El plaer de fer camí amb vistes a la immensitat

La Clara Torné (Barcelona, 1986) va sortir de casa convençuda que anava a passar un diumenge tranquil al Montseny però un cop va començar a enfilar el camí de les Agudes es va adonar que la ruta no seria tan plàcida com imaginava. L’autora del llibre Rutes de vertigen reconeix que, a la pregunta de si ha passat por algun cop fent aquestes excursions, li ve al cap aquella sortida dominical. «No m’ho esperava», reconeix, rememorant l’ascens per la banda nord, «abrupte i desafiant», tal com la defineix en les pàgines de l’obra publicada pel segell basc Sua.

A Rutes de vertigen, l’excursionista hi troba 28 propostes «assequibles» per a tots els públics, amb el benentès que algunes són aptes per als infants i d’altres demanen una mínima preparació perquè impliquen el trànsit per passos equipats amb cadenes, grapes o cordes ancorades a la roca. «L’arquetip de la ruta de vertigen és aquella que té passos equipats, unes vistes increïbles i és accessible a tothom ... que no tingui vertigen», apunta Torné. «Totes tenen en comú que connecten amb la immensitat i la magnitud de la natura», afegeix.

«Sempre m’han atret aquest tipus de sortides», explica la barcelonina, que també treballa com a fotògrafa com es pot constatar en les imatges que acompanyen aquest reportatge. «En alguns casos, les rutes del llibre són vertiginoses durant el camí i d’altres en el seu destí», indica: «el vertigen el provoca la presència del precipici, l’abisme, i no per això parlem de rutes perilloses, però tenen punts on et pots atansar al buit».

La Catalunya Central és present a l’índex amb la invitació a fer el Camí de l’Àrtic, una ruta circular per les serres muntanyoses entorn de Vallcebre, les Agulles de Montserrat i els cingles de Taravil, on es troben el Berguedà i el Solsonès, entre altres. «La majoria de rutes segueixen camins senyalitzats i he intentat fer propostes poc transitades», afirma: «el salt de Sallent, a Rupit, és conegut, però busco el camí menys concorregut».

Set rutes

Les agulles de Montserrat

És una de les poques rutes que Torné qualifica en el llibre com a «difícil» perquè hi ha tres passos equipats amb corda de dificultat moderada i algunes grimpades. La recompensa, però, salta a la vista a la Roca Foradada.

Les Agudes del Montseny pels Castellets

Una altra de les caminades difícils que hi ha al llibre proposa pujar al cim de les Agudes per la banda nord, on cal grimpar per fer via cap amunt. La ruta ressegueix la cresta dels Castellets, amb passos exposats i aeris.

Serra de Cabrera

Al fons de la imatge, el santuari de Cabrera, al qual s’hi arriba a través d’una passarel·la natural. L’excursió transita per la banda més abrupta i vertical de la Serra de Cabrera.

Turó de les Onze Hores i Balmes de Traver

La Serrada Prelitoral és un territori ideal per a les rutes de vertigen. La caminada comença a Riells del Fai i puja cap al turó de les Onze Hores amb alguna grimpada i cordes incloses. El traçat també porta a les Balmes del Traver i al cau de Guilla.

Carrilet de la Vall Fosca

Amb inici i final a Cabdella, a la freda i bella Vall Fosca, la ruta ressegueix la via d’un antic carrilet. Un traçat de grans vistes panoràmiques i ple d’aigua i estanys d’origen glacial. L’excursionista també ha de passar pels túnels excavats a la muntanya.

Els Carcaixells d’en Dalmau

El massís de les Cadiretes, al Baix Empordà, és el territori d’una de les rutes catalogades com a «difícils». El pas per les crestes dels Carcaixells d’en Dalmau és un dels atractius d’una proposta que inclou grimpades, trams aeris i passos equipats.

Congost de Mont-Rebei i escales de Montfalcó

Clara Torné reconeix que és la ruta més coneguda i, per tant, massificada de les que proposa al llibre, però alhora és «la ruta de vertigen per excel·lència». Es comença a caminar a Catalunya i s’acaba a les passarel·les de Montfalcó en territori aragonès.