El terror en silenci

Una de les moltes virtuts d’Un lugar tranquilo i de la seva seqüela era que aconseguien construir un imaginari propi sense renunciar a un alè clàssic molt inspirat en les produccions fantàstiques i de terror dels anys 60 i 70.

La seva principal originalitat radicava en la idea d’una invasió extraterrestre en què emetre qualsevol so podia ser mortal. Però en lloc de servir-se d’aquest pretext per crear un exercici de suspens a l’ús, el seu autor, John Krasinski, jugava molt be amb les possibilitats dramàtiques de la idea i aprofitava per reivindicar el potencial expressiu de la tècnica cinematogràfica. Un bon exemple d’això eren les notables variants del segon lliurament respecte delprimer, on els seus responsables expandien l’imaginari dels extraterrestres sense recórrer a discursos innecessaris o girs inversemblants.

El seu èxit inesperat (i massiu) ha fet que s’hagi globalitzat la trama i apostat per introduir nous espais i personatges. Un lugar tranquilo: Día 1 es resumeix en el títol. Com al memorable pròleg de la segona entrega, la història se situa en el moment exacte que els alienígenes que es mouen per impulsos acústics arriben a la Terra i comencen a envair-nos com una plaga d’insectes, només que l’acció se situa en un escenari encara més espectacular: Nova York. Krasinski es manté a la saga com a productor i coguionista i cedeix les regnes a Michael Sarnoski, que va despuntar amb la magnífica Pig.

El focus de la narració és Sam, una dona que es disposa a afrontar una jornada aparentment convencional en una ciutat que, com a tants d’altres, la porta al límit de la seva resistència. Però les coses sempre poden empitjorar perquè, a més, aquest no és un dia qualsevol. Un estrèpit que prové del cel és l’avís de l’arribada uns visitants sense diplomàcia que començaran a atacar qualsevol ésser en moviment. Aviat Sam es conjura amb altres supervivents i prenen consciència que els invasors tenen la capacitat de detectar qualsevol so. Mirant de no fer soroll, atrapats en una ciutat plena d’enemics, els protagonistes hauran de fer els impossibles per escapar-ne i trobar un lloc tranquil.

Sarnoski ha entès molt bé la idiosincràsia de la saga i regala 100 minuts tan tensos com inquietants en què destaca la gran feina de disseny de producció i un esplèndid repartiment que inclou Lupita Nyong’o, Joseph Quinn (el gran descobriment de la darrera temporada de la sèrie Stranger Things, que aviat es convertirà en la Torxa Humana de la nova versió de Fantastic Four), Alex Wolff, Djimon Hounsou, Elijah Ungvary i Alexander John.