Al Bages cauen el 14% en un any els naixements, i un de cada tres són de mare estrangera

El Bages va registrar l’any passat gairebé 200 naixements menys que el 2022. Una variació negativa del 14,1% que la va situar com la tercera comarca de Catalunya que va patir una davallada més forta de la natalitat en termes relatius, només superada per la Segarra (-20,1%) i l’Urgell (-17,9%). Van ser un total de 1.165 els nounats del 2023 al Bages. La cara oposada de la moneda són la Cerdanya i el Moianès, que se situen clarament a la banda alta de la natalitat (sempre en termes relatius). De fet, la Cerdanya és la segona de tot Catalunya, amb un increment de l’11% en relació amb l’any anterior (134 en total), només superada pel Pallars Jussà (14,9%). Mentre que el Moianès va superar el centenar de nadons (101, concretament) el que va suposar un salt del 9,8%.

La situació global a l’àrea d’influència de Regió7 mostra una caiguda del 7% de la natalitat

De fet, de l’àrea central només el Solsonès (amb 105 nadons i un creixement del 4%) es va afegir a aquestes dues demarcacions a la franja positiva de la natalitat. Cal tenir present, però, que en la comparativa entre el 2022 i el 2023, el Solsonès ha guanyat dos municipis més, Torà i Biosca, que s’hi van incorporar l’any passat.

La situació global a l’àrea d’influència de Regió7 mostra una caiguda del 7%, ja que entre les set comarques que permeten fer la comparativa (el Lluçanès no tenia referència encara el 2022) hi va haver l’any passat 207 naixements menys (2.737 en total) que l’any anterior. Així es desprèn de les xifres que ha fet públiques l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) dels naixements del 2023, dades que encara són provisionals.

A banda del Bages, que com es deia és la que té pitjor saldo natalici entre un any i l’altre, també registren una caiguda l’Anoia (-4,4%, amb 41 naixements menys, fins a un total de 893); l’Alt Urgell i el Berguedà (tot i que, en aquest cas, només hi va haver un naixement menys, 224 en total).

Més del 40% dels nounats a la Cerdanya ho són de mare estrangera

Un dels aspectes que en els darrers anys crida més l’atenció, però, és la proporció de nens i nenes nascuts que són fills de mares estrangeres, perfil que ha anat clarament en augment. En el cas del Bages, exactament una tercera part ho són (391 dels 1.165 esmentats a l’inici). Percentatge que se situa clarament en la línia del conjunt de Catalunya, on és del 34,6%. Molt per damunt hi ha la comarca que ja hem destacat per la seva elevada natalitat del 2023, la Cerdanya. En aquesta demarcació, ja gairebé la meitat de les mares que hi van donar a llum l’any passat eren de nacionalitat estrangera.

En concret, 58 de 134 (el 43,3%). La comarca veïna de l’Alt Urgell també se situa clarament per sobre de la mitjana percentual de Catalunya, fregant el 40%. En canvi, les dues comarques més ‘joves’ del país són just a la cua d’aquest rànquing. Al Lluçanès, dels 35 naixements que hi va haver l’any passat només 2 (el 5,7%) van ser de mare estrangera. I al Moianès, la proporció va s’enfila al 21,8% (22 de 101).

Descens de prop del 4% a Catalunya

Al conjunt de Catalunya, l’any 2023 van néixer 54.182 nadons a Catalunya, segons les dades provisionals de l’Idescat. Aquesta xifra representa una disminució del 3,9% en relació amb les dades definitives del 2022. La disminució de les xifres de naixements dels darrers anys s’inscriu en una tendència a la baixa de la natalitat que ha estat continuada des del 2009 (85.000 naixements). El 2023 la taxa bruta de natalitat és de 6,8 nascuts vius per cada 1.000 habitants, inferior a l'any 2022 (7,2‰) i al 2009 (11,4‰).

L’any 2023 només l’àmbit de l’Alt Pirineu i Aran (7,4%) registra un creixement de naixements respecte a l’any 2022. El de les Comarques Centrals (-8,8%) és el que registra una major disminució, seguit del de Ponent (-4,8%), el Metropolità (-4,4%), les Terres de l’Ebre (-4,1%) i, amb menor intensitat, el Camp de Tarragona (-1,8%), les Comarques Gironines (-1,6%) i el Penedès (-1,5%). A la majoria de comarques (28) ha disminuït el nombre de naixements.

D’aquests 54.182 nascuts vius el 2023, 35.408 són fills de mare espanyola, que representa una disminució de 2.551 nascuts vius (-6,7%) i 18.774 són fills de mare estrangera, que representa un augment de 351 més que l’any anterior (1,9%). En termes relatius, els nadons de mare estrangera representen el 34,6% dels nascuts vius.

Per comarques, els percentatges més elevats de nadons de mare estrangera s’observen a la Segarra (53,2%), seguida del Pla d’Urgell i la Garrotxa (45,7% i 44,7% respectivament). Les comarques amb els percentatges més baixos de nascuts vius de mare estrangera són el Lluçanès (5,7%) i el Moianès (21,8%).

Quant als municipis de més de 20.000 habitants, el municipi de Salt és el que registra el percentatge més elevat de fills de mare estrangera (69,3%), seguit de Lloret de Mar (60,8%), Salou (58,2%), Manlleu (57,9), Olot (56,9%), Figueres (54,6%) i Vic (51,4%).

Entre els nadons de mare estrangera, la freqüència més gran correspon als fills de mare marroquina (4.560 nascuts vius), que representen un 8,4% del total de naixements de Catalunya i un 24,3% dels naixements de mare estrangera, seguits, en ordre decreixent, pels fills de mare pakistanesa (1.334), colombiana (1.157), hondurenya (961) i romanesa (883).

Per grans regions geogràfiques, entre els nadons de mare estrangera es compten 5.955 nascuts vius de mare amb nacionalitat d’algun país del continent africà. Pel que fa als nascuts de mare de nacionalitat americana, 3.924 corresponen a nacionalitats d’Amèrica del Sud i 1.817 d’Amèrica del Nord i Central. Els nascuts de mare estrangera de nacionalitat de la Unió Europea són 2.892 i de la resta d’Europa, 1.204. Finalment, s’han registrat 2.961 nascuts de mare amb nacionalitat asiàtica i 21 nadons de mare amb nacionalitat d’algun país d’Oceania.

Subscriu-te per seguir llegint