«Som de dues cultures sanitàries diferents que poden complementar-se»

Com arriba l’Hospital de Cerdanya a aquest desè aniversari?

Hi arribem amb la idea de la consolidació. Són deu anys per consolidar un hospital diferent, perquè si bé té totes les característiques d’un hospital comarcal aïllat i petit, també té com principal característica el fet que dona servei a un territori on conviuen dues nacions. Han estat deu anys destinats sobretot a consolidar una organització, uns serveis i posar les bases per aquest model únic d’atenció a dos sistemes de salut diferents.

La consideren aconseguida aquesta consolidació?

No s’aconsegueix mai perquè sempre hi ha noves necessitats i nous reptes. Hi ha hagut una consolidació organitzativa però encara falta tota una fase de desenvolupament, sobretot en la millora en la proximitat dels serveis al ciutadà. Per això cal aquesta implicació de l’hospital en la xarxa que tenim a la Cerdanya i el Capcir i que ha d’anar més enllà d’aquest territori.

Com poden enfortir aquests vincles?

En principi, el repte d’aquesta xarxa territorial de tota la Cerdanya i el Capcir te un únic objectiu, que és atendre tant la població resident com la que ens visita. Per teixir aquesta xarxa primer hem de conèixer-nos amb tots els agents mèdics del territori. En una segona fase, hem de generar confiança i compartir coneixements i maneres de fer. Sempre des de l’òptica de la generositat i amb l’únic objectiu d’atendre el ciutadà millor i d’una manera més pròxima.

Com es pot generar aquesta xarxa?

Amb perseverança. El principal és conèixer-nos i acceptar-nos. Les nostres cultures són diferents, però poden ser complementàries. Això vol dir treballar junts amb diàleg i empatia posant el ciutadà davant de tot.

De moment el percentatge de pacients atesos no s’ajusta al 60% i el 40% que marca el pressupost, aquest ha de ser l’objectiu final?

L’objectiu final és que tota la població reconegui la xarxa com a pròpia. Els francesos tenen molt clara la llibertat d’elecció i a Catalunya aquesta llibertat és relativa. El que hem d’aconseguir com a xarxa territorial és que aquests pacients que tenen la llibertat d’escollir si venen aquí o van a Perpinyà o a la Martinica, decideixin per convenciment, ser atesos per la xarxa del territori amb la mateixa qualitat, equitat i coneixements. Aquest és el gran repte. Necessitem donar confiança, amb bons professionals, circuits senzills, trajectòries comunes i continuïtat de l’assistència.

La gran dificultat és complementar les dues cultures sanitàries, amb una francesa centrada en el metge de família?

Les cultures sanitàries són diferents lògicament. Però tot això malauradament canviarà per un problema europeu, que és la cada vegada més gran dificultat d’atreure professionals als territoris aïllats. A la Cerdanya tenim la gran sort de tenir l’hospital que tenim i els establiments que tenim al territori però això s’ha d’alimentar amb professionals de qualitat que donin confiança, i això no serà fàcil la seva tendència és anar a les metròpolis.

El hub sanitari ajudaria a generar aquesta gran xarxa regional...

La idea és que l’hospital ha de ser un nus important d’aquesta xarxa perquè som l’equipament més gran i de referència i perquè nosaltres ja ens governem de manera binacional. Ja exemplifiquem en aquesta manera de treballar.

Han iniciat la commemoració del desè aniversari amb una primera trobada a Sallagosa amb les autoritats de l’Alta Cerdanya...

Si, una de les coses interessants ja va ser poder-nos reunir i parlar de tot això, perquè de tant en tant va bé parlar-ne. n