Promouen un projecte per recuperar les varietats tradicionals de la zona sud del Cadí-Moixeró

El parc natural i el col·lectiu Eixarcolant volen preservar el llegat agrícola cultural i gastronòmic

Llegums (fabes, pèsol negre i pèsol blanc)

Llegums (fabes, pèsol negre i pèsol blanc) / Eixarcolant

Redacció

El Parc Natural del Cadí-Moixeró i el col·lectiu Eixarcolant porten a terme un projecte de recuperació de varietats tradicionals de la zona amb l’objectiu de preservar aquest llegat agrícola, cultural i gastronòmic. Volen que les llavors tradicionals no es perdin i puguin tornar a ser cultivades i utilitzades per la població local.

El divendres 20 d’octubre, a les 6 de la tarda, es farà una trobada a la seu del parc a Bagà per explicar i posar en comú el projecte, que s'ha treballat amb un procés de recerca que s'ha completat amb entrevistes a més de 40 persones grans de disset pobles del sud del Cadí-Moixeró, cobrint principalment l’alt Berguedà, però també alguns indrets contigus del Solsonès i l’Alt Urgell. A través d’aquestes entrevistes, recullen coneixement etnobotànic: Què es sembrava fa 50 anys als horts i als camps? Com s’anomenava? Com es cultivava? Quin gust i quin aspecte tenia? Com es cuinava? 

Algunes famílies entrevistades encara guarden llavors de les varietats d’abans i això ha permès contribuir als fonaments del futur banc de llavors del sud del Cadí-Moixeró. De moment, des d’Eixarcolant s’han recopilat més de 127 mostres de llavors d’unes 30 espècies diferents, tant de caràcter hortícola com cerealístic o farratger. A part, també s’han pogut recollir unes 100 mostres de llavors d’espècies ornamentals o silvestres que es poden considerar genuïnes de la zona. 

Recuperació i conservació

Abans d’Eixarcolant, altres persones i entitats han estat contribuint a la recuperació i conservació de varietats agrícoles tradicionals i/o dels coneixements etnobotànics en general. És el cas del Carles de Ca l'Andreuet, que va realitzar una prospecció etnobotànica a la Vall de  Gósol, a partir de la qual va emprendre dues grans fites. Per una banda, la recuperació i posada en valor del pèsol negre i, per l’altra, la preservació i rejoveniment de les plantacions de 12 tipus de pomers tradicionals, a partir dels quals produeix un deliciós suc de poma. 

A més, des de la Universitat de Barcelona, al llarg de les últimes dècades s’han realitzat nombrosos estudis etnobotànics a l’Alt Berguedà, especialment pel que fa a plantes medicinals. Per últim, entitats com l'ERA o LEs Refardes també han identificat i incorporat algunes varietats tradicionals a la seva producció de llavors, difonent-les arreu.