Els ucraïnesos del Bages s’organitzen per recollir material per als refugiats

La població ucraïnesa que va emigrar del seu país per raons generalment econòmiques viu el conflicte bèl·lic amb Rússia amb la màxima preocupació aquests dies. Diumenge al matí, els seus telèfons dels ucraïnesos residents al Bages bullien davant l’anunci del president rus Vladímir Putin de posar en alerta màxima les forces militars de dissuasió, amb les forces nuclears incloses, com a resposta a la pressió occidental i de l’OTAN. Els ucraïnesos emigrats temen els atacs militars, perquè en els seus pobles i ciutats encara hi tenen família, pares, germans, cosins. Però la possibilitat que Putin usi armes nuclears i que la guerra sigui molt més tràgica i global, els aterreix.

«Estem molt preocupats perquè ens arriben notícies que ens alarmen, com ara la decisió de Vladímir Putin de posar en alerta el seu armament nuclear», explica Maria Pasichnyk, una ucraïnesa veïna de Manresa que fa més de 10 anys que viu a la capital del Bages. «Els nostres familiars i amics que tenim a Kíev i altres poblacions ens demanen ajuda. És molt greu el que està passant», assegura. El seu és un crit desesperat a la comunitat internacional perquè aturin la guerra. Els vídeos que els arriben de persones grans atacades per soldats i tants russos, o de famílies senceres assassinades a casa seva, els creuen una situació d’angoixa i impotència, alhora.

Només entre Manresa i Sant Joan de Vilatorrada hi ha una població d’ucraïnesos que pot superar les 500 persones. Molts d’aquests han vingut cridats per la feina que els oferia l’empresa càrnia Mafrica, a Sant Joan. A través de l’Ajuntament d’aquest municipi s’està organitzant recollida de material de primera necessitat per portar a zones de Polònia en camions. Es demanen mantes, sacs de dormir, llaunes de conserva i tota mena de menjar que no es pugui fer malbé i que sigui energètic, com ara fruits secs, per poder-lo traslladar en combois humanitaris a les àrees que els països d’acollida estan organitzant. Tant a través de l’església com per altres vies es recullin diners que l’ambaixada trasllada cap a Ucraïna.

«Els falta de tot», assegura Maria Pasichnyk, però especialment aquests productes bàsics i medicaments (Captopril, Nitroglicerina, calmants, analgèsics, talc, venes, medicaments per aturar la sang de ferides i medicines per combatre estat d’angoixa i per a favor el relaxament, entre d’altres). Les recollides s’organitzen a la planta baixa de l’Ajuntament de Sant Joan a partir de dilluns a les 9 del matí i a través del Bar Espanya de Sant Jaon, que gestiona una família ucraïnesa.

En les darreres hores, «alguns homes que viuen aquí s’estan organitzant per tornar a Ucraïna i lluitar contra els russos», explica Maria Pasichnyk. De moment, un moviment que s’està fent a través de whatsapp. I d’altres estan col·laborant amb el transport humanitari, portant furgonetes carregades de material fins a la frontera amb Polònia. Allà, els combois passen a ser conduïts per dones perquè els homes serien incorporats com a soldats.

Missa amb el bisbe Romà

L’església catalana també s’ha mogut en els darrers dies al costat dels ucraïnesos catòlics. Diumenge, el bisbe de Vic, Romà Casanovas, ha sigut a Sant Joan de Vilatorrada participant en la missa del ritu bizantí al costat del sacerdot Volodymyr Kallabifhka, un dels 5 que hi ha Catalunya. A les 10 del matí de diumenge, s'ha fet aquesta missa a Sant Joan cada setmana.

Kallabithka, que viu a Manresa i està vinculat al bisbat de Vic, s’ha mostrat molt agraït pel suport de Romà Casanovas, i «per l’interès que ell i altres capellans mostren pel nostre problema». Casanova va tenir unes paraules d’escalf per a la cinquantena de persones que van assistir a la celebració eucarística.

Volodymyr Kallabifhka també demana armilles i cascos per protegir la població de les bales. «Fa quatre dies que la meva dona i jo no dormim (el ritu bizantí permet mantenir el matrimoni si un és sacerdot després de casat)», explica. L’esperança és aquest inici de diàleg que hi hauria entre governs a la frontera de Bielorússia. I en el camí, l’Església també fa aportacions i recull diners i medicaments.