«M’agraden els musicals, però no m’encasello, vull poder cantar de tot»

Encara li queda un curs per acabar el grau de cant a l’Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc) però al full de serveis de Clara Renom (Moià, 1999) ja hi figuren experiències professionals com la que iniciarà aviat amb els assaigs de Mar i Cel. Entre les oportunitats que agraeix tenir hi ha la gala que avui a la nit donarà el tret de sortida a la celebració del 30è aniversari del Festival de Música Clàssica de Sant Fruitós de Bages. 

Musical i òpera en una mateixa vetllada? 

Són gèneres amb més punts de contacte que no sembla, i jo estic molt il·lusionada per participar-hi. El llenguatge d’un gènere i l’altre s’assemblen, la tècnica lírica es pot aplicar al musical i queda molt bonic. Només cal veure com canta la Tina Gorina I could have danced all night, de My fair lady. 

Com afronta la gala?

Contentíssima. Conec la Mireia Pintó perquè és la meva professora a l’Esmuc, és una crac que ha treballat molt per tenir el festival al Bages, és molt meritori. I tinc moltes ganes de compartir el concert amb tres cantants com la Tina Gorina, el Carles Cosías i el Carles Daza que tenen una trajectòria tan bona. Han fet molta òpera, però també musicals, i es coneixen, això es nota molt en els assaigs, l’ambient és molt familiar, i per a mi aquesta oportunitat és un regal.

La gala tindrà tres parts, i a vostè l’escoltarem més en l’apartat dels musicals.  

Sí, però en la primera part farem un duet operístic amb la Tina, cantarem el Dome éspais de Lakmé. En el moment de confeccionar el repertori, ells van fer bones propostes d’òpera i jo de musical. Per això, en la tercera part cantaré L’expulsió, de Mar i cel, i el Somewhere, de West Side Story, d’on també és el Tonight que farem tots quatre. 

Aquesta peça de «Mar i cel» és la que interpretarà durant mesos al Teatre Victòria de Barcelona? 

Sí, i tant. Comencem els assaigs el 22 de juliol i l’estrena es farà el 14 de setembre. De fet, aquesta cançó fa temps que m’acompanya, és la que vaig interpretar als càstings, un procés llarg, de dos mesos.

La canta el personatge de la mare del Saïd quan expulsen els moriscos. Tenia clar que volia fer aquest paper?

D’entrada, havies d’enviar vídeos, ho van fer un miler de persones. Jo no sabia quines veus volien per a cada personatge i vaig enviar enregistraments meus per als papers de la Blanca, la Maria i la mare del Saïd. Jo els podia oferir una veu lírica i sabia que el paper de la mare del Saïd la reclama perquè és la veu més aguda. Un dia em van comunicar que podia fer els càstings per aquest paper i aleshores va començar un altre procés, que també va ser dur, perquè algun cop van passar dues setmanes abans de saber res, mirava el correu quatre o cinc vegades cada dia, ... Fins que va arribar l’última trucada. Ara ho recordo molt contenta, però també penso en tota la gent que va treballar, es va esforçar i es va quedar fora. 

També té assignat el paper de Teresa. Va fer un altre càsting?

No, aquesta és la quarta producció de Mar i cel i en les tres anteriors qui feia de mare del Said també assumia el de Teresa, una amiga de la Blanca, que és monja i canta cors.

«L’expulsió» és una cançó bella que parla d’un tema molt dur. Quin sentiment li provoca?

Et poses en el paper d’una dona jove però que ha patit molt, que no és gens innocent perquè ha tingut una vida dura. La veritat és que dels personatges se n’aprèn. Com en el Somewhere de West Side Story, una peça molt dolça que parla d’esperança, d’algun lloc on el Tony i la Maria finalment podran ser feliços.

No li fa respecte implicar-se en el comiat d’un dels grans musicals de la història del país?

Dagoll Dagom són tan professionals, ho preparen tot de tal manera perquè sigui un èxit, que ets sents molt segur treballant amb ells. No em fa gens de por.

Els espectadors del festival tindran l’oportunitat d’escoltar-la abans que l’estreni al Victòria. En el programa també hi surt que cantarà «Chercher l’amour», del musical «Gaudí».  

A casa sempre hem escoltat la música d’Albert Guinovart. Jo no he vist Gaudí, era molt petita, però recordo que la meva mare la posava i el meu germà la cantava. La música de Guinovart té molta personalitat.

Vostè encara estudia però va fent currículum. Com se sent, en aquest moment de la seva carrera? 

Ara faré Mar i cel, que em tindrà ocupada, i darrerament he fet altres projectes com el concert a l’Auditori sobre els musicals de Guinovart, també vaig cantar a Andorra, i vam estrenar les Three Universal Prayers de Bernat Vivancos a Kastellaun, Alemanya. Sento que tinc molta sort i tinc moltes ganes de viure aquestes experiències i compartir-les amb la gent del meu voltant, els que sempre hi són, la família que tan bé m’ha aconsellat.

No és, doncs, només una cantant de musicals? 

M’agraden molt, però jo estudio per cantar lied, òpera, ... No em vull encasellar en el gènere del teatre musical. Em fa il·lusió cantar de tot. 

«Mar i cel» li deixarà temps per emprendre altres projectes? 

No, perquè a més a més estaré fent l’últim curs a l’Esmuc. Aquests dies són de comiat perquè he de deixar la Polifònica de Puig-reig, em fa molta pena fer-ho, però és la feina. Els trobaré a faltar. També deixo la feina de professora de música que he exercit tres anys a l’Escola Pia de Moià. A casa sempre em deien que estudiés i vaig fer Educació Primària. Als nens els dic que la veu és un instrument que cal cuidar.

Té ganes de sortir a l’estranger?

Sí, i tant, la Mireia sempre ens diu que ho hem de fer.

Subscriu-te per seguir llegint