«Ni una más»: Abusos sexuals en la generació Z

Una jove s’acosta decidida a l’entrada del seu institut i penja una enorme pancarta en la qual es pot llegir la frase: «Compte, aquí dins s’amaga un violador!», davant l’atònita mirada de companys i professors. Aquest és l’impactant punt de partida de «Ni una más», la nova sèrie espanyola de Netflix que aborda temes tan delicats com els abusos sexuals, l’assetjament en les xarxes, els conflictes patern-filials, el consentiment i la salut mental, però també una història de sororitat.

La ficció adapta la novel·la homònima de Miguel Sáez Carral («Apaches», «Una mujer infiel») i, encara que sigui protagonitzada per actrius molt joves (Nicole Wallace, Clara Galle, Aïcha Villaverde, Teresa de Mera), no és la típica sèrie per a adolescents per la serietat dels temes que tracta. Tampoc és una obra específica sobre el #MeToo, però sí que s’emmarca dins de l’explosió reivindicativa feminista, amb unes noies alçant la veu per a denunciar una situació de violència sexual.

«És un retrat bastant real de la generació Z quant a la utilització dels mòbils, les xarxes i la manera de relacionar-se», afirma el seu productor, José Manuel Lorenzo. «Per a fer aquest retrat has de tenir també les mirades d’altres generacions», afegeix, al·ludint als personatges dels pares i professors que interpreten actors com Eloy Azorín, Iván Massagué i Ruth Díaz.

El relat, de fet, va néixer dels problemes de la mateixa relació de l’autor amb la seva filla. «Vaig escriure un text i em vaig adonar que podia donar per a una novel·la. La història pare-filla segueix en Ni una más, però van començar a sortir-li branques, trames i personatges», explica Sáez Carral, que recalca que abans del rodatge dels vuit episodis que componen la sèrie van disposar d’uns mesos de preproducció que van ajudar les protagonistes a implicar-se en la trama.

Por en la parada de l’autobús

«Elles van aportar un munt d’històries al que estava escrit, la qual cosa el va dotar de més realitat i veritat», reconeix l’autor. «L’escena de la parada de l’autobús, per exemple, la vaig treure d’elles», rememora. «Els nostres adolescents no es mouen amb cotxe, no són americans. Es mouen amb autobús i quan surten a les nits i tornen a casa han d’esperar en una parada inhòspita i, si ets dona, es passa por», destaca l’escriptor, que va ser guionista de Al salir de clase.

«Les sèries d’adolescents han canviat molt, però és que la societat tampoc és la mateixa», reflexiona Sáez Carral sobre els seus inicis en la sèrie de Telecinco que va llançar la carrera d’actors com Rodolfo Sancho i Elsa Pataky. «El retrat que fa 'Ni una más' dels adolescents és molt més real que el que feia Al salir de clase, on teníem a gent de BUP i COU amos d’un bar o que vivien sols en uns grans pisos. S’idealitzava el concepte de l’adolescència», apunta.

Trencar el mur de silenci

L’aspiració de «Ni una más», en canvi, «és generar un discurs», segons Lorenzo. «La sèrie llança el missatge que cal trencar amb el mur de silenci entorn de la violència contra les dones, i l’única manera de fer-ho és cridant alt. I quan aixeques la veu, no estaràs sola, sempre hi haurà gent que et secundarà i que t’escoltarà», assenyala el creador d’una ficció que també compta amb actors com Gabriel Guevara, José Pastor i Sara Rivero.

«El que m’agrada de 'Ni una más' és que explica diferents casos d’abusos. No et diu: això és el que passa. Perquè no sempre abusa de tu un senyor gran en una festa, sinó que normalment és algú conegut, el teu xicot, el teu amic... O ni tan sols és una violació. Les humiliacions, els crits, les empentes i les amenaces també són abusos. I és important ensenyar-ho», conclou Nicole Wallace, la protagonista.