Manresa proclama la diversitat de la sardana amb sis entitats a l’escenari

El grup de joves de la comissió organitzadora de Manresa, Capital de la Sardana ha preparat per demà dissabte a la nit, a la plaça Major, un espectacle que reivindica les diferents maneres de tocar i ballar la popular dansa catalana

Imatge de l'acte de reconeixement als impulsors de Manresa com a Ciutat Pubilla de la Sardana del 1963, celebrat a inicis de maig

Imatge de l'acte de reconeixement als impulsors de Manresa com a Ciutat Pubilla de la Sardana del 1963, celebrat a inicis de maig / ARXIU/MIREIA ARSO

Toni Mata i Riu

Toni Mata i Riu

La sardana és un pilar de la cultura catalana però no per això s’erigeix en un dogma intocable. El darrer acte abans de les vacances estiuenques que se celebrarà a Manresa amb motiu de la capitalitat de la dansa, que la ciutat exerceix enguany, incidirà en aquesta mirada a la multiplicitat de punts de vista que poden convergir a l’entorn de l’essència de la música i el ball. Amb Sardana’t, fins a mitja dotzena d’entitats de la ciutat oferiran la seva particular revisió a la tradició, un acte que tindrà lloc demà dissabte a les 22 h a la plaça Major. Hi haurà cadires, entrada lliure i una bústia per a la taquilla inversa.

«L’espectacle es fa ressò del teixit d'entitats de Manresa relacionades amb la sardana», explica Guillem Muñoz, qui juntament amb Maria Páez, Helena Barón i Elena Giménez formen el grup jove de la comissió organitzadora de Manresa, Capital de la Sardana. El repòquer de creadors del muntatge que tindrà lloc aquest dissabte el completa Laia Guilanyà, presentadora de l’acte.

«Hi ha diferents maneres de tocar una sardana i, també, formes diverses de ballar-la», apunta Muñoz, que posa com a exemple el ventall de mirades que va des de les formes més tradicionals fins a la inventiva pròpia dels punts lliures. «Cada entitat mostrarà el seu estil i la seva personalitat», afegeix el coorganitzador de la trobada.

La mitja dotzena d’entitats que pujaran a l’escenari són l’Esbart Manresà (de l’Agrupació Cultural del Bages), el Casal Cultural de Dansaires Manresans, el Grup de Dansa Cor de Catalunya, l’Estudi Folk, el Grup Sardanista Dintre el Bosch i l’Orfeó Manresà. Per als responsables de l’espectacle, és rellevant que cada associació pugui ensenyar als espectadors les seves particularitats.

Punt i a part a un extens programa que es perllongarà fins al març

El punt de partida de Manresa, Capital de la Sardana va ser l’acte institucional del 16 de març a l’Ajuntament i l’espectacle Espardenya de 7 vetes dirigit per Dan Arisa. Posteriorment, diferents muntatges i trobades han posat en relleu la importància de la ciutat en el terreny d’una tradició que uneix música i ball i manté un bon estat de forma.

Un dels moments àlgids de la celebració, que es perllongarà fins a finals d’hivern del 2025, va ser la commemoració dels 25 anys de la Cobla Ciutat de Manresa. Un altre moment destacable es va viure amb l’homenatge a les persones que van impulsar, el 1963, el reconeixement de Manresa com a Ciutat Pubilla de la Sardana. Un monument a la plaça Cots recorda aquella efemèride. En la mateixa jornada, el 4 de maig, es va dur a terme l’Aplec de Manresa, que va convocar el món sardanista local.

El Sardana’t de demà a la nit posarà el punt i a part a la primera part del calendari d’actes de la capitalitat. El 30 d’agost, es reprendrà el programa ja dins de la Festa Major de Manresa, amb les tradicionals ballades de les entitats. L’organització ha volgut que la commemoració s’impliqui en la vida social i cultural de la ciutat i la sardana serà present en espais com la Fira Mediterrània. També destaquen trobades com la Final del Campionat de Punts Lliures i la Festa Anual de les Colles Sardanistes. La cloenda està prevista per al 8 de març de l’any vinent amb un gran acte al Kursaal.

«Sembla que amb la cançó Coti x Coti, dels The Tyets, la sardana ha revifat, però també hi ha altres fets que hi ajuden», expressa Muñoz, que destaca la dualitat de música i ball i la presència d’una entitat com l’Orfeó Manresà en el programa del Sardana’t. 

Cada grup iniciarà la seva actuació amb una breu representació que donarà testimoni dels seus orígens i de la seva identitat. Tal com s’ha destacat des de l’inici de la capitalitat, la realitat de la sardana a les entitats manresanes és diversa, i en aquest espectacle s’ha volgut que també hi fossin aquelles que no formen part del programa Punt Manresa, una iniciativa que convoca un seguit de ballades al llarg del curs. 

«Volem projectar la idea de la capitalitat», conclou Muñoz. Bastió de la tradició, la sardana també és contemporània i en el cas particular de la producció de demà a la nit, serà alhora cooperació. Tot i que el format es manté en secret, després de les actuacions individuals, Sardana’t es clourà amb totes les entitats juntes.

Subscriu-te per seguir llegint