Muntar un festival a la Catalunya Central, un camí de roses i espines

Fer una previsió de pressupost i no saber si el podràs tancar. Intentar que els músics cobrin quan toca encara que la subvenció arribi un any tard. Passar-se hores i hores fent paperassa per complir amb els requisits de la burocràcia. I ser tossuts, molt tossuts. Són experiències compartides pels organitzadors de quatre dels principals festivals de música de la Catalunya Central, reunits per aquest diari per explicar els neguits i la il·lusió que comporta posar dempeus uns projectes culturals que atresoren molts anys d’existència i la fidelitat del públic. De fet, el més jove, el Campus Gospel de Rajadell, complirà el proper cap de setmana la majoria d’edat i el més veterà, el Festival Internacional de Música Francesc Viñas de Moià, arriba als 41 anys. Entremig, el Festival de Música Clàssica de Sant Fruitós, que dijous inicia la 30a edició, i els Tallers Musicals d’Avinyó, a punt de començar el 22è any de vida.

«Ho fem per amor a la música», manifesta l’artesenca Aina Plans, responsable pedagògica de tallers i formació dels Tallers Musicals d’Avinyó. «Fas molta feina, però quan després d’un concert el públic et diu que li ha agradat molt, et desfàs», reconeix Mireia Pintó, mezzosoprano i cap visible del Festival de Música Clàssica de Sant Fruitós de Bages. «Després de l’últim concert sempre penso que ja està, que ho deixo, però arriba l’1 de setembre i ja estem muntant la següent edició», confessa Nona Arola, presidenta de Joventuts Musicals de Moià i directora del Festival Internacional de Música Francesc Viñas.

Per amor a la música, a la cultura, a una manera d’entendre la vida. Ramon Escalé, pianista, compositor, fundador de l’Esclat Gospel Singers i un dels responsables del Campus Gospel, recorda que «l’Àlex Mazcuñán viu a la plaça de Rajadell i un dia va pensar que hi podíem fer un concert. I vam començar així, primer un concert, després una trobada, quatre dies de Campus, portar grups de l’estranger, ...». En el cas d’aquesta convocatòria que, com les de Moià i Avinyó, combina la formació amb les actuacions, el relat dels divuit anys de vida «és una història d’amor» per la bona acollida que sempre han trobat a l’Ajuntament. «A Rajadell estan feliços que hi anem», conclou Escalé.

Cada festival té la seva biografia, però comparteixen les dificultats de quadrar el pressupost, de programar a l’estiu lluny de Barcelona i els pobles VIP de la costa, de «remar contra corrent», com afirma Pintó, en un país que, ha pogut constatar Plans després de viure a Berlín, «està a anys llum d’Alemanya» pel que fa al respecte al músic i a la música.

Fer números no és fàcil

«Hem de picar molta pedra cada any», reconeix Plans, membre d’un equip directiu d’uns Tallers d’Avinyó pressupostats en uns 60.000 euros. «Tu fas una previsió que no saps si podràs cobrir», afegeix. En un exercici de transparència, els organitzadors publiquen les quantitats rebudes en cada edició: l’any passat van ser 26.076 euros dels fons Next Generation, 8.631 euros del Departament de Cultura de la Generalitat, 4.000 euros de la Diputació de Barcelona i 3.500 euros de l’Ajuntament d’Avinyó. Els patrocinis privats, les entrades dels concerts i les quotes dels alumnes completen els números del festival, que va començar per l’entusiasme de Montserrat Vilar, avinyonenca i pedagoga musical que viu a Viena, i ara és un vaixell que navega amb un ampli i jove equip al capdavant.

«Va començar perquè els nens del poble poguessin fer música a l’estiu i ara tenim 160 alumnes entre l’estada de jazz i música moderna i la formació per a professionals», rebla Plans, que dona valor al fet que «fa 22 anys era excepcional que un nen fes jazz i música moderna» per contextualitzar el creixement experimentat pels TeMa. L’hostalatge a la Fundació la Plana, de Santa Maria d’Oló, és un altre dels actius del festival avinyonenc.

El festival de Sant Fruitós disposa enguany de 70.000 euros per celebrar el 30è aniversari, 25.000 més que l’any passat. El consistori n’aporta 30.000, una xifra que inclou els 9.000 de la Diputació. Però les subvencions arriben quan arriben i per això «el 2024 fem servir els diners del 2023», apunta Pintó. I remarca que «jo també estic a l’altra banda, com a cantant, i per això vull que els artistes cobrin l’endemà».

La complicitat dels músics i el treball voluntari de les juntes de les associacions que organitzen els festivals és indispensable per envigorir la Catalunya Central amb un potent conjunt de certàmens. Com altres que se celebren al llarg de l’estiu: els Sons del Camí a Manresa, les Nits Culturals de Sant Pere Sallavinera, l’Acadèmia Internacional de Música de Solsona, les Vesprades de Fonollosa, el Desfolca’t de Calaf, l’Anoia Folk, ... 

Acostumada a fer mans i mànigues, Nona Arola reconeix que afrontar cada any el Viñas és «jugar-se la camisa». El festival està pressupostat en 21.000 euros i el Campus, enguany amb la xifra rècord de 55 alumnes, en 31.000. «La prioritat és pagar els músics, nosaltres no cobrem res, Joventuts Musicals no té una seu, el despatx és el menjador de casa meva, som vuit persones a la junta i tots fem de tot, portar nens amunt i avall durant el Campus i repartir cartells, el que calgui», afirma. El suport de l’Ajuntament es xifra en 4.000 euros i la cessió dels equipaments -l’Auditori Sant Josep i l’Espai Cultural Les Faixes- que acullen el certamen. Per la resta, creuar els dits: «cada any comencem sense saber amb quins diners comptarem», indica Arola.

El Campus Gospel de Rajadell va assolir fa temps la dimensió que fa sentir còmodes els organitzadors, amb un centenar d’inscrits i tres concerts les nits de divendres i dissabte i el diumenge a la tarda. El pressupost és de 45.000 euros, que surt de les quotes dels participants (150 euros per persona) i de l’aportació municipal.

Crisis per tirar endavant

Nona Arola té el cap en el Viñas però també en la temporada de concerts de Joventuts Musicals i en altres festivals com el de Granera, en curs aquest estiu per desena edició. «Cada crisi serveix per créixer», explica: «quan l’ajuntament va tancar l’escola de música, vem fer el campus». La barcelonina establerta al Moianès se sent també realitzada en veure que els vincles que s’estableixen al Campus perduren durant l’any: «els alumnes venen de tot Catalunya i més enllà dels dies que estan aquí també es troben, van a concerts, ...». El camp per córrer és ampli perquè el Mas Saiol de Moià té cabuda per a 120 estadants.

Créixer amb mesura també és una fita dels tallers d’Avinyó perquè, com explica Plans, «el nostre objectiu és no perdre el sentit de proximitat, no volem tenir 200 alumnes, el creixement ve per la presència durant l’any en projectes de les Cases de la Música, la Universitat de Vic, ...». Haver trobat un relleu ha estat clau en la bona salut de la proposta.

Gràcies a l’Associació Memorial Eduard Casajuana, els jardins de Món Sant Benet, gràcies a la complicitat de la Fundació Catalunya-la Pedrera, tenen cada juliol quatre concerts de molt nivell. El de Sant Fruitós és l’únic festival íntegrament dedicat a la música clàssica que se celebra al territori central. Pintó reconeix que «estem bastant al límit» per l’esforç que implica cada any bastir el certamen. Però tant ella com la resta d’organitzadors de festivals troben any rere any l’energia necessària per sumar una edició més.