Bages i Anoia són dos dels territoris de la província amb més potencial fotovoltaic

El Bages i l’Anoia són dues de les comarques de la província de Barcelona amb més territori potencial per poder-hi instal·lar plaques fotovoltaiques. Així ho posa de manifest una nova eina que ha presentat aquest dilluns de la Diputació. Es tracta d’un visor cartogràfic que analitza i quantifica espais que serien susceptibles d’acollir aquest tipus d’instal·lacions, sota la premissa que siguin de «baix impacte», la qual cosa passa per teulades i per prioritzar espais considerats ja degradats, com per exemple antigues pedreres o abocadors. I, alhora, descartar els territoris que tenen un valor natural, paisatgístic o agrícola.

El 90% del consum elèctric de la província de Barcelona es pot cobrir amb instal·lacions fotovoltaiques sobre terreny considerat de baix impacte

Una de les conclusions més significatives de les dades que aporta, segons les primeres dades obtingudes mitjançant aquest visor, és que el 90% del consum elèctric de la província de Barcelona es pot cobrir amb instal·lacions fotovoltaiques sobre terreny considerat de baix impacte al territori. En concret, el 2,4% de la superfície total de la província pot produir amb baix impacte 23.000 GWh amb fotovoltaiques sobre terreny (el consum elèctric a la demarcació és de 25.300 Gwh).  

L'estudi constata que, al conjunt de la província, es podrien ubicar instal·lacions per a la producció d’energia solar a 776.366 hectàrees, però n'exclou més de 700.000 pel seu valor natural, paisatgístic i agrícola. El Vallès Occidental (19% sobre el total), el Bages (18%), Osona (18%) i l'Anoia (15%) són les comarques amb més potencial.

Una nova eina de la Diputació identifica els espais, prioritzant els més degradats i descartant els que tenen un valor natural, paisatgístic o agrícola

Els terrenys òptims per a la instal·lació de fotovoltaiques són els antropitzats (aquells que han quedat degradats per l’activitat humana, com antigues pedreres), sòls nus urbans (àrees urbanes sense edificacions, no pavimentades, amb menys del 5% de vegetació) i sòls urbanitzables no desenvolupats.

Les comarques de l’àrea d’influència de Regió7 de la província sumen prop de 48.000 hectàrees de terreny que es considera que seria susceptible d’acollir aquest tipus d’instal·lacions, dividits entre els que tenen un nivell màxim de prioritat (aquells ja degradats) i, en un segon nivell de prioritat, els sòls no urbanitzables, que es classifiquen amb un índex de potencialitat alt, mig i baix.

700.000 ha excloses

El visor analitza les 776.366 hectàrees de la província, de les quals n’exclou 700.000 per a la instal·lació de fotovoltaiques pel valor natural, paisatgístic i agrícola del terreny. De les 76.366 hectàrees restants, 18.859 pertanyen a espais on l’impacte al territori és baix (aquell 2,4% del total de la superfície de la província abans esmentat). Concretament, 10.136 hectàrees són considerades amb el nivell màxim de prioritat (les més bones) i ocupen sòls antropitzats, és a dir, espais degradats per l’activitat humana, com antigues pedreres; 1.623 hectàrees estan catalogades amb potencial alt i 7.100 hectàrees, amb potencial mitjà i baix.

Sumant els diferents nivells amb què es cataloguen, el Bages disposaria d’unes 14.376 hectàrees de sòl que podria acollir aquest tipus d’instal·lacions. A l’Anoia serien gairebé 17.000; al Moianès, 2.633 hectàrees; al Berguedà, 8.755; i al Lluçanès, 4.961. Tanmateix, per exemple en el cas del Berguedà, a banda de l’antropitzat, només situa amb potencial alt 7 hectàrees (per la seva orografia i importància paisatgística). En canvi, al Bages són prop de 2.000 hectàrees de sòl ja degradat i prop de 300 de potencial alt.

Amb aquestes dades, s’estima que les instal·lacions fotovoltaiques sobre terreny amb baix impacte al territori poden produir 22.837 GWh, la qual cosa representa el 90% del consum elèctric de la província, que és de 25.347 GWh (dades de l’ICAEN, de 2022). En aquesta producció, les quatre comarques abans esmentades amb més potencial per superfície (entre les quals, Bages i Anoia) sumarien una aportació del 70% al conjunt de la demarcació.

El diputat de l’Àrea d’Acció Climàtica i Transició Energètica de la Diputació de Barcelona, Marc Serra, destacava que aquest mapa «mostra que estem en condicions de poder accelerar la transició energètica i de canviar de model energètic». Hi afegia que «a Catalunya, tenim un model energètic que més de la meitat de l’electricitat que es consumeix és d’origen nuclear i, gran part d’aquesta electricitat es produeix lluny de Catalunya». En aquest sentit, el diputat posava de manifest que «proposem un canvi de model, acostar la generació d’electricitat a on es consumeix. Aquesta eina ens ha de permetre avançar en un model energètic que sigui més ecològic, més barat i més segur».

Subscriu-te per seguir llegint