Montserrat i la canònica de Sant Pere de Ponts faran una celebració mil·lenària conjunta

L’abadia de Montserrat compartirà mil·lenari amb un altre centre històric religiós català que enguany també commemora els seus deu segles d’existència. Es tracta de la canònica de Sant Pere de Ponts (a la comarca de la Noguera). Ambdues institucions han signat un conveni de col·laboració i suport mutu per a la celebració d'una diada conjunta de commemoració d'ambdues efemèrides. L'acte tindrà lloc el pròxim 17 de novembre a Montserrat sota la denominació del Dia dels Mil·lenaris i comptarà amb una missa concelebrada dedicada a ambdós mil·lenaris, una trobada de grups i entitats culturals i socials de Ponts a l'exterior de la basílica i una audició de sardanes que inclourà la Sardana del Mil·lenari de Sant Pere, composta pel tenora Jordi Molina, i la Sardana del Mil·lenari de Montserrat, creada pel mestre Josep Maria Serracant.

Primers documents del 1024

Sant Pere de Ponts és una canònica agustiniana de l'art medieval català al municipi de Ponts, dins la comarca de la Noguera, damunt del turó del Tossal de les Forques, des d'on s'albira tota la població. Va ser declarat Monument Històric Artístic el 1931.

Els primers documents que es troben que fan referència a Sant Pere de Ponts daten de l'any 1024 (motiu pel qual és enguany que se’n celebra el mil·lenari), durant l'època del comte Ermengol II d'Urgell. El 1091 se li concedeixen els drets eclesiàstics. I, el 1908, es troba documentació dels canonges corresponents a la canònica.

El dret de canònica suposava que hi havia vida comunitària, menjador i dormitoris on els clergues ja tenien una reglamentació: un rector, un vicari, etc. De la mateixa època que la canònica de Ponts van ser creades moltes altres, encara que després tingueren una notòria baixada en el seu nivell de vitalitat. Són conegudes les de la Seu d'Urgell, Organyà, Cardona, Àger, Solsona, entre altres. Al llarg del temps la canònica va ser centre cultural de Ponts, ensenyament, còpia de llibres, notaria, préstec de diners, etc. La seva subsistència es basava en els diners que rebia en concepte dels treballs esmentats, a més a més dels delmes de cereals, llanes, dret de mercats, almoines i funerals.

En els anys posteriors pateix un període de decadència que durarà molts anys, a favor de l'església de Santa Maria del mateix poble. El 1839, durant el final de la Primera Guerra Carlina, l'edifici fou cremat i saquejat per les tropes absolutistes. Posteriorment fou restaurat.

A la signatura del conveni de col·laboració entre totes dues institucions per a la celebració conjunta dels respectius mil·lenaris hi van assistir, d'una banda, l’abat de Montserrat, Manel Gasch; juntament amb el prior i comissari del mil·lenari de l’abadia, Bernat Juliol; i de l'altra, Josep Tàpies, alcalde de Ponts, Maite González, regidora de Cultura, Toni Sala i Agustí Curulls en representació de l'Associació Amics de Sant Pere de Ponts, i Rut Martínez, comissària dels actes del Mil·lenari de Sant Pere.

15 mesos d'actes

La commemoració del mil·lenari de Montserrat, una efemèride que s’escau el 2025 i de la qual se'n van presentar oficialment les línies mestres el 26 d'abril passat, tindrà un miler d'actes distribuïts entre els àmbits religiós, cultural, participatiu i social que s’aniran portant a terme durant prop d’un any i mig i es vol que sigui obert a la participació de tothom que s’hi senti partícip. La commemoració s'iniciarà formalment el cap de setmana del 7 i 8 de setembre, el dissabte amb actes més de caràcter «civil», mentre que el diumenge, que coincideix amb la festivitat de les marededeus trobades, tindrà un component essencialment religiós. I es clourà el 8 de desembre del 2025, festa de la Immaculada Concepció, diada de fort component religiós. Entremig, 15 mesos amb un miler d'activitats que s'aniran concretant i desenvolupant.