27a Fira Mediterrània: més estrenes que mai per ballar la dissidència

Dissidències. Per procedència, per cos, per gènere. Serà l’eix temàtic de la 27a edició de la Fira Mediterrània de Manresa, que se celebrarà del 10 al 13 d’octubre i que tindrà un total de 75 espectacles (de música, arts escèniques i cultura popular), 59 dels quals (70%) seran estrenes. Més que mai. No és casualitat, com va explicar ahir el director artístic del certamen, Jordi Fosas, en la presentació de les línies mestres de la nova edició: la Mediterrània és el mercat d’espectacles de les arts d’arrel tradicional i els programadors necessiten saba nova. La tindran. Una mirada i una «programació polièdrica» del que s’està coent, en especial quant als «artistes joves».

Ocupar el Museu del Barroc

Entre les novetats, un espai que s’incorpora de ple, el Museu del Barroc, on ahir se celebrava la roda de premsa amb l’alcalde de la ciutat, Marc Aloy i la directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, Adelaida Moya, acompanyant Fosas i el seu equip. El nou equipament museístic manresà es convertirà en un dels «epicentres» de la fira i el Casino continuarà com a seu de la llotja. Un dels grans èxits dels darrers anys, l’Hostal Càntut («un dels formats que més s’ha exportat») es mantindrà al bar d’Els Carlins (amb les balears Pitxorines; els valencians Urbàlia Rurana i el duet Grana i Moscatell). El teatre del carrer Sabateria estrenarà un nou «espai de cultura popular participativa», al pati: Saraus d’Arrel, per tocar, cantar i ballar, partint del repertori de música i dansa tradicionals catalanes. I la plaça Major es convertirà durant els dies de fira en una zona de «jocs»: Tombs Creatius portarà una instal·lació participativa creada a partir de la dramatúrgia dels contes populars i clàssics.

El Magrib mediterrani

Lligat amb el concepte de dissidència, que s’explorarà tant en l'àmbit artístic com durant les jornades professionals, un dels «focus» d’enguany es dedicarà, va explicar Fosas, «al Magrib mediterrani» amb, entre d'altres, un dels plats forts del certamen: Widad Mjama, «la primera dona rapera del Marroc» que homenatja les Chikhates», dones cantants i transmissores de la tradició Aïta, junt amb el productor, compositor i músic d’electrònica Khalil Epi.

Rave folklòrica per inaugurar

Aquesta «dissidència» serà present en dos dels espectacles «forts» de la fira: l’inaugural i el de cloenda, que seran d’interior i es faran a la Sala Gran del Kursaal. El d’obertura, una «rave folklòrica», en paraules de Fosas, que signa la jove companyia de dansa Mucha Muchacha i els activistes de l'experimentació audiovisual i sonora Los Voluble que presentaran Para cuatro jinetes. I la cloenda, «dissidència de gènere en el flamenc», que la protagonitzarà el coreògraf andalús Manuel Liñán amb Muerta de amor. També, cultura popular des d’identitats de gènere amb L’Esbord (Folk as Queer), Mondra (primer treball d’aquest artista gallec) i Alberto Velasco, un creador que a banda de treballar des de la seva identitat queer, també reivindica el seu cos fora dels cànons estètics vigents.  

I més dissidènces. La dels artistes que han emigrat i han continuat creant en el país d’acollida, com Momi Maiga, jove senegalès virtuós de la Kora; minories, posant el focus en la persecució de bruixes, amb Biterna, a càrrec d’IT Dansa, el Cor Jove Nacional de Catalunya, l’Arnau Obiols i el coreògraf Aleix Martínez; o la proposta del ballarí palestí Sharaf Darzaid, Love in the time of Apartheid.

El moll de l’os

Les novetats musicals de l’escena catalana d’arrel són «el moll de l’os» de la fira; en especial perquè, a més, moltes d’elles sorgeixen de l’Obrador d’Arrel, el programa de suport a la creació i producció, nascut en pandèmia i el d’impuls a la dansa i, enguany, a la música. Unes eines pensades a «mitjà i llarg termini», com va apuntar Adelaida Moya que estan servint per «obrir nous espais de programació». De l’Obrador arribaran uns quants «imperdibles». Entre ells, el cantautor solsoní Roger Mas acompanyat de la Cobla Sant Jordi- Ciutat de Barcelona, en una «continuació» de l’aplaudit espectacle conjunt que van estrenar a la fira manresana el 2011. Amb els arranjaments del Mestre Guitó la intenció, com explicava el mateix Mas a aquest diari en la darrera Mediterrània, és repetir la fórmula: «un terç d’obra original, un terç de versions meves i el so de la cobla per versionar cançons dels nostres cosins i germans, des de Mèxic i fins a Sèrbia». També, el Pòrtic de la fira, que anirà a càrrec d’Arnau Tordera (Obeses) amb la proposta Sardana Superstar (l’any de la capitalitat manresana); els nous treballs de Tarta Relena (en col·laboració amb el Sónar), Guillem Roma i la Cobla Marinada, Los Aurora, Fetus o El Pony Pisador, Germà negre o Balkan Paradise Orchestra per a les nits festives.

Les xifres i el pressupost

Dels 75 espectacles que es podran veure a la Fira Mediterrània, un total de 59 propostes tindran caràcter d'estrena -42 preestrenes i estrenes absolutes, 8 estrenes a l'Estat i 9 estrenes a Catalunya-. Pel que fa a la procedència de les propostes, el 55% són de Catalunya, el 28% de la resta de l'Estat i el 17% són propostes internacionals. La majoria d'espectacles seran de música (un 56%), seguits per propostes d'arts escèniques i cultura popular (44%). En total es faran 115 funcions, de les quals 56 seran gratuïtes i 59 de pagament.

La Fundació Mediterrània compta amb un pressupost total d'1,3 MEUR. D'aquests, 999.000 euros es destinen a la Fira Mediterrània -la mateixa partida que l'any passat-; 120.000 a l'Obrador d'arrel; 100.000 al Programa d'impuls a la dansa d'arrel; i 100.000 al nou Programa d'impuls a la música d'arrel -partida nova aportada pel Departament de Cultura-.La fira compta amb un pressupost d'1,3 milions d'euros -100.000 més que l'any passat-.

Entrades a la venda

Coincidint amb la presentació de la programació artística de la Fira, ja estan a la venda les entrades per assistir als espectacles de pagament. La Fira ofereix avantatges econòmics amb la compra de les entrades de forma anticipada fins al 9 d’octubre.

Activitat professional

Al Centre Cultural el Casino. Les dissidències en relació amb la creació artística també centraran el debat de la Jornada Professional, una de les principals activitats de la programació adreçada exclusivament als professionals acreditats, i que se celebrarà el dijous 10 d’octubre. El matí es dedicarà a la reflexió i el debat i a la tarda es podran veure diverses propostes artístiques incloses a la programació que ens qüestionen la dissidència, com és el cas de Folk as Queer, de L’Esbord i Mover Montañas d’Alberto Velasco.

L’activitat professional del divendres 11 d’octubre es dedicarà a la Presentació de nous projectes en procés de creació, que s’estrenaran el 2025, i que formen part dels programes de suport a la creació que la Fira Mediterrània ha desplegat aquests darrers anys, l’Obrador d’arrel i el Programa d’impuls a la dansa d’arrel, i també es presentaran les primeres accions del nou Programa d’impuls a la música d’arrel. Les presentacions inclouran diferents itineraris artístics amb tastets de diverses propostes en procés de creació.

Les tradicionals reunions ràpides (concertades entre programadors i artistes) es concentraran a primera hora de la tarda de divendres 11 i dissabte 12 d’octubre.

La Fira és un marc de trobades anuals del sector. Destaca aquest any la presència dels membres del Forum of Worldwide Music Festivals (FWMF), una xarxa de festivals centrats en les músiques del món que celebrarà enguany la seva Assemblea anual a la Fira Mediterrània. La xarxa compta amb més de 50 festivals que van des d'Oslo a Noruega fins a Belo Horizonte a Brasil; des de Santiago a Cap Verd, a Ljubljana a Eslovènia, arriben a més de 3 milions de persones cada any i conviden centenars d'artistes. La Fira també acollirà, entre altres, la primera reunió de la Xarxa de festivals d’arts d’arrel, la Trobada de Xarxes de Música i l’assemblea de Femudetraca, la xarxa d'entitats catalanes al voltant de les músiques i danses tradicionals participatives.

Les acreditacions professionals es poden formalitzar a partir d’avui