Amnistiat l'independentista bagenc condemnat a 5 mesos de presó pels aldarulls del 30 de gener del 2018

El TSJC ha eximit de les penes de presó i les multes de 13 manifestants independentistes, però hauran d'indemnitzar els policies lesionats

Alguns dels acusats (a la dreta el bagenc, Abel Aguilar) davant de l'Audiència Provincial de Barcelona el novembre de 2022

Alguns dels acusats (a la dreta el bagenc, Abel Aguilar) davant de l'Audiència Provincial de Barcelona el novembre de 2022 / Arxiu Particular

Redacció/Pol Solà (ACN)

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha amnistiat 16 independentistes condemnats per atemptat contra l'autoritat en cinc protestes a Barcelona entre el 2018 i el 2020, i en alguns casos per lesions. Es tracta de cinc dels casos que la sala d’apel·lacions de l’alt tribunal tenia sobre la taula pendents de recursos contra les condemnes imposades per l’Audiència de Barcelona i sobre els quals s’havia demanat l’amnistia per part de les defenses, entre els quals es troba el cas del bagenc Abel Aguilar, CDR del Pont de Vilomara, condemnat a cinc mesos de presó pels aldarulls del 30 de gener del 2018. A tots se’ls absol de les responsabilitats penals i de les econòmiques que no siguin les indemnitzacions a policies lesionats, que queden fora de la llei d’amnistia.

Es tracta de sis joves arrestats per les protestes del 30 de gener del 2018 al parc de la Ciutadella quan es va frustrar la investidura de Carles Puigdemont com a president de la Generalitat, cinc dels quals van ser condemnats a entre 5 i 12 mesos de presó, un d'ells el bagenc Aguilar, i un altre que estava pendent de judici; dos condemnats a un any de presó i un a set anys i mig per dues protestes de l’octubre del 2019 al centre de Barcelona; Víctor Verdejo, condemnat a tres anys de presó per la protesta del Tsunami Democràtic al Camp Nou el desembre del 2019, cas avançat per ‘Vilaweb’ i confirmat per l’ACN; i els anomenats Tres de Granollers, condemnats a tres anys i tres anys i mig de presó per aldarulls prop de la plaça Catalunya l’1-O del 2020.

En el primer dels casos, estaven acusats set joves per aldarulls dins la Ciutadella, dels quals un va quedar absolt. Dels altres sis, un encara estava pendent de judici, i els altres cinc van ser condemnats a penes menors d’entre 5 i 12 mesos de presó per atemptat contra l’autoritat per encarar-se i agredir diversos mossos antiavalots que actuaven a la zona, el febrer de 2023. Això no obstant, tots van quedar absolts dels delictes de lesions i desordres públics.

Durant la protesta del 16 d’octubre del 2019 al centre de Barcelona contra la sentència del Tribunal Suprem, un home va llençar diversos coets, un dels quals prop d’un helicòpter dels Mossos d’Esquadra. Quan anava a ser detingut es va resistir i va lesionar un agent. Va ser condemnat a un any de presó per atemptat contra l’autoritat i lesions.

A causa de la protesta del 18 d’octubre del 2019 a la plaça Urquinaona, un manifestant va ser condemnat a un any de presó per atemptat i lesions per tirar una pedra contra un policia nacional. Un altre va ser condemnat a set anys i mig de presó per atemptat i lesions per tirar petards i llambordes contra diversos policies nacionals, mentre que un tercer va quedar absolt.

La sentència de l'Audiència de Barcelona contra Verdejo, de Vilanova i la Geltrú, considerava provat que va llençar una ampolla de vidre i una pedra a la línia policial que separava dos grups de signe contrari concentrats a les immediacions del Camp Nou, així com que va agredir els agents que el van detenir pels llançaments. Segons el relat de fets provats, cap a les vuit del vespre del 18 de desembre del 2019 l'acusat formava part de la concentració convocada per Tsunami Democràtic a la Travessera de les Corts, cantonada amb el carrer Maternitat.

Era una concentració que es duia a terme a la mateixa hora i en una zona molt propera als jardins Bacardí, punt habitual de concentració dels grups més radicals d'aficionats al Barça. Durant el recorregut per accedir a l'estadi, part d'aquests seguidors radicals va coincidir amb un grup d'unes 300 persones que havien participat en l'acte convocat per Tsunami Democràtic. Els Mossos d'Esquadra es van interposar entre els dos grups, de signe contrari segons la sentència. El text relata que des del grup de les 300 persones, col·locat davant la línia policial, hi va començar a haver llançament de pedres, ampolles de vidre i llambordes contra els agents. La sentència identifica el condemnat dins d'aquest grup.

Per últim, en el cas dels Tres de Granollers, l’Audiència de Barcelona els va condemnar per tirar pedres contra almenys una furgoneta dels antiavalots dels Mossos d’Esquadra durant els aldarulls d’una manifestació pel centre de Barcelona, en concret a la confluència dels carrers Balmes i Pelai. Quan van ser arrestats van oposar resistència i van colpejar alguns agents. Tots tres queden exempts de responsabilitats penals, però no de les indemnitzacions als agents lesionats.