«Vull fer recerca per buscar resposta a preguntes que no en tenen»

Només quatre centèsimes el separen del 14, la nota màxima per accedir a la universitat un cop combinades les notes de la selectivitat i de batxillerat. Pau Palomar Oliver, estudiant de l’Institut d’Auro de Santpedor, és un dels dos estudiants que han tret la nota més alta de les proves d’accés a la universitat (PAU) a Catalunya, un 9,96. Veí de Castellnou de Bages, de 18 anys, era conscient que tindria una bona nota, però no s’imaginava que fos la millor del país i ho està vivint com «una bogeria». Curiós de mena, és un apassionat de la física i les matemàtiques. La constància, amb un 10 de mitjana al batxillerat, li ha valgut situar-se entre els millors estudiants catalans i ja espera arribar a la universitat per «estudiar per diversió». Amb una clara vocació científica vol dedicar-se a la recerca. Comparteix la passió per la ciència amb l’afició pel futbol (juga amb els juvenils del Castellnou) i la música (toca la bateria i la guitarra).

T’esperaves treure la millor nota de Catalunya?

Després de fer els exàmens, mirant les correccions que sortien, en general vaig veure que podia treure bona nota de tots els exàmens, però no m’esperava treure un 10 de gairebé tots, menys el de català, que vaig treure un 9,5. Jo tinc la segona millor nota que es pot treure i em pensava que hi hauria algú altre que trauria un 10 i resulta que no. És una bogeria, encara no he tingut temps de processar-ho.

Quin és el secret per treure aquestes bones notes?

Jo soc una persona que no soc d’estudiar molt perquè tinc facilitat per l’estudi. El que sí que he fet durant el batxillerat és ser molt constant, portant-ho tot al dia, no deixant les coses per l’última hora i fent els deures, però no estudiava ni repassava cada dia. Pels exàmens estudiava el que necessitava, de matemàtiques el dia abans feia un repàs de les fórmules i de quatre coses i ja anava bé, però per història potser havia d’estudiar 3 o 4 dies abans de l’examen perquè és molt de memoritzar. Això és tot el que he fet, no tinc una tècnica d’estudi molt quadrada, amb uns horaris o fent-me resums de cada cosa, faig fent...

I la selectivitat com la vas preparar?

Amb la selectivitat vaig fer igual. Per exemple, història que és de memoritzar, vaig agafar tots els resums i els vaig rellegir, però bàsicament vaig practicar exàmens d’altres anys. No soc molt disciplinat, només una mica, però cada cop intento ser-ho més perquè a la universitat serà més complicat.

Vas passar nervis?

Estava tranquil, però és inevitable tenir una mica de nervis sobretot amb el primer examen, que va ser el de castellà. Com que he fet exàmens oficials d’anglès i les olimpíades de física tenia molta pràctica ja amb exàmens importants; així i tot, sempre estàs una mica nerviós.

Amb una nota d’accés de 13,96 sobre 14 t’has assegurat entrar als estudis universitaris que vulgui.

Sí, jo vull estudiar el doble grau de Física i Matemàtiques a la Universitat Autònoma de Barcelona i necessitava un 13,4 o un 13,5 i, per tant, ja volia aconseguir una nota alta, però no m’havia passat pel cap que fos la millor de Catalunya.

Per què t’has decantat per aquests estudis?

Des de 3r i 4rt d’ESO que m’interessa la física i vaig començar a mirar vídeos a YouTube. La física intenta respondre preguntes que no tenen resposta sobre el nostre món i l’univers i és una cosa que a mi m’apassiona i m’interessa molt. M’agradaria dedicar-me a la investigació, a fer recerca perquè busca respostes a les preguntes. Soc una persona curiosa i a més m’agraden els números i les matemàtiques. Tinc aquesta passió o vocació i he estat participant en alguns programes com l’olímpiada espanyola de física, on vaig quedar tretzè, o a Bojos per la Ciència. Per casualitat l’altre noi que ha tret la mateixa nota que jo, que és de Sant Cugat, el conec perquè hem coincidit en aquest programa i vol estudiar el mateix que jo. 

Sempre has sigut bon estudiant?

Sí, des de primària que ja treia bones notes.

Com afrontes el pas cap a la universitat?

Fa temps que en tinc ganes perquè vull fer una cosa que m’agradi de veritat, a l’institut has de fer història, català, castellà... que està bé, però si puc fer allò que m’agrada, estudiar per diversió i que m’ho passi bé, doncs és el millor i, per això, tinc ganes de començar.

Subscriu-te per seguir llegint