El bé i el mal s'enfronten en la presentació de la darrera obra d'Eugènia Vilaró

"Quan el pare em va comprar la primera estilogràfica ja hi devia veure alguna cosa", va confessar Eugènia Vilaró en la presentació del seu cinquè llibre en solitari Les bruixes del bosc de Sant Iscle, publicat el juny per Edicions Parcir. L'escriptora, que va parlar de la seva darrera obra dimarts a la llibreria Parcir de Manresa, va estar acompanyada de la periodista Pilar Goñi en una trobada que va reunir lectors, amics, familiars i fins a una mèdium i que va girar al volant de l'esoterisme, els dimonis, el bé i el mal. Temàtiques que formen part de la literatura de Vilaró des de la publicació de Confessió (ed. Parcir, 2022), la seva penúltima novel·la que narra el perquè dels crims d'un assassí de dones. L'obra va ser molt recordada al llarg de la presentació de Les bruixes del bosc de Sant Iscle.

Vilaró, que es defineix com una escriptora de "novel·la negra per a passar una bona estona", va reconèixer que el seu objectiu no és "ni fer diners ni guanyar premis" i que, de fet, varia tant de temàtica perquè escriu sobre "allò que em posa la pell de gallina". L'origen d'aquesta darrera obra es troba en una nota a la Història de Manresa de Sarret i Arbós sobre l'execució d'una dona a la plaça Major de Manresa l'any 1619 "que vaig trobar a la meva biblioteca", explica l'autora. La posterior descoberta de la figura del saludador Cosme Soler, l'encarregat de reconèixer i condemnar dones-bruixes a la Catalunya del segle XVI, va acabar de perfilar-ne algun dels personatges. Dues troballes que s'encavalquen amb el desgreuge promulgat pel Parlament de Catalunya l'any 2022 sobre les condemnes per bruixeria a Catalunya, pràctica reivindicada com a misògina arran de l'estrena de la docuficció de Joanna Pardos Bruixes, la gran mentida (Sense Ficció) i del posterior manifest de Sàpiens No eren Bruixes. El llibre narra la pervivència de la màgia banca en una família de dones, un argument que va portar a Pilar Goñi a preguntar-se sobre el rerefons feminista de la novel·la. "Va com va", responia Vilaró "però sí que la dona a Catalunya s'ha marginat i ningú li ho ha agraït. L'home s'ha fet a si mateix, però té una dona al seu darrere", concloïa.

Igualment, l'autora va parlar de la relació que s'estableix entre la seva infància i la novel·la i va reconèixer que el nom d'El Bosc de la Por, topònim que rep el Bosc de Sant Iscle on es situa la novel·la, és una invenció d'infantesa i que, en realitat, l'indret s'anomena bosc de Can Graells, denominació que es va desvelar ahir arran de la intervenció d'una persona del públic.

La novel·la neix de coincidències, però, com va remarcar Vilaró, amb un objectiu clar: enfrontar el bé i el mal per demostrar que actualment "també tenim àngels i dimonis entre nosaltres". La frontera entre el passat i el present i entre el cel i l'infern es desdibuixen en la violència i la sexualitat d'una lectura que segons la periodista Pilar Goñi "et fa treure els colors". La presentació, retransmesa en directe per Canal Taronja, va cloure amb firmes, dedicatòries, cava i bombons i va desencadenar un debat sobre esoterisme -per la presència de la mèdium- on es va preguntar a l'autora sobre l'origen de tanta brutalitat en la novel·la. Vilaró va confessar que "a casa s'esgarrifen".

Vilaró, que assegura que se "l'emporten els personatges", ja està treballant en el seu pròxim llibre que estarà ambientat a la Xina i serà traduït al xinès. No té encara data de publicació erquè, tal com va recordar Goñi, "l'Eugènia diu que triga més en documentar-se que en escriure". El que sí que assegura és que també tindrà sang i fetge. Aquest cop, però, abandonarà el sexe pel romanticisme.

L'autora

Eugènia Vilaró és tècnica superior en protocol i relacions institucionals de l'Escola de Protocol de Barcelona, Universitat Pompeu Fabra. És alhora diplomada en civilització i llengua egípcies per la Asociación Española de Egiptología, a Madrid. Va ser presidenta del Cercle Artístic de Manresa i de l'Agrupació Catalana d'Entitats Artístiques.