La periodista Pilar Rahola guanya el 57è Premi Prudenci Bertrana amb la novel·la històrica "Cornèlius, l'almogàver"

Els guardons literaris de Girona també reconeixen Josep-Anton Fernàndez (poesia), Salvador Sabrià (assaig) i Teresa Muñoz (literatura juvenil)

La Nit Literària de la Fundació Prudenci Bertrana tindrà lloc el 17 de setembre a l'Auditori de Girona i l'endemà, les obres arribaran a les llibreries

Pilar Rahola en una imatge del novembre del 2022

Pilar Rahola en una imatge del novembre del 2022 / ACN /Guillem Roset

ACN

La periodista i escriptora Pilar Rahola ha guanyat el 57è Premi Prudenci Bertrana amb la novel·la històrica Cornèlius, l'almogàver. El seu relat medieval s'ha imposat als 93 originals que van aspirar al guardó. El jurat destaca que l'obra és una "vibrant odissea medieval" on el seu protagonista, el cavaller Cornèlius Papapoulus de Famagusta, es veu immers "en aventures èpiques" per Anatòlia, on acompanyarà Roger de Flor, i al llarg de la novel·la, coneixerà Ramon Llull i també descobrirà l'amor amb Garsenda de Torroella.. Els Premis Literaris de Girona també han donat a conèixer tres noms propis més dels guardons d'aquest 2024. En poesia, s'ha distingit L'estranger a casa, de Josep-Anton Fernàndez; en assaig, L'escriptori de la seu, de Salvador Sabrià, i en literatura juvenil, Bereshit de Teresa Muñoz.

Com ja és habitual, la Fundació Prudenci Bertrana ha desvelat aquest divendres quatre dels guardonats de la família dels Premis Literaris de Girona (que publica Grup62). Són els de novel·la, poesia, assaig i literatura infantil i juvenil. Els jurats respectius es van reunir abans d'ahir, i avui s'han donat a conèixer els veredictes.

La periodista, escriptora i analista política Pilar Rahola s'ha convertit en el nou nom propi del Premi Prudenci Bertrana de novel·la. Dotat amb 30.000 euros, aquest any arriba a la 57a edició i s'hi havien presentat fins a 93 originals. El jurat, format per Montse Barderi, Gemma Lienas, Gerard Quintana, Care Santos i Glòria Gasch s'ha decantat per l'obra de Rahola, Cornèlius, l'almogàver. "És un relat que combina acció, reflexió i profunds sentiments, que endinsa el lector a una època apassionant de la nostra història", destaca el veredicte.

En poesia, Josep-Anton Fernàndez s'ha imposat a la resta dels 96 originals que aspiraven al 47è Miquel de Palol (dotat amb 6.000 euros). El jurat, integrat per Teresa Costa-Gramunt, Rosa Font Massot, Pere Gimferrer, Anna Gual i Miquel de Palol, ha escollit el seu poemari L'estranger a casa.

Del recull, en destaquen que és "un llibre sobre l'estranyesa i també sobre la pèrdua". Perquè l'autor hi plasma el pas d'una frontera interior que converteix el lector en un estranger d'ell mateix, i també hi expressa poèticament el dol per la mort de tres éssers estimats. "Finalment, el poemari tracta de com les coses més pròximes (la història individual i col·lectiva, la sexualitat, el treball creatiu) ens obren a noves dimensions, estranyes i sorprenents, de nosaltres mateixos", recull el veredicte.

L'afusellament de l'avi

El jurat del 45è Premi Carles Rahola d'assaig, format per Francesc-Marc Álvaro, Mita Casacuberta, Míriam Díez-Bosch, Joaquim Maria Puigverd i Josep Lluch, ha proclamat com a guanyadora l'obra L'escriptori de la Seu, del periodista Salvador Sabrià. El guardó també està dotat amb 6.000 euros i aquest 2024 s'hi havien presentat 21 originals.

En aquest assaig, Sabrià s'endinsa en una història personal -l'afusellament del seu avi- per reivindicar la memòria històrica. En plena revolució anarquista, una nit d'octubre del 1936, al cementiri de la Seu d'Urgell es van afusellar 23 persones. Entre aquestes, el fondista Jaume Sabrià Roca (l'avi de l'autor).

Quan al cap d'un any es van exhumar els cadàvers, només en van aparèixer 22. Faltava, precisament, el de Jaume Sabrià. "L'exploració del cas, a càrrec del seu net periodista, és la base d'un llibre que fa un recorregut per la quotidianitat de la Seu durant la revolució i posa en relleu tant la difícil 'convivència' familiar amb un desaparegut com l'esforç col·lectiu per recuperar la memòria històrica", destaca el jurat.

Per últim, dels quatre guardons que s'han donat a conèixer avui, Teresa Muñoz ha rebut el 39è Premi Ramon Muntaner de literatura juvenil per la novel·la Bereshit. Dotat també amb 6.000 euros, s'hi havien presentat 24 obres. El jurat l'han integrat Dolors Cabrera, David Cirici, Xavier Gual, Anna Pardos (Mixa) i Patrizia Campana.

En aquesta obra, la protagonista, Greta, una noia de 18 anys, descobreix que la mort de la seva germana no va ser a causa d'un accident, sinó d'una maledicció que ha perseguit les dones de la seva família. Amb l'ajuda de la Dàlia intentarà trencar la maledicció i salvar la seva pròpia vida.

La Nit Literària, el 17 de setembre

La Nit Literària de la Fundació Prudenci Bertrana tindrà lloc el 17 de setembre a l'Auditori de Girona. Aquell dia també es donarà a conèixer el Premi Aurora Bertrana de traducció i s'atorgaran el Cerverí de lletra de cançó i el Lletra, que reconeix projectes digitals de literatura catalana. Les obres guardonades arribaran a les llibreries l'endemà, el 18 de setembre.