Municipis de casa nostra destinaran prop de 30 milions a evitar les pèrdues d’aigua

Un total de 112 municipis de les comarques de casa nostra de la província de Barcelona destinaran conjuntament prop de 30 milions d’euros durant quatre anys a actuacions de millora de les seves xarxes d’aigua per, essencialment, fer-les més eficients i evitar les pèrdues que es produeixen i que són especialment sensibles en períodes de sequera. Es tracta de projectes que han presentat totes i cadascuna de les poblacions del Bages, Moianès, Berguedà, Anoia i Lluçanès, acollint-se a un programa d’ajuts específic amb aquesta finalitat que ha posat en marxa la Diputació. Un pla de millora de les xarxes d’abastament d’aigua valorat per a tota la província en 100 milions d’euros.

El pla de la Diputació preveu donar resposta, alhora, a dues necessitats dels governs locals que s’han vist agreujades per la situació d’emergència climàtica, tot i les pluges de les últimes setmanes: millorar la xarxa de distribució i detectar fuites.

La Diputació estima que, a tota la província, amb aquest pla es pot fer un estalvi d’aigua anual equivalent a 5.000 piscines olímpiques

L’impacte esperat amb aquesta inversió, segons càlculs de l’ens provincial, és un estalvi total d’aigua potable de 12,5 hm³ per any a la província, equivalent a 5.000 piscines olímpiques. Això es deu al fet que, en general, molts municipis de la província tenen les xarxes envellides per manca de manteniment i reposició d'aquestes. Fet pel qual el seu rendiment és, en terme mitjà, molt inferior al mínim desitjable del 80%, especialment en municipis de menys de 20.000 habitants.

Actuacions previstes

El Programa sectorial de millora de les xarxes d’abastament d’aigua preveu que els ajuntaments puguin executar tot un conjunt d’actuacions com la renovació d’elements de les xarxes de distribució d’aigua (canonades, vàlvules, escomeses i altres elements que estiguin en mal estat o hagin finalitzat la seva vida útil) i de canonades de la xarxa de distribució d’aigua entre dipòsits municipals.

També es dona suport a la instal·lació de mecanismes automàtics de regulació de la pressió de la xarxa, mitjançant vàlvules reductores de pressió. I d’elements de comptatge i automatització per a la sectorització de la xarxa i implantació de telecontrol.

Finalment, també es contempla que els ajuntaments puguin dur a terme inversió en instal·lacions, canonades o altres elements que permetin l’aprofitament d’aigües freàtiques que en l’actualitat s’estan bombejant del subsol.

El diputat d’Infraestructures i Territori, Sergi Vallès, ha destacat que amb la fórmula de repartiment d’aquests ajuts econòmics «s’ha fet possible poder actuar en aquells municipis on el problema és més greu» i ha destacat que els ajuntaments podran demanar una bestreta un cop acceptin l’ajut.

D’altra banda, el diputat de Comerç, Consum i Salut Pública, Josep-Ramon Mut, ha posat èmfasi en el fet que poder accedir a aigües freàtiques i a nous pous comporta que «l’aigua sigui de millor qualitat, tingui menors concentracions de substàncies, de substrats»; mentre que el diputat d’Acció Climàtica i Transició Energètica, Marc Serra, ha recordat que «la sequera no és un problema conjuntural sinó que, per desgràcia, és un problema estructural», fet pel qual «l'objectiu que tenim, amb aquest programa, és construir ciutats més resilients, que s’adaptin de millor manera amb el canvi climàtic».

Tots els municipis s’hi poden acollir

Els destinataris són els municipis de la demarcació, a excepció de la ciutat de Barcelona, i podran distribuir l’import adjudicat en el nombre d’actuacions que considerin necessàries. A més, amb la voluntat de facilitar l’autonomia dels governs locals, els ajuts es podran destinar a finançar actuacions dutes a terme entre l’any 2023 i el 2027.

Pel que fa al repartiment, cada ajuntament rebrà un import mínim de 100.000 euros. Pel que fa als 69 milions restants es distribuiran entre els municipis en funció d’un conjunt de variables, «i sota uns criteris objectius de transparència i equitat».

La presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret, destacava que tot i que «s’ha viscut un episodi de sequera extrema a Catalunya” i, especialment, a la demarcació de Barcelona, la Diputació «no només dona respostes reactives per contenir les situacions d’emergència, sinó que el que volem és fer polítiques públiques que impulsin transformacions estructurals en aquelles xarxes de serveis que han de garantir l’accés a l'accés a l'aigua». També explicava que aquest pla de millora «dona resposta a les necessitats expressades pels municipis amb una anàlisi exhaustiu de quines eren les situacions i les demandes dels diferents ajuntaments respecte a les condicions de les seves xarxes de distribució i d’abastament».  

Subscriu-te per seguir llegint