Crisi política a França

Macron accepta la dimissió en bloc del Govern, que seguirà en funcions

El president advoca per un "pacte legislatiu ampli" que permeti recuperar l’estabilitat

Emmanuel Macron saluda Thomas Bach, president del Comitè Olímpic Internacional, ahir a París. | GONZALO FUENTES / REUTERS

Emmanuel Macron saluda Thomas Bach, president del Comitè Olímpic Internacional, ahir a París. | GONZALO FUENTES / REUTERS / arxiu

Leticia Fuentes

El primer ministre francès, Gabriel Attal, i 17 ministres més van comunicar aquest dimarts la seva dimissió al president, Emmanuel Macron, durant el Consell de Ministres celebrat al Palau de l’Elisi. La raó d’aquesta dimissió clau va arribar a 48 hores de la primera sessió de l’Assemblea Nacional ja que, segons l’article 23 de la Constitució francesa, no es pot ser membre del Govern i del Parlament alhora; és a dir, els ministres que han sigut escollits com a diputats en les eleccions legislatives no poden combinar el seu actual lloc amb el de diputat, com tampoc podrien participar en la votació de la nova presidència de l’Assemblea Nacional dijous vinent. Es tracta d’uns vots necessaris per al camp presidencial en la recerca per sortir del bloqueig parlamentari.

Després d’anunciar la dimissió en bloc, Macron la va acceptar, malgrat negar-la en un primer moment a Attal fa uns dies. La cúpula del Govern es mantindrà en funcions fins que les forces polítiques arribin a un acord per formar un nou Executiu. Estant en funcions, els membres del Gabinet sí que poden exercir com a diputats en l’Assemblea Nacional, tot i que l’esmentat Govern no pot presentar nous projectes de llei.

"Podríem haver desaparegut. Hem evitat el pitjor. El futur s’ha d’escriure. I sé, senyor president de la República, per conèixer les dones i els homes al voltant d’aquesta taula, que tots tenen França al cor i que la flama mai surt per a aquells que volen servir els francesos", va declarar Attal durant la reunió ministerial. Macron també va voler dirigir-se a la majoria sortint durant la reunió instant-los a desenvolupar "una proposta" amb vista a "una coalició majoritària o un pacte legislatiu ampli".

Peça clau

Ahir, el ministre de l’Interior, Gérald Darmanin, va demanar al camp presidencial "treballar amb Els Republicans", la dreta tradicional, per sortir del bloqueig polític que persisteix 10 dies després de les legislatives, i a menys de dues setmanes dels Jocs Olímpics de París. Precisament, Darmanin és una peça clau en l’organització del dispositiu de seguretat dels Jocs, per això es manté en funcions, almenys, fins al 8 de setembre, últim dia dels Paralímpics. "La responsabilitat de la majoria sortint és posar sobre la taula una proposta amb vista a una coalició majoritària o a un pacte legislatiu ampli", va afirmar el president davant els seus ministres, obrint la porta a una nova fórmula: el pacte legislatiu.

Un pacte legislatiu amb les forces moderades suposaria un acord formal entre diferents partits polítics o grups parlamentaris amb l’objectiu de col·laborar en l’aprovació de lleis i en la gestió política de l’Assemblea. L’esmentat pacte ajudaria el Govern a assolir la majoria parlamentària i restablir l’estabilitat política, almenys fins al final de la legislatura, que tindrà lloc l’any 2027. L’antic grup Els Republicans de l’Assamblea Nacional, rebatejat com La Dret Republicana, estaria desenvolupant un "pacte legislatiu", segons el seu president. "Assumeixo les meves responsabilitats: no deixarem que La França Insubmisa prengui el poder", va declarar Laurent Wauquiez a Le Figaro dilluns. Unes declaracions que arriben després del cessament de les negociacions entre les esquerres.

En els últims dies, la llista de possibles candidats a primer ministre no ha deixat de créixer. Des d’Olivier Faure, passant per Clemence Guetté fins a Huggette Bello. I també Laurence Tubiana.