«El primer concurs de pessebres que es va fer a Catalunya es va dur a terme a Manresa»

Fra Valentí Serra de Manresa (1959) és un savi de la cultura popular que al seu darrer llibre divulga la història i les singularitats d’una de les tradicions nadalenques més estimades pels catalans. Entrem dins el pessebre viatja als orígens i recorda el relleu de Manresa pel pessebrisme català.

Quin és l’origen del pessebre?

L’arrel del pessebre està a la nit de Nadal de 1223 a Greccio (petita població de la vall de Rieti, a Itàlia) on Sant Francesc d’Assís féu una escenificació del naixement dins de la missa del gall, fins i tot amb el bou i la mula, talment el primer pessebre vivent vinculat a l’Eucaristia. Després vingueren els pessebres amb figures, el primer al monestir de Santa Clara de Nàpols el 1330, de caràcter monumental. Després, a partir del segle XVIII, es divulga i popularitza a Europa el pessebre familiar de fesomia popular.

En quin context es va realitzar?

Sant Francesc feia relativament poc que havia viatjat a Terra Santa i el colpí enormement el paisatge de Betlem i el fet que el naixement del Messies es produís en la més estricta pobresa. A més, el desembre del 1223, va tornar de Roma a Assís impactat pels mosaics de les basíliques romanes i pels records de les fustes de la menjadora (o «pessebre») que Sant Jeroni havia dut de Betlem a la basílica de Santa Maria la Major. Un conjunt d’experiències que suscitaren en Sant Francesc el desig de reviure emotivament el misteri de Nadal.

A partir d’aquell moment, quina evolució va viure el pessebre?

Del pessebre «vivent» passem al pessebre figuratiu monumental. Del pessebre monumental al pessebre familiar amb dimensions més reduïdes.

Com va arribar la tradició a Catalunya?

A Catalunya hi arribà per l’acció pastoral dels framenors, és a dir, els seguidors de l’espiritualitat de Sant Francesc. Més recentment, amb la restauració de la vida religiosa, des de finals del segle XIX els framenors caputxins donaren un gran impuls al pessebrisme, i organitzaren els concursos de pessebres a nombroses poblacions de Catalunya, el primer a Manresa l’any 1922. La tradició és plenament vigent, tant, que encara que la tradició pessebrística no hagi nascut a Catalunya, avui es un fet cultural i espiritual de primer ordre que forma part de la nostra identitat com a poble.

Quines són les primeres notícies pessebristes de Manresa?

El pessebrisme manresà ha estat àmpliament estudiat per Francesc Villegas i comptem amb una bona monografia seva que el 2007 vaig tenir el goig de prologar i de presentar. La documentació aporta el primer testimoni escrit l’any 1862, però hi ha vestigis molt més antics, com ara les figures de pessebre conservades a Manresa de finals del segle XVIII, indicatives de pessebres molt anteriors.

Quina singularitat o importància ha tingut la tradició manresana en el context català?

La importància està en el fet de començar els concursos de pessebres el 1922 i de comptar amb les primeres reflexions entorn del fet pessebrístic, com ara el llibret Jesuset en el pessebre que l’any 1914 el caputxí Oleguer de Barcelona féu estampar a la impremta Vives de Manresa.

Què és allò que no hi pot faltar en un pessebre?

Les figures del «misteri», Jesús, Maria i Josep i també el bou i la mula. El bou i la mula que formen part de la tradició bíblica, ja que foren els primers en identificar i rebre el Messies, i de donar-li escalf amb el seu alè, molt abans que els pastors.

Quina importància tenen les figures que es posen més enllà de l’escena del naixement?

Són un retrat de la vida quotidiana inserida en el paisatge dels pessebres. Són figures que, a més d’un calendari de la vida amb figures de totes les edats, expressen l’ideal d’allò que voldríem ser, i algunes tenen un simbolisme ocult d’arrel molt antiga.

Quina opinió us mereix la figura del caganer?

Una figura que actualment alguns hi donen un protagonisme excessiu i fan groller el pessebre, No m’agrada.

Com va assumir la comunitat franciscana caputxina la tradició i quina aportació hi va fer?

El pessebre forma part de la nostra acció pastoral i catequètica. Ha estat una manera plàstica de fer entrar els fidels en la contemplació del naixement de Crist; un fet cabdal que no només inaugurà el calendari, sinó que canvià la història del món.

En quins llocs del món, més enllà de Catalunya, hi ha una gran tradició pessebrista?

És un fenomen mundial, universal. Arreu trobem pessebres, però sobretot a Múrcia, a Nàpols, a la Provença, a Àustria... arreu, arreu. No deixeu de fer el pessebre!

Subscriu-te per seguir llegint