Sortint del pou

És molt difícil trobar-se pel·lícules tan dures com Memory sense que t’acabi fent la sensació que el director manipula les teves emocions i busca una identificació massa forçada amb la història. Si bé conté algunes decisions creatives discutibles i per moments resulta massa formulari, aquest drama costumista escrit i dirigit per Michel Franco aconsegueix transmetre veritat.

Això és gràcies, sobretot, a la seva parella protagonista, formada per Jessica Chastain i Peter Sarsgaard, però també a la sensibilitat amb què aborda alguns temes molt complexos, com la salut mental, i també aquells aspectes de la vida familiar que molt sovint no tenen la visibilitat que mereixen a les ficcions modernes. Dit d’una altra manera, Memory posa el focus en aspectes de la quotidianitat que a les converses de sopar es converteixen en un simple safareig sobre la vida dels altres, i Michel Franco sap contagiar la sensació que el que els passa als seus personatges, al final, et podria passar a tu.

Sylvia és una treballadora social que intenta refer-se d’un passat marcat per l’alcoholisme i per la sensació que la seva família no ha deixat mai de jutjar-la. Té una filla adolescent que estima i l’estima, però sempre camina pel difícil equilibri d’una custòdia compartida amb un pare que li retreu els errors sempre que pot. Un dia, la protagonista assisteix a una reunió d’antics alumnes de l’institut i, quan torna a casa, s’adona que un dels assistents, Saul, l’està seguint. Es queda a sota casa seva, com esperant alguna cosa. Descobreix que Saul té problemes de salut mental i de memòria, i que d’alguna estranya manera veu Sylvia com la solució a una part dels seus mals. Tot i que la dona, al principi de la situació,no creu que sigui la persona més indicada per estar a prop de Saul, acaba acceptant tenir-ne cura. I de mica en mica entre els dos personatges es forma un vincle que va més enllà de la relació purament professional.

El desbordant talent de la parella protagonista és el que acaba elevant una pel·lícula que encerta amb la dosificació de metratge (103 minuts ben aprofitats), el to mesurat de les escenes més crues i un bon planter de secundaris que inclou Merritt Wever, Brooke Timber i Josh Charles. Aquest últim també comparteix cartell amb Chastain a la recentment estrenada Vidas perfectas.