La riera de Merlès reforça la vigilància per regular la massificació de visitants

La riera de Merlès és una de les més freqüentades del país, però també una de les més controlades i regulades. Enguany, s’ha reforçat la presència de persones informadores i de guardes rurals per combatre la massificació en aquest espai natural protegit que transcorre per 9 municipis. La majoria d’aquests pertanyen a la comarca del Berguedà, i per això el Consell Comarcal s’encarrega de la contractació del servei de guardes rurals privats, els quals han començat a actuar aquest cap de setmana i s’allargarà fins al setembre.

La tasca dels guardes rurals consisteix a fer complir les ordenances reguladores, que prohibeixen el bany en un tram concret de la riera, que estableix aparcar només en els punts habilitats, que no permet fer acampada, ni pícnic ni encendre foc, tampoc saltar els gorgs, ni llençar deixalles ni fer soroll que pugui alterar la tranquil·litat de l’entorn. Segons ha dit a Regió7 un dels guardes, «la nostra feina no és anar directament a posar multes, ja que primer avisem que s’ha de complir una normativa. Quan es fa cas omís, és quan interposem denúncies». Unes denúncies que s’encarreguen de tramitar els ajuntaments i que poden arribar fins als 3.000 euros, depenent de la infracció. 

El guarda ha remarcat la importància de controlar i regular la massificació a la riera, on els últims anys s’ha aconseguit reduir l’afluència de gent i, sobretot, crear consciència entre els visitants: «El 90% de la gent que freqüenta la riera de Merlès sap que és un espai protegit, que hi ha guardes rurals que controlem la zona i que si no es compleixen les ordenances hi ha sancions». 

Gaudir de la natura hauria de ser una activitat a l’abast de tothom, però quan els espais reben una quantitat de visitants tan gran, l’estiu passat es van comptabilitzar unes 32.150 persones, «cal prendre mesures», per això «cada estiu actuem i reforcem els efectius de vigilància, com també la senyalització», ha destacat Sara Costa, alcaldessa de Santa Maria de Merlès. Juntament amb Sagàs i Lluçà, són els tres municipis que prohibeixen el bany, «pel fet de ser a prop de la captació d’aigua».

Sara Costa ha remarcat la importància que els ajuntaments estiguin units «per un mateix objectiu i sentiment de voler preservar la riera, la seva biodiversitat, els seus paratges singulars, també garantir el respecte dels veïns de la zona i la seguretat». En aquest sentit, segons Núria Valls, de l’Associació de Defensa i Estudi de la Fauna i Flora Autòctona (ADEFFA), «la gent cada cop és més conscient de les conseqüències negatives que poden tenir segons quines actuacions per a la riera de Merlès, on hi ha espècies emblemàtiques en perill d’extinció com el cranc autòcton i les nàiades».

De fer pedagogia ambiental se n’ocupen les persones informadores que hi ha en quatre punts de la riera de Merlès, des de Sant Cristòfol a les Llosses. Reparteixen fulletons i informen a tots els ocupants dels vehicles que entren en un espai protegit on cal complir unes normes. És una mesura que funciona i que de la pandèmia ençà, amb l’augment gradual de la vigilància, s’ha notat «una reducció dràstica de l’incivisme». Tot i això, cada any es posen sancions i l’any passat la infracció amb més incidència (el 48%) van ser els cotxes mal aparcats: «Molts conductors deixen el cotxe en zones on no està permès, en alguns casos enmig de camins impedint el pas cap a les cases de pagès», ha argumentat l’alcaldessa Sara Costa.