Els grans equipament museístics de Barcelona ofereixen un ampli repertori de mostres per visitar aquest estiu, amb registres tan diferents com la pintura de l'oblidada Suzanne Valadon, els clarobscurs de l'"american way of life" i una reflexió sobre les guerres. Serveixin aquestes 10 propostes per gaudir durant els mesos de calor amb la cultura ... i l'aire condicionat

Suburbia. La construcció del somni americà

CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona). Fins al 8 de setembre.

Una casa gran amb jardí, piscina i dos cotxes al garatge: aquesta estampa l'hem vist molts cops a la televisió i el cinema com a objectiu de vida procedent dels Estats Units. La mostra comissariada per Philipp Engel exposa la vigència i els aspectes més conflictius d'aquest model urbanístic que ens situa mentalment en el concepte de suburbi. Amb obres de creadors com Jessica Chou, Gerard Freixes, Rodrigo Fresán, Bill Owens, Todd Solondz, Amy Stein i Kate Wagner, entre molts altres.

Suzanne Valadon. Una epopeia moderna

Museu Nacional d'Art de Catalunya. Fins a l'1 de setembre.

Una gran oportunitat de descobrir una de les figures menys conegudes del Montmartre i la bohèmia parisenca d'inicis del segle XX. Suzanne Valadon (1865-1938) va ser dibuixant, pintora i gravadora però la seva obra i el seu nom estaven fora del radar d'un cànon de la història de l'art eminentment patriarcal. L'exposició que comissarien Eduard Vallès i Philip-Dennis Cate llueix més d'un centenar d'obres, en coproducció amb el Centre Pompidou-Metz i el Musée d’Art de Nantes.

Fernande Olivier, Pablo Picasso i els seus amics

Museu Picasso. Fins al 6 de setembre.

Amélie Lang era el nom real de Fernande Olivier, coneguda per ser la parella de Picasso a principis de segle i amb qui va fer l'estada a Gósol del 1906. Model i artista, l'exposició vol destacar el relleu de Fernande més enllà de la seva relació amb l'artista malagueny. Olivier va estar al costat de Picasso en els anys decisius de la creació del cubisme, però destaca per altres facetes, com la d'escriptora de textos memorialístics pels quals desfilen molts artistes que va conèixer a París.

Gervasio Sánchez. Vides minades (25 anys)

Palau Robert. Fins al 25 d'agost.

Les mines antipersones causen lesions i amputacions a milers de persones arreu del món, i rere cada explosió hi ha la història d'un individu que lluita per la supervivència i la dignitat. El reputat fotoperiodista documenta aquesta tragèdia donant veu a les víctimes a través de la fotografia, un projecte que parteix de la base del respecte per la persona que accedeix a ser capturada per la càmera. Una denúncia d'un problema que es fa més gran després de cada guerra.

Louis Stettner

KBr Fundació Mapfre. Fins al 15 de setembre.

El centre reivindica l'obra de Louis Stettner (Nova York, 1922-París, 2016), que va destacar per la diversitat temàtica i el component social de les seves imatges. A més, Stettner va saber transitar entre dos móns, a banda i banda de l'Atlàntic, en contraposició a la majoria dels seus contemporanis. En la seva obra hi trobem tant l'estètica de la fotografia de carrer de Nova York com la poètica de la fotografia urbana francesa. Més de 180 treballs en un projecte comissariat per Sally Martin Katz.

Horitzó i límit. Visions del paisatge

CaixaForum. Fins al'1 de setembre.

L'impacte de la petjada humana a la natura i la ficció, la percepció i la vivència del paisatge són els eixos de l'exposició que acull el CaixaForum amb obres d'artistes contemporanis, algunes de les quals de la seva pròpia col·lecció. En total, 61 obres de 39 autors que fan servir la pintura, la fotografia, el vídeo i la instal·lació per expressar-se, com ara Patricia Dauder, Ignasi Aballí, el manresà Oriol Vilanova, i Danica Phelps. Comissariat de Nimfa Bisbe i Arola Valls.

Una ciutat desconeguda sota la boira. Noves imatges de la Barcelona dels barris

MACBA (Museu d'Art Contemporani de Barcelona). Fins al 12 de gener.

La fotografia entesa com un discurs que qüestiona el missatge publicitari és l'argument d'aquest treball de tretze autors sobre la ciutat perifèrica, els barris sorgits de l'onada migratòria de la postguerra, en el context de la tradició crítica sorgida dels processos urbans de la ciutat olímpica. Un conjunt eclèctic amb noms com Manolo Laguillo, Laia Abril, Jeff Wall (la seva obra quedarà instal·lada a la biblioteca Juan Marsé del Carmel després de l'exposició), Mabel Palacín i Pedro G. Romero.

Viladecans cartells

Museu d'Història de Catalunya. Fins a l'1 de setembre.

Mai fins ara s'havien reunit tants cartells del pintor Joan-Pere Viladecans. L'exposició fa un recorregut per la trajectòria de l'artista des de finals dels anys seixanta que permet resseguir l'evolució del seu llenguatge fins a l'actualitat, en un itinerari que inclou el cartell que anuncia la mateixa mostra. Per les sales del museu es poden veure cartells del creador barceloní però també cobertes de llibres i portades de diaris i revistes, un conjunt que parla del compromís amb la cultura de Viladecans.

Per què la guerra?

El Born Centre de Cultura i Memòria. Fins al 29 de setembre.

De la mà d'autors com Francesc Abad, Kader Attia, Bleda y Rosa, Alfredo Jaar, Shirin Neshat i Francesc Torres, entre altres, la mostra reflexiona sobre la devastació i la fascinació de la guerra. Un fenomen que acompanya la humanitat des dels primers dies i que presenta la dificultat de discernir-ne l'essència i les causes que la motiven. Tot i que pugui semblar que la violència és inevitable i inherent a la condició humana, els artistes proposen lectures que caminen en sentit contrari.

Tuan Andrew Nguyen. Els nostres fantasmes viuen al futur

Fundació Miró. Fins al 24 de setembre.

L'artista de Saigon Tuan Andrew Nguyen (1976) va guanyar la vuitena edició del Premi Joan Miró i ara fa la seva primera exposició individual a l'estat amb protagonisme per les instal·lacions de vídeo i les escultures realitzades a partir de bombes i projectils de la guerra del Vietnam. Tot i néixer en aquest país, va ser refugiat als Estats Units i en la seva obra ressonen poderosament l'experiència personal i el destí col·lectiu del seu país, l'impacte sobre qui va patir la guerra i els seus descendents.