El llegat combatiu de Rosa Toran es queda al Bages

"Rosa, has fet un gran servei a la nostra societat. Ara ja no hi ets i clar que et trobem a faltar, però el teu llegat viurà sempre amb nosaltres", és la frase de clausura del discurs de l'historiador manresà Quim Aloy en l'acte d'homenatge que s'ha fet avui a Rosa Toran, historiadora nascuda a Manresa que va morir fa un any.

L'acte ha estat emotiu, però sobretot solemne. Totes les persones que hi han intervingut han agraït la tasca de divulgació de Toran sobre la memòria dels deportats als camps de concentració nazis i la seva implicació en el projecte Manresa-Mauthausen, en què alumnes de secundària viatgen als camps de concentració per conèixer de primera mà l'horror i la barbàrie que van patir els deportats.

"Incansable" i "generosa" són els adjectius que més han sonat aquesta tarda per descriure Toran a l'auditori de la Plana de l'Om, on han acudit una vuitantena de persones per recordar la historiadora i la seva tasca de difusió del seu coneixement. Joan Calvo, president de l'associació Amical de Mauthausen, que Toran també va liderar, ha dit que "ella sempre va seguir al peu de la lletra les màximes de l'entitat: coneixement, difusió i prevenció". També ha destacat que "el seu impuls per fer les visites als camps de concentració va ser un element clau i ens va deixar un mestratge i un llegat de valor incalculable".

En aquest sentit, també s'ha expressat Vicenç Villatoro, que ha dit que "la Rosa ho sabia tot de Mauthausen, tenia unes conviccions profundes i honestes i sabia expressar sentiments: parlar de persones amb nom i cognom que varen ser privades de tot el que una persona pot ser privada".

L'acte també ha comptat amb la participació d'alumnes bagencs que han format part del projecte que va liderar Toran. Robert Canet i Carla Martínez han interpretat La Vida és Bella i com a cloenda de l'acte un grup de quatre joves han interpretat l'himne antifeixista italià: Bella Ciao. A través d'un petit vídeo, els estudiants, que fa poc han tornat de la seva visita als camps de concentració, han fet un resum del seu viatge. La conclusió que se'n pot extreure és que ha estat una experiència colpidora per a ells.

Un dels temors més destacable de Rosa Toran era l'auge de l'extrema dreta. El seu fill, Xavi González Toran ha dit que "estava molt preocupada per la situació a Itàlia i també ho estaria ara per França, però estic segur que diria que per molt que els neofeixistes ocupin més espais, sempre hi haurà demòcrates com ella per plantar-los cara".

Subscriu-te per seguir llegint