a publicacions de fundacions, ajuntaments, empreses o organitzacions no governamentals. El sector editorial català té poques empreses grans –que representen un 20%–, un altre 20% de mida mitjana i el 80% restant són empreses molt petites, de menys de deu treballadors. L’índex de lectors no deixa malament Catalunya, en segona posició de les comunitats autònomes de l’Estat. El perfil majoritari és jove, dona i d’estudis universitaris. Biaixos d’edat, de gènere i de cultura/classe. Reptes que es plantegen: hi ha més ganes d’escriure que de llegir, l’expansió de les xarxes introdueix amb força altres suports que no són el paper ni el llibre, la sobreproducció fa que els llibres a les llibreries durin poc als aparadors, alhora, però, la xarxa permet accedir a tot el fons editorial; i el que potser manca és millorar una oferta digital de llibreries catalanes i editorials per tal de compartir el fons i la seva promoció per fer accessible a tothom aquesta riquesa editorial.

En qualsevol cas, tant des de l’òptica de la llengua catalana com des de la de la indústria editorial, Barcelona/Catalunya tenen una enorme potencialitat de capitalitat mediterrània i iberoamericana de l’edició i de l’exportació/traducció de les obres que forneix l’enorme creativitat catalana i la seva indiscutible qualitat. I amb totes les derivades que en puguin sorgir cap al món de l’audiovisual.