L’església parroquial de Santa Eulàlia acull, avui, a les 11 del matí, el funeral pel conegut cardiòleg berguedà Antoni Gendrau Tuyet, mort a l’edat de 78 anys a causa d’una malaltia degenerativa. Gendrau, un referent de la medicina a la comarca, va exercir la seva professió fins als 70 anys, quan es va jubilar. Deixa vídua i té tres fills.
El doctor Gendrau era una persona molt coneguda a Berga i a la comarca tant per la seva faceta de metge com per les seves inquietuds catalanistes i culturals. Com a cardiòleg va tenir plaça a l’Institut Català de la Salut (ICS) a l’ambulatori i també tenia consulta privada. L’any 1987 es va incoporar a l’Hospital Comarcal Sant Bernabé en una prestació de serveis l’any 1987. S’hi va quedar com a metge de la plantilla l’any 1989. Es va jubilar l’any 2000, als 70 anys. Va ser regidor de Sanitat, en la primera legislatura democràtica amb Jaume Farguell d’alcalde. També n’havia estat en el període predemocràtic amb Josep Noguera, quan aquest va reformar el seu equip donant entrada a persones compromeses amb el catalanisme i la democràcia. Fou director mèdic de l’Hospital Vell i un dels promotors de la construcció del nou edifici de l’hospital. Va deixar el seu escó per dedicar-se exclusivament a la medicina després de la posada en servei del nou equipament. Va continuar vinculat al centre sanitari, ja que durant anys en va ser membre del patronat municipal.
Del seminari a la medicina
Antoni Gendrau i Tuyet va estudiar al seminari de Solsona dels 12 als 20 anys. Fonts familiars han assegurat que aquest fet va provocar que comencés a estudiar la carrera de medicina més tard del que era habitual. La seva estada al seminari solsoní el va fer conèixer molts companys, amb alguns dels quals va mantenir el contacte tota la vida. Quan va sortir-ne, va anar a estudiar medicina a Barcelona. Va compaginar aquesta feina amb un treball remunerat de professor al col·legi de La Salle Bonanova. Gendrau va quedar orfe de pare quan tenia 4 anys i això el va obligar a haver d’espavilar-se des de ben jove. En aquesta època, va conèixer la que acabaria sent la seva esposa, Margarita. També dels seus anys d’estudiant de medicina data el seu vincle amb l’associació medicoreligiosa Virtèlia, a través de la qual va conèixer el que acabaria sent el President de la Generalitat, Jordi Pujol. La família ha destacat la implicació de Gendrau en l’activisme cultural i polític d’aquells anys. Va fer les seves primeres pràctiques de tocoginecologia a l’Institut Dexeus de Barcelona amb Santiago Dexeus, que va voler que s’hi quedés però ell es va estimar més tornar a Berga, on va cobrir la plaça del doctor Josep Sala d’oftalmologia i medicina general.
La família ha comentat que la popularitat del doctor Gendrau rau en el fet que mai no es va negar a assistir els seus pacients a domicili i va fer l’impossible per arribar a tot arreu superant totes les dificultats. Si ell no hi anava, no hi arribava cap altre doctor. «Era un metge vocacional», han indicat les fonts esmentades. Justament per aquest tret de la seva professionalitat, va decidir, un cop estrenat el nou hospital, deixar la política, ja que va considerar que no es podien barrejar, i va prioritzar dedicar el seu temps als pacients.
En la seva voluntat de millorar, quan tenia 40 anys va decidir perfeccionar l’anglès i va passar diferents temporades a Gal·les per poder-se reciclar a nivell professional. L’exalcalde de Berga i amic seu, Agustí Ferrer, deia ahir que «era una persona excel·lent, participativa i professionalment donada als altres. Va ser un berguedà de pro. Era un home molt cultivat i escrivia molt bé». Un altre exalcade, Jaume Farguell, que el va tenir al seu equip de govern, destacava que va ser el cardiòleg de referència de la comarca i «és un dels grans metges que va crear un bon equip de professionals que van fer possible el nou hospital». Farguell ha destacat «els valors humans» de Gendrau i els seus ideals catalanistes i patriòtics. L’exalcalde de la ciutat recorda haver participat amb el finat en reunions clandestines a Montserrat en contra del règim franquista.
