Els trenta anys del gran incendi del 94 arriba en un període de risc baix per les pluges

L’onada de calor que va afectar part de la regió central va propiciar un escenari que dista dels mapes actuals, després que les pluges hagin ajudat a demorar la campanya d’estiu

Una de les imatges de l'incendi del 94, que va afectar part del Bages i el Berguedà

Una de les imatges de l'incendi del 94, que va afectar part del Bages i el Berguedà / ARXIU

Laura Serrat

Laura Serrat

El 4 de juliol del 1994, fa just trenta anys, va començar un dels incendis forestals que va marcar un abans i un després en la història del país i, més concretament, de les comarques del Bages i el Berguedà i dels veïns que en van patir les conseqüències. L'onada de calor que va afectar part de la Catalunya central, sumada a l'estrès hídric que patien els boscos en aquell moment, va propiciar un escenari que dista del que dibuixen els mapes tres dècades després, tenint en compte que les darreres pluges han ajudat a mitigar els efectes de la sequera.

En la seva valoració diària, el Servei de Prevenció d'Incendis pronostica per aquest dijous un risc moderat o baix en les comarques centrals, a diferència d'aquell juliol de fa trenta anys, quan el país vivia una onada de calor que va arribar al seu punt àlgid entre el 3 i el 5 de juliol i que va afectar sobretot les Terres de Ponent i la Catalunya central. Per exemple, es van arribar a registrar 43,0 °C a Montblanc (Conca de Barberà) i Esparreguera (Baix Llobregat), i 42,5 °C a Manresa (Bages) i Piera (Anoia).

Tal com s'explica en el registre històric del Servei Meteorològic de Catalunya, la temperatura tan elevada que va registrar-se a l’interior del país a conseqüència de la gran onada de calor, juntament amb la baixa humitat a causa del vent ressec del sud d’intensitat moderada que va bufar aquells dies, van facilitar que es produïssin els devastadors incendis forestals que van cremar més de 45.000 hectàrees, entre el 4 i 8 de juliol del 1994.

A més a més, en aquell moment els boscos de Catalunya estaven en una situació important d'estrès hídric, ja que venien d'un hivern i la primavera de 1994 que havien estat molt secs a gran part del país. Els valors acumulats de precipitació es trobaven clarament per sota de la mitjana climàtica, sobretot els corresponents a la primavera (al Berguedà i Bages havia plogut la meitat del que és habitual), segons informa el Meteocat.

Trenta anys després, venim d'un episodi important de sequera que feia preveure un estiu complicat, però les darreres pluges que han caigut arreu de la Catalunya central des d'aquest mes de març han contribuït a mitigar els efectes de la present sequera estructural, sobretot, en els boscos del territori. Amb aquestes condicions, els Bombers de la Generalitat informaven aquest diari que preveuen que els incendis forestals intensos respondran a episodis d'onades de calor o vents forts, que podrien començar a tenir lloc cap a mitjan juliol.

Les pluges, però, no han caigut de la mateixa forma en tots els territoris de la regió central i aquest fet condiciona el risc d'incendi que presenta cadascuna. A les comarques de la Cerdanya, l'Alt UrgellBerguedà, Solsonès i Lluçanès les precipitacions han contribuït a mantenir els boscos hidratats. Al sud del Solsonès, Bages i Anoia les pluges no han estat tan abundants i, per aquest motiu, els cossos de seguretat preveuen iniciar la campanya d'estiu abans que en les altres comarques.

Subscriu-te per seguir llegint