L’aventura de la paternitat

La companyia Illumination ha demostrat saber fer molt bon cinema d’animació, però els seus responsables sempre seran recordats com els creadors de la saga Gru. El primer film tenia la gràcia d’agafar el gènere i donar-li la volta convertint el personatge antipàtic de qualsevol funció animada en el veritable protagonista de la història. Una mica com a Shrek, però sense la rèmora d’haver de parodiar els contes de fades amb ocurrències no sempre afortunades. El cas és que Gru va donar la campanada i en gran mesura gràcies als seus sequaços, els Minions, tan populars que fins i tot han tingut la seva pròpia franquícia. La saga mare ha estat una gallina dels ous d’or, però també la crònica de la pèrdua de qualitat habitual en aquest tipus de productes: allò que funcionava tan bé a la primera pel·lícula, la detonació controlada d’un gènere, s’ha anat domesticant (i moralitzant) fins a convertir-se en un relat molt més tradicional. La quarta entrega que arriba avui als cinemes n’és el perfecte exemple. Conserva alguns dels ingredients principals de la saga i conté gags divertits, però en termes generals és la versió més blanca, previsible i adotzenada de la primera part. Segur que triomfarà a les taquilles (arriba en el millor moment possible), però estaria bé que Illumination prengués nota de com va acabar l’esmentat Shrek abans de continuar amb les aventures dels personatges.

La paternitat no és un tema nou a la saga, però aquí es dobla l’aposta quan Gru, que ja va de bòlit educant les seves tres filles, dona la benvinguda a un nou fill, Gru Junior. La bona notícia és per a ell un trasbals considerable, perquè fer el Mal es fa cada dia més difícil i, a més, portar una doble vida el desgasta fins a extrems insospitats. Quan apareix una nova i implacable enemiga, Maxime Le Mal, el protagonista es veu obligat a fugir amb la seva família per poder viure amb tranquil·litat. Però aviat s’adona que algú com ell no es pot quedar assegut al sofà si vol mantenir el seu prestigi.

Més enllà d’una animació realment brillant i algunes escenes on el vell Gru treu el cap, el principal problema d’aquesta quarta entrega és que acumula tants personatges i tantes trames que sembla més una sèrie televisiva comprimida en 90 minuts que no una pel·lícula amb cara i ulls. Amb tot, agradarà als incondicionals de la saga (o als pocs exigents del gènere) i la versió original té l’al·licient de reunir les veus d’un repartiment format per Steve Carell, Joey King, Kristen Wiig, Will Ferrell, Sofia Vergara, Miranda Cosgrove, Stephen Colbert i Steve Coogan.