«Tinc un vincle molt especial amb Catalunya i la seva gent»

Amb camisa de lli blanca, pantalons llargs negres i unes Air Max Plus, l’artista israeliana Noa arribava ahir a l’Hotel Món Sant Benet procedent de Tel Aviv envoltada dels seus companys de grup i carregada amb una maleta que serà la seva companya de viatge fins a final de setmana. Enmig del registre la va distreure una imatge de Montserrat, se la va mirar un parell de vegades i va preguntar a quina distància quedava de l’hotel. Ja sap on anirà abans d’actuar aquesta nit a la basílica de la Seu, que s’omplirà.

Ha demanat informació sobre espais culturals. Ho acostuma a fer en els seus viatges?

Sí, perquè això és la nostra forma de vida. [agafa la llibreta i hi escriu EARTH] És un joc de paraules que funciona molt bé en anglès. El planeta Terra sense ART [el ratlla] es queda amb un simple EH [expressa somrient]. De tot arreu on actuem provem d’entendre’n la cultura i l’art local. Fa que el concert signifiqui més per a nosaltres. Quan ets un músic creatiu, tot el que aprens en aquest sentit s’acaba reflectint en les teves futures creacions.

Ja va actuar a Manresa a la Fira Mediterrània, el 2012. Ha passat una dècada. Com se sent?

Com a grup sentim que hem tancat una espècie de cicle i que ara estem iniciant una nova fase on explorem temes lleugerament diferents a l’hora de crear. Estem molt centrats en el que creiem que és el problema més greu del món en l’actualitat, la crisi climàtica. No oblidem les causes per les quals hem lluitat amb anterioritat com la coexistència d’israelians i palestins o els drets humans, però el canvi climàtic està per sobre de tot. Si arriba la pau a Palestina però també hi ha una sequera i tothom es mor de gana, no haurà servit de res.

El compromís necessita conviccions i l’art provocació?

Jo diria que sí. Crec que existeix una relació simbiòtica entre la provocació i la creació musical. Els problemes de caire científic són feixucs i s’obliden fàcilment, i les creacions artístiques les fan reviure i causen emocions. Una vegada tens aquest món obert i connectat amb els problemes científics pots fer que la gent es mobilitzi i faci canvis en les seves vides. Com a grup ens interessa l’art i la creativitat que s’amaga darrere aquestes temàtiques, i això es pot veure en els últims àlbums que hem publicat.

Bach, jazz... s’atreveix amb tot tipus de música i estils?

Menys amb la música estúpida. [riu] La bona música es pot trobar a tots els gèneres, sense excepció, però també hi ha música dolenta en tots ells. La gran pregunta és, què es considera bona música i què no. Molta gent creu que és només subjectiu, però per a mi acaba sent com la poesia. Hi ha un sentit poètic a cada paisatge, i a cada moment de la vida. Em fa feliç trobar aquesta poesia dins la música que faig i escolto.

És el consell que donaria a artistes que comencen i que no busquen treure hits?

L’únic consell que puc donar és que, en cas d’haver de triar entre el que vol el cor o el que t’aportarà més beneficis econòmics, no dubtis a seguir el teu cor. Així sempre seràs honest amb el públic i totes les persones que et vinguin a veure ho faran perquè els agrada allò que fas. En definitiva, els diria que no deixin que la música sigui la prostituta dels diners.

Ara està de gira, però, com va viure el confinament?

Primer ens va afectar perquè, precisament, vam haver d’aturar la gira, però ràpidament vam trobar avantatges a la situació. Sentíem que necessitàvem una parada i els dos [Noa i Gil] tenim famílies molt boniques i comprensibles. Sóc molt afortunada i tinc un estudi de gravació a casa, i com que el Gil podia venir, veure’ns i crear junts. Però el més important van ser les actuacions en viu que vam fer. I gaudien de gran qualitat perquè les fèiem des d’un estudi. Vam invertir en aquest àmbit i ens vam dedicar a oferir concerts en línia on recaptàvem fons per a països que ho necessitaven com Itàlia, Espanya, Alemanya, França i Israel.

És aquest el paper que creu que han de tenir els artistes en situacions de crisi o conflicte?

No m’agrada generalitzar però sento una gran responsabilitat en aquest aspecte, no tant com a artista sinó com a persona. Visc a la vora del mar i constantment arriben corrents que porten brossa a la costa, gairebé cada dia netejo la platja, i ho penjo a Instagram, no pel meu ego, sinó perquè tinc un sentiment de responsabilitat cap a la natura.

Gil Dor: Actualment els artistes són influencers, els seus seguidors es mouen amb ells i aquest fet crea un sentiment de responsabilitat extra. Nosaltres només som persones que tenim un micròfon als dits, [riuen els dos] però això ens dona poder, si no utilitzem aquesta influència extra estem perdent una gran oportunitat. Tots els cantants són influencers però no tots són activistes.

Actua avui al cicle Sons del Camí a Manresa i demà participa a la gira de comiat de Serrat, a Peralada...

Avui, amb el grup celebrem que ja fa trenta anys que toquem per Europa, i sí, aquesta setmana serà especialment simbòlica perquè tant jo com el Gil participarem en la gira de comiat de Joan Manuel Serrat. Una actuació que també em fa molta il·lusió ja que ell va voler cantar amb mi Caprichoso el azar quan era una desconeguda artista israeliana de 23 anys, per mi allò va ser un gran repte. [riu]

La coneixença de la ciutat de Manresa i la connexió amb la zona mediterrània ha ajudat a que es decidís per oferir aquí l’únic concert amb el seu grup a l’Estat?

Acostumem a anar a tot arreu on ens conviden. Tot i això, estic molt contenta que la proposta ens arribés de Catalunya, hi tinc una connexió especial i diria que és on més gent em coneix d’Espanya. A més, a Barcelona hi teniu el Palau de la Música, que crec sincerament que és l’escenari on més m’emociona actuar.

Aquí ho farà a la basílica de la Seu, un temple d’estil gòtic. Què li suggereix?

M’encanta actuar a esglésies, crec que amb el nostre tipus de música la sonoritat no serà un problema i estic segura que serà molt emocionant.

Gil Dor: La seva veu [de Noa] combinada amb la nostra música es complementen molt bé sempre però especialment a temples. És com la sonoritat dels orgues o el cant coral, que semblen fets per aquests espais. Per al cant íntim estic segur que serà un escenari idíl·lic.

Per al format quartet?

Sí, a més, avui serà uns dels últims concerts que farem amb el nostre percussionista amb qui hem tocat molts anys, així que és com un concert de comiat per a ell. Però també serà un dels primers concerts amb un nou integrant que se suma al nostre quartet amb el saxofon i la melòdica.

Best of Noa és un recorregut pel seu repertori?

Serà una barreja de cançons que aniran des de temes dels nostres inicis com a grup fins a l’actualitat. Interpretarem un seguit de cançons de l’àlbum Blue Touches Blue que van ser traduïdes al castellà i d’aquesta manera pretenem connectar una mica més amb la ciutat. També tocarem Tu y yo, una cançó que vaig escriure i que Sabina va traduir parcialment. M’encanta perquè em permet cantar tant en castellà com en anglès. I al final del concert hi haurà una sorpresa musical dedicada al públic català.

Subscriu-te per seguir llegint