Eduard Mata: «Hem de treballar perquè la pròpia gent del territori tingui clar què és el Geoparc»

Eduard Mata (Manresa, 1973), és regidor de Junts a l’oposició a l’Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada i responsable de Turisme al Consell Comarcal del Bages, condició que el converteix en president del Geoparc de la Catalunya Central. Fa uns dies, va acompanyar dos avaluadors de la Unesco de ruta pel Geoparc en la revàlida que ha de superar cada quatre anys per poder continuar formant part de la Xarxa de Geoparcs Mundials d’aquest organisme.

S’ha superat la revàlida? 

Ho sabrem més endavant, segurament fins l’any que ve. Ha estat una avaluació molt exhaustiva, però estem convençuts que ha anat bé. Després de visitar el Geoparc, en l’avaluació final a Món Sant Benet vam repassar els prop de 300 ítems que ens demanaven en geoturisme, geodiversitat, geoconservació, conservació material i immaterial, o recerca i treball amb les universitats..., i en general van valorar molt positivament la feina feta. Si ens donen la targeta verda vol dir que tot està bé i ens tornarem a veure d’aquí a 4 anys; si és groga tornaran d’aquí a 2 anys perquè hi ha algun aspecte que mereix una atenció especial; i si és vermella, ens retiraran el segell de Geoparc. 

Què suposaria això? 

Seria una patacada molt gran, tot i que no ens ho plantegem en cap cas. Confiem que tindrem la targeta verda, però som prudents i pragmàtics i sabem que ens hem de prendre molt seriosament les recomanacions que ens han fet. Per tant, no llençarem les campanes al vol, però la sensació és que la valoració ha estat positiva. Fins ara, totes les targetes que ens han ensenyat han estat verdes. La vermella ens trauria de les mans una eina àmplia i complexa que ens permet desenvolupar el territori. Seria molt negatiu que un territori amb elements tan singulars i únics no disposés d’una eina de projecció i de prestigi com és el segell Unesco. 

Què aporta aquest segell? 

Un marc d’actuació, de suport i de projecció molt important per seguir potenciant el Geoparc. Però des de l’inici hem caminat molt amb la pota del geoturisme, i hem d’aprofundir en altres línies estratègiques que ens marca el Pla Director del Geoparc des del 2018, i que hauríem de començar a desplegar. Tenim fortaleses, però també debilitats on hem de posar èmfasi segons les recomanacions que ens han donat els avaluadors. 

Quines són? 

Per a la Xarxa Mundial és molt important mostrar que el territori del Geoparc és un i que té els límits ben definits, i això implica que hi ha d’haver un òrgan de gestió també ben definit i que aglutini tots els municipis, ens, i elements institucionals i de decisió. Hi hem posat el fil a l’agulla. La qüestió és que el Geoparc va néixer amb la comarca del Bages i Collbató, però en aquest trànsit es crea la comarca del Moianès, que ara ja s’ha desenvolupat com a institució, i per això treballem conjuntament per poder enfortir i crear un òrgan de gestió únic en la direcció de la recomanació. Ha de ser un òrgan de gestió. El Consell Comarcal del Bages i Bages Turisme aglutinen els 30 municipis de la comarca, i el Consell Comarcal del Moianès i el Consorci del Moianès, els seus. Ara n’hem de crear un que englobi els 30 municipis el Bages, els 5 del Moianès que eren del Bages, i Collbató, i mirar quin encaix jurídic i econòmic té per convertir-lo en l’assemblea del Geoparc i per veure com hi ha de contribuir cada municipi econòmicament. És la recomanació on hem d’esforçar-nos més.

Us van fer més suggeriments? 

Sí, de finançament. L’hem millorat, perquè el 2021 estava acotat a les quotes dels patrons, que són els municipis fundadors del predecessor del Geoparc, i a una petita subvenció de la Generalitat que hem doblat perquè aleshores era de 40.000 euros i ara de 80.000. Sumant-hi les quotes dels patrons, que també han crescut, tenim un finançament d’uns 120.000 euros anuals, però en busquem més.

Quines estratègies cal desenvolupar més enllà del geoturisme? 

L’educació i la recerca, per exemple. Hem de treballar perquè la pròpia gent del territori conegui bé què és el Geoparc. 

Com s’ha de fer? 

Hem d’arribar a tots els centres educatius del territori Geoparc. Tenim elements molt potents, tant de material com d’activitats, i per exemple, el Camp d’Aprenentatge del Bages ja està rebent escoles. Es tracta d’enfortir tot això i crear unitats de programació en totes les etapes per explicar la història de l’antic mar interior i el Geoparc al que va donar lloc. Fora de les escoles, també l’hem de difondre. Per exemple, el 2022 es va dissenyar una app amb rutes pel Bages que permeten descobrir elements geològics d’una forma lúdica. Se’n poden fer més, així com exposicions, publicacions, o potenciar la Setmana del Geoparc amb activitats per a tots els públics. 

I en recerca? 

Se’n fa de molt interessant amb el suport del Geoparc, com la de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya en prevenció de riscos naturals i de despreniments a Montserrat, o el projecte de la UB per estudiar la capacitat d’algunes roques per emmagatzemar hidrogen verd i CO₂. Però ens cal un paper més actiu, i ser nosaltres qui engeguem línies d’investigació. 

Això són reptes. Quins punts forts van detectar els avaluadors? 

La relació que tenim amb el món científic, i també amb el món local. Els avaluadors també van quedar gratament satisfets del paper dels forestals com a policia de l’entorn, i de la qualitat de les instal·lacions dels centres d’interpretació. Van valorar molt en positiu el Parc de la Muntanya de Sal de Cardona, la remodelació que hem fet d’equipaments que fan difusió del Geoparc, com el d’Artés, el Centre d’Enoturisme que s’ha obert a Navàs, el Centre d’Interpretació de l’Estany, o l’obertura d’un dels edificis del Parc de la Muntanya de Sal de Cardona. Van valorar com treballem, com ens estructurem, i la qualitat dels serveis que s’ofereixen en l'àmbit educatiu, ja sigui des de les Coves del Toll o del Camp d’Aprenentatge del Bages... També els va sorprendre la pedra seca.

El Geoparc ha de créixer? 

Per normativa, els geoparcs no poden créixer més d’un 10% respecte al territori amb què es van crear, i en el nostre cas pràcticament està esgotat. L’inicial era Collbató, el Bages menys Cardona, que s’hi va sumar més tard, i els cinc municipis del Moianès que havien estat del Bages. Amb la incorporació de Cardona ja hem gastat cap a un 5% d’aquest 10% que quedava. Si incorporéssim la part que queda del Moianès ja creixeríem per sobre i hauríem de presentar una nova candidatura. Tot i que no partiríem de zero, ens caldria un parell d’anys per poder presentar la candidatura, i de moment no ens ho plantegem. Sí que hem d’aconseguir ampliar el personal que treballa pel Geoparc, que ara és bàsicament del Consell Comarcal del Bages. Amb el nou òrgan ens farà falta créixer en recursos humans, perquè penjarà del Geoparc, que ja és independent pel que fa al NIF, però encara no pel que fa al funcionament perquè depèn del Consell Comarcal del Bages.

Quants visitants té el Geoparc? 

Tenim dades del Bages, on estem recuperant el nivell de visitants de la prepandèmia amb més de 100.000 pernoctacions anuals. La majoria són de l’àrea metropolitana i de l’àmbit català però cada dia en tenim més de la resta de l’estat, i un públic francès important. Dins dels tops de la província hi ha Cardona, l’Oller del Mas i Món Sant Benet, a banda de Montserrat, on aquest any es preveuen 2,4 o 2,5 milions de visitants, prop dels 2,8 milions que hi havia a la prepandèmia. Treballem per potenciar l’enoturisme, el cicloturisme, i el turisme de congressos i reunions per desestacionalitzar-lo.

Subscriu-te per seguir llegint