Santi Careta escolta els seus ritmes interiors al nou disc

Santi Careta tocarà avui per primer cop davant del públic les cançons del seu darrer treball, A milers de somnis de distància (Microscopi), en el primer dels set concerts programats en la gira de preestrena que antecedirà l’estrena oficial del 31 d’octubre al Teatre Kursaal de Manresa. L’avinyonenc ha volgut apropar-se als espectadors amb un seguit d’actuacions en espais «poc usuals» i amb els espectadors ben a prop.

«El disc ja és a les botigues en format vinil i CD i també es podrà adquirir en els concerts», explica Careta advertint que la irrupció en les plataformes queda per al mes de setembre. Les següents cites seran la llibreria El Refugi de La Seu d’Urgell (6 de juny), el graner de La Fundació la Plana de Santa Maria d’Oló (14 de juny), el Molí del Mig de Copons (16 de juny), la botiga de vinils Ultra-local de Barcelona (28 de juny), l’ermita de Sant Antoni de les Vilates, a La Llacuna (30 de juny) i el jardí del Cal Tribu, a Beuda (la Garrotxa) (26 de juliol).

«Hi seré jo sol per interpretar les cançons amb la veu i la guitarra», apunta Careta d’uns concerts «íntims» amb els que vol donar «valor» al «fet artesanal i la proximitat, que et permet escoltar la gent». El disc, reconeix el músic bagenc, és el resultat d’un «procés llarg, molt meditat» que ha esdevingut «la banda sonora d’un procés vital de quatre o cinc anys, en el qual he tornat al camp, a la contemplació de l’entorn i de tot allò que ens passa, d’escoltar què ens explica la natura».

A milers de somnis de distància aplega quinze temes que «van anar apareixent» al llarg dels anys «sense pressa, amb lluites internes». Careta va publicar el 2016 Els Ocells i l’Stereo, un primer àlbum de cantautor que li va permetre, com ara repeteix amb el nou treball, deixar al marge les exigències del mercat. «Cada disc meu m’enriqueix», afirma.

«La indústria et diu que has de fer les coses amb periodicitat, una certa pressa, i jo he anat aprenent a tenir un equilibri en la lluita entre aquestes expectatives i el meu propi ritme», apunta l’avinyonenc. En aquest sentit, Careta reconeix que el viatge interior també respon a «haver anat a llocs on no volia anar, a estar exposat a influències, comparacions i modes que em feien estar intranquil».

El guitarrista confessa que «va tenir un moment d’epifania en el qual que va veure que, en la part harmònica i la textura, la instrumentació havia de ser un quartet de trompes, després d’haver-ho intentat amb teclats i veus». Una decisió clau per a unes peces «íntimes que parlen del temps i la manera com et posa a prova».

El so de Santa Eugènia de Relat

Jordi Guasp, Marc Garcia, Carles Lizondo i Pau Valls són els integrants d’aquest pòquer que ha donat vida a l’àlbum (en els directes, a García el substituirà Cristina Cortés), en el que també hi ha intervingut Dani López en la direcció del quartet. Als concerts, López tocarà l’harmònium i farà els cors i s’hi afegirà Josep Cordobés a la bateria i els efectes.

«Per mi, aquest disc ha estat tornar a sons autèntics, originals, si en algun moment tenia dubtes mirava enrere i pensava com ho fèiem abans», explica Careta, emfatisant el valor dels instruments interpretats per persones en una època de forta presència de la instrumentació virtual. Seguint aquest camí, A milers de somnis de distància també incorpora «pinzellades de bases rítmiques fetes per Viktor Pizza», del combo Extraño Weys, «un productor de hip hop amb un punt de vista diferent del hip hop i la música urbana que es fan aquí, fa una mirada cap a la música primerenca del gènere».

Per a l’enregistrament, Careta ha recorregut novament a la sonoritat i la reverberació que li ofereixen la rectoria i l’església de Santa Eugènia de Relat, una arquitectura d’origen romànic situada al terme d’Avinyó. «És un lloc que em dona tranquil·litat», indica. «Tenia ganes de tornar a fer la meva música, ho necessito, em completa com a artista i com a persona», afegeix.

Enfront del soroll de l’entorn, Careta expressa «la convicció que l’art de viure és escoltar els ritmes interns i respectar-los, perquè és important que no ens perdem a nosaltres mateixos». I recorda que aquesta filosofia l’acompanya «des del 2000, quan ja rebutjava els telèfons mòbils». Gairebé un quart de segle després, ha hagut «d’acceptar» algunes servituds de la contemporaneïtat però havent-les «domesticat».

Una de les lletres del disc diu: «Tens temps, però tems el temps. Tems el temps. Temps al temps. Com s’atura el temps?». Careta és del parer que «ens hem de protegir del temps i hem de buscar la manera d’aturar-lo, en tenim el poder, jo faig exercicis com acluclar l’ull a un rellotge parat i llegir el diari de fa dues setmanes». Estratègies personals per combatre «la immediatesa» i saber destriar «el gra de la palla». El disc, conclou, «és això, agafar les distàncies necessàries».