Les sèries s’acosten a l’Holocaust

Que la televisió abordi el genocidi jueu dels nazis no és cap novetat: ja el 1978 es va estrenar l’explícitament titulada minisèrie Holocausto, amb Meryl Streep interpretant una dona alemanya casada amb l’artista jueu encarnat per James Woods; quatre anys després, la mateixa Streep protagonitzava al cine La decisió de la Sophie, en aquesta ocasió narra la història d'una dona polonesa que, segons revela tardanament al món, va ser obligada a triar quin dels seus fills havia de morir en una cambra de gas del camp de presoners d’Auschwitz.

Però ha estat en aquests darrers dos anys quan les sèries sobre l’Holocaust s’han multiplicat per les diferents plataformes. Hi ha hagut històries d’ànimes caritatives: Transatlántico (Netflix) recordava les heroïcitats del periodista literari nord-americà Varian Fry, líder a Marsella del Comitè de Rescat d’Emergència; Una pequeña luz. Protegiendo a Anna Frank (Disney+) era la història de Miep Gies, una secretària que, com apunta el títol espanyol, va ajudar Frank a amagar-se a Amsterdam durant la Segona Guerra Mundial. La resistència francesa juga un paper fonamental a The new look (Apple TV+), en la qual es recorda el pas de Catherine Dior (una gran Maisie Williams) per Ravensbrück, i sobretot La luz que no puedes ver (Netflix), que explica la connexió inesperada que s’estableix entre una jove francesa cega i un membre de la unitat de vigilància per ràdio de la Wehrmacht.

A les citades ve a sumar-s’hi ara Fuimos los afortunados (Disney+), minisèrie que està desenvolupada per Erica Lipez (guionista i productora de The morning show) a partir de la novel·la que va servir a Georgia Hunter per aprofundir en la història de la seva pròpia família. El llibre, segons ha admès la seva autora, té algunes parts de necessària invenció. I la sèrie és un orgullós melodrama. Però en els dos casos, l’essència de la trama és tan increïble com autèntica: 22 membres dels Kurc, família jueva polonesa, van aconseguir sobreviure a la separació dels seus i les seves respectives desgràcies després de la invasió de Polònia pels alemanys el 1939.

Dirigida per Thomas Kail (el musical Hamilton en les seves múltiples versions), la creació de Lipez convenç, sobretot, per un ric conjunt de personatges elevat per actors de carisma. Joey King, a qui vam veure com a filla sotmesa a una mare amb la síndrome de Munchausen per poders a The act, encarna Halina, la més petita de cinc germans, enfrontada a grans decisions vitals abans que la guerra triï el seu camí per ella. És el personatge principal junt amb el seu germà Addy (Logan Lerman, el Percy Jackson cinematogràfic), aspirant a compositor a París, però Fades Yaron (vista a la famosa sèrie israeliana Shtisel, també fent parella amb Michael Aloni) roba escenes i protagonisme com una altra germana, l’embarassada Mila, decidida a salvar el seu nadó pel mitjà que sigui.

Llum en l’horror

Una mica més mal rebuda que l’anterior, El tatuador de Auschwitz (Movistar Plus+, des del 25 de juny) és l’adaptació una mica previsible de la molt venuda novel·la de Heather Morris, relat (pel que sembla no especialment precís) de la veritable història de Lali i Gita Sokolov, que es van enamorar sent presoners a Auschwitz-Birkenau, el camp d’extermini on més d’un milió de jueus van resultar assassinats durant l’Holocaust.

Harvey Keitel interpreta un Lali ja ancià, viudo des de fa poc temps; Melanie Lynskey encarna la mateixa Morris, aspirant a escriptora que el visita a la seva casa de Melbourne per recollir les seves memòries (aquí declaradament confuses) sobre un temps traumàtic i un idil·li més gran que l’odi. A la sèrie veiem com el jueu eslovac Sokolov (Jonah Hauer-King) és traslladat a Auschwitz el 1942. Poc després d’arribar-hi, es converteix, no sense un sentiment de culpa, en un dels encarregats de gravar els números d’identificació als braços dels presoners. És així com coneix Gita (Anna Próchniak), el perfecte negatiu lluminós del volàtil oficial de les SS (Stefan Baretzki, interpretat per Jonas Nay, descobert a Deutschland 83) que no els perd mai de vista.

Encara avui, fer una sèrie de televisió suposa generalment acceptar certes convencions. A les dues noves sèries, sobretot a El tatuador de Auschwitz, s’acudeix a clixés visuals associats a aquesta classe d’història i s’envolta la tragèdia humana en una música planyívola que, lluny d’empitjorar l’impacte, l’esmorteeix. La (falsament) silenciosa pel·lícula La zona d’interès, dirigida per Jonathan Glazer, ha marcat un demolidor i intel·ligent punt i a part en la representació d’aquesta tragèdia humana.