L'ACR de Fals fa honor a Guimerà

El grup de teatre bagenc estrena amb èxit una nova producció de "Maria Rosa" 35 anys després de la primera representació

Una escena del muntatge de l'Associació Cultural i Recreativa de Fals

Una escena del muntatge de l'Associació Cultural i Recreativa de Fals / FOTOGRAFIA PROMOCIONAL

Assumpta Pérez

Maria Rosa, títol cabdal inclòs en la trilogia de Guimerà juntament amb Terra baixa i La filla del mar, va ser la peça que el grup de teatre de l’Associació Cultural i Recreativa de Fals va portar a escena, aquest passat cap de setmana al Casal de Fals, després de la seva primera incursió ja fa 35 anys.

Sota la direcció de Francesc Parcerisas, el grup va recrear de nou el drama de la dona que dona títol a la peça juntament amb la duresa de la vida dels treballadors de la carretera. El marit de la Maria Rosa (Sandra Olmedo), l’Andreu, ha estat acusat de l’assassinat del capataç de l’obra i traslladat a una presó a Ceuta. Totes les proves l’acusen a ell però és la víctima del maquiavel·lisme d’en Marçal (Damià Casajuana), millor amic de l’acusat, enamorat secretament de la Maria Rosa i autèntic assassí del capatàs. De rerefons, la història de la duresa i les condicions de la vida transhumant dels treballadors de la carretera, moltes vegades amb inhumanes jornades de treball per minsos o absents sous.

El grup de teatre de Fals ha reproduït i recreat de nou el drama de Maria Rosa amb gran encert, en una producció acurada on, si cap, algun petit desajustament certament queda més que recompensat. Una proposta escènica tradicional i molt plàstica, minuciosa i on s’ha posat autèntic i bon èmfasi a la història i paraules de Guimerà a través dels seus intèrprets. Destaca el triangle amorós Marçal, Maria Rosa, Badori, avançant-se un xic sobre la resta, però cal remarcar l'homogeneïtat interpretativa de tot l’elenc destacant el protagonisme de la història del triangle. Una història, però, que té lloc amb un teló de fons que són les històries i particularitats dels treballadors i treballadores de la carretera. Una bona proposta teatral, seguida amb interès per part del públic (en alguna ocasió massa quan els comentaris s’allargaven en excés) i recompensada amb una llarga ovació. Ben guanyada.