Bruce Springsteen revalida l'idil·li amb Barcelona en un concert de tres hores a l'Estadi Olímpic

Un cop més, i ja en són una vintena des del seu debut el 1981, Bruce Springsteen ha tornat a Barcelona per firmar un concert a l'alçada de la llegenda. Amb 74 anys i acompanyat de la seva inseparable E Street Band, el 'Boss' ha desplegat durant tres hores el seu arsenal musical en la primera de les dues cites que té a la ciutat comtal i que portarà fins a l'Estadi Olímpic més de 115.000 persones en dos dies. Un "Hola, Barcelona! Com esteu?", seguit dels primers acords de 'Lonesome day' han marcat l'inici d'una actuació que ha mantingut com a columna vertebral els èxits de la seva carrera, però que ha incorporat repertori menys habitual en els seus directes, poc sentit fins i tot per al públic que li és més fidel.

El roquer nord-americà ha desembarcat a la capital catalana amb les entrades exhaurides després de firmar una triple actuació a Madrid i havent hagut de suspendre alguns dels concerts de la gira per afonia. Ha sortit a l'escenari pocs minuts després de les nou del vespre i, com és habitual, flanquejat per una senyera i una bandera dels EUA marca de la casa.

'My Love will not let you down', 'Cover me', 'Radio nowhere' i un celebrat 'No surrender' han esbossat la norma en la que es basaria el repertori de la nit, una barreja dels grans 'hits' amb peces menys comunes en les actuacions en directe. El concert ha virat llavors cap a 'Ghosts' -de l'últim disc- i 'Seeds' -peça que ha incorporat repetidament en aquest tram de gira. Amb 'Darkness on the edge of town' l'estadi s'ha convertit en un mar de llums movent-se a l'uníson.

Un 'Hungry heart' amb els milers d'assistents sincronitzant els braços mentre Springsteen mostrava una samarreta amb el missatge 'Us estimem' ha portat el concert fins al tram central, que ha incorporat alguns dels himnes més corejats d'entre els 350 que conformen la seva vasta trajectòria musical, com 'The river', 'Waiting on a sunny day', 'Nightshift' o 'My hometown'. 'Last man standing', homenatge a l'últim component de The Castiles - la banda de la seva joventut- mort recentment ha posat el fre al ritme de l'actuació i l'ha tenyit de melancolia. Una de les sorpreses de la nit ha arribat quan ha interpretat, sol dalt l'escenari, 'I'm on fire', escassa en les 'set lists' en directe.

Ja en els bisos, l'Estadi Olímpic ha sentit ressonar 'Wrecking ball', 'The rising', 'Born to run',  'Badlands', 'Dancing in the dark', Thunder road', 'Born in the USA' i 'Tenth avenue freeze-out' en record a dos dels membres desapareguts del grup. 'I'll see you in your dreams' amb Springsteen com a únic protagonista a l'escenari després d'acomiadar la banda ha posat el colofó a la nit, que viurà un segon assalt aquest dissabte.  

Públic incondicional a Barcelona

Bona part del públic que s'ha acostat fins al recinte esportiu de Montjuïc eren incondicionals del 'Boss'. La Júlia Molina, de Sabadell, lluïa una samarreta comprada en el concert. "I en tinc unes quantes més. No és el meu primer concert, fa quasi quaranta anys que hi vaig darrere, fins i tot a l'estranger", reconeixia en declaracions a l'ACN. Molina admetia que li agrada tot d'Springsteen, des de la seva personalitat passant per la seva vessant d'artista. "No es limita només a cantar, sinó que també actua, es relaciona amb el públic…és impressionant", afegia.

El Jordi Barber, de Barcelona, és la sisena vegada que assistia a un concert de l'artista, tots a Barcelona. "Hem estat al Camp del Barça, aquí a l'Estadi Olímpi no sé quantes vegades, i si l’any 2025 ve, tornarem evidentment", advertia abans de l'actuació. "Del Bruce ens agrada tot, es un tio fantàstic que quan canta dona tot el que té", assegurava.