Un llibre dona les claus del patrimoni català elevat a bé de la humanitat

Gaudí no necessita gaire propaganda per vendre la visita a les seves obres però la pedra seca, molt probablement, sí. Ambdues arquitectures difereixen en el coneixement que en té el gran públic però comparteixen la condició de ser Patrimoni Cultural de la Humanitat, una distinció atorgada per la Unesco (organització de les Nacions Unides per a l’educació, la ciència i la cultura) que a Catalunya ostenten una quarantena d’elements materials i immaterials, com la Patum de Berga, les falles dels Pirineus i el fet casteller. «És important conèixer aquest patrimoni per valorar-lo i conservar-lo», anota la periodista Aure Farran (Barcelona, 1973), autora d’un volum que aplega aquest llegat.

«La Barcelona modernista i la Tarragona romana ocupen bona part del llibre perquè hi ha a les dues ciutats molts espais que són patrimoni de la Unesco», explica Farran al voltant d’una obra que amplia el treball que va dur a terme al diari Ara amb la col·laboració de l’Agència Catalana del Patrimoni.

La creació d’un catàleg de llocs que mereixen ser preservats i coneguts pel seu valor excepcional data del 1972, quan es va signar la Convenció per a la protecció del patrimoni mundial, cultural i natural. El 2003, es va afegir a la llista el patrimoni cultural immaterial, és a dir, «pràctiques, expressions, sabers o tècniques transmesos per les comunitats de generació en generació». Un reconeixement que va obtenir la Patum el novembre del 2005.

«Les darreres incorporacions del patrimoni immaterial, del desembre de l’any passat, són la tècnica del vidre bufat i la transhumància», indica Farran. Espanya va liderar la candidatura internacional de la pràctica ramadera que incloïa deu països europeus, i la del vidre bufat va ser un projecte de Txèquia, Finlàndia, França, Hongria, Alemanya i Espanya.

L’obertura de mires es manifesta en reconeixements com el que l’any 2013 va declarar patrimoni la dieta mediterrània, una candidatura liderada per Xipre, Croàcia, Espanya, Grècia, Itàlia, el Marroc i Portugal. «Cada cop s’aposta més per projectes col·laboratius, sabers compartits per diferents països», explica l’autora. En la llista de candidats hi ha un element tan característic de la cultura catalana com la sardana i, fins i tot, les catifes de corpus.

Fins ara, 193 països han ratificat la Convenció del patrimoni mundial: el patrimoni és extens i no sempre es pot assolir la fita a la primera, com li va passar a l’ofici dels raiers, que va necessitar dos intents per ser reconegut a finals del 2022. Amb la proclamació es tanca la porta de la candidatura i comença la feina de conservar i divulgar el patrimoni: cada quatre anys s’ha de fer un informe.

Sobre la polèmica desfilada de moda del Park Güell, en els preparatius de la qual es va malmetre una escala, Farran és del parer que «s’ha de permetre que es facin coses en espais patrimonials sempre que no es malmeti res». Pel que fa a futures incorporacions al catàleg, «s’han promocionat, però encara sense èxit, la portalada de Ripoll, la Seu d’Ègara, el casc antic de Girona amb el call jueu i el turó de la Seu Vella de Lleida». També es vol fer una candidatura de la construcció de l’estat dels Pirineus, Andorra, i una altra conjunta del Priorat, Montsant i Siurana.