El retaule major de Sant Martí de Saldes torna a casa

L'obra presentava una greu fragilitat estructural a causa de la fusta utilitzada per a la seva construcció, el til·ler, poc habitual en aquests mobles barrocs

La inauguració dels treballs de restauració, que han tingut un cost de 60.000 euros, es farà el 26 d'agost, per la Festa Major de Santa Severina

Procés de restauració del retaule

Procés de restauració del retaule / Arxiu particular

Susana Paz

Susana Paz

La fusta de til·ler és poc "habitual" en els retaules barrocs, explica el director del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Carles Freixes. Però és la fusta de la qual està fet el retaule major de Sant Martí de Saldes, una obra realitzada a mitjans segle XVII, a l’entorn de 1650. Ara fa un any, un atac intens de xilòfags i de fongs va provocar una greu fragilitat estructural de la peça precisament pel tipus de fusta, que va implicar, explica Freixes, traslladar-lo per a la seva restauració al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya situat a Valldoreix. "Es va haver de desmuntar, estudiar-lo... estava molt deteriorat". La intervenció, que va començar el passat octubre, va acabar divendres i la inauguració dels treballs de restauració es farà el 26 d'agost coincidint amb els actes de la Festa Major de Santa Severina, amb una missa a les 11 del matí i la presentació del conjunt per part de l'equip de restauració.

La restauració del retaule major de Saldes es farà el dia 26 d'agost

La inauguració dels treballs de restauració del retaule major de Saldes es farà el dia 26 d'agost / Arxiu particular

Com apunta Freixes, amb el retorn "de l'imponent retaule al Berguedà finalitza una complicada operació que va començar fa més d'un any". No es tractava, explica, únicament de "conservació, perquè els controls es fan de manera habitual". En aquest cas, "la fragilitat del material i l’estat interior de la fusta va suposar un autèntic maldecap per als restauradors" que van haver de realitzar un gran nombre de proves per trobar "el consolidant adequat" i garantir "l'estabilitat del conjunt, que té 7 metres d'alt", per tornar-lo al seu lloc d’origen. L’actuació, explica, també ha suposat la desinsectació i neteja del suport de fusta, la consolidació dels elements escultòrics, l’arranjament de les zones mal encaixades i la reparació de l’estabilitat estructural del conjunt. Així, ara el retaule no estarà acoblat al presbiteri sinó que "s'ha creat una estructura independent" on "s'agafa el retaule per la part posterior" i que permetrà, de manera molt més senzilla, qualsevol altra "intervenció".

A més, durant els treballs realitzats en aquest primer procés d’intervenció es va observar, explica Freixa, que la policromia que es visualitzava en tot el retaule era una repintada generalitzada amb tonalitats grises i blaves que pretenien imitar de forma maldestra els marbrejats. Una pintura de mala qualitat tècnica i pictòrica que n’ocultava "els daurats originals i un gran nombre de motius florals que a partir d’ara es podran observar". Una de les "sorpreses" que amagava el retaule. La intervenció impulsada per la Parròquia de Saldes i el Bisbat de Solsona s’ha portat a terme conjuntament amb el Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat Catalunya, la restauració ha anat a càrrec de l’empresa Kreit-restauro. El cost, dividit en dues fases, ha tingut un cost de 60.000 euros.

A falta d'estudis més complets, es creu que el retaule de Sant Martí es va construir als tallers vinculats a Joan Grau (autor d'El Retaule de la Mare de Déu del Roser de Manresa) com, apunta Freixes, altres exemples de la diòcesi de Solsona com serien els retaules de Prades de la Molsosa. La part de les grades i l’altar va ser reformat a finals del segle XVIII o inicis del XIX. Durant la guerra civil de 1936 es van perdre les sis talles escultòriques que presidien el retaule i que van ser substituïdes per unes de noves. De fet, remarca el director del museu solsoní, "més del 90% dels retaules barrocs es van perdre durant la guerra civil" i és la zona de la Catalunya central on, avui dia, encara hi ha prou exemples com per veure "com eren les esglésies catalanes abans del 36".

Subscriu-te per seguir llegint