La ultradreta es prepara per formar Govern als Països Baixos

L’ultradretà Partit de la Llibertat (PVV) de l’islamòfob i euroescèptic Geert Wilders s'ha convertit en la primera força en les eleccions generals dels Països Baixos. Amb el 98% dels vots escrutats, el PVV ha obtingut 37 dels 150 escons, molt per davant dels 25 d’una candidatura conjunta de laboristes i verds, i els 24 del conservador Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia (VVD), del primer ministre sortint, Mark Rutte.

D’acord amb aquests resultats, els liberals de Rutte, ara dirigits per la ministra de Justícia Dilan Yesilgöz, s’enfonsen en la tercera posició amb 24 llocs, i per tant, en perden 10 respecte als que tenia. La nova líder del partit fins ara dominant, d’arrels turques i defensora de la mà dura contra la migració, lluitava per convertir-se en la primera dona al capdavant d’un Govern neerlandès.

«L’elector ha parlat. Hi ha un clar mandat i crec que hem de superar diferències», ha afirmat Wilders, en declaracions a la televisió, després de deixar clar que el seu propòsit ara és liderar el pròxim Govern.

El tomb a favor de la ultradreta es produeix mesos després de l’enfonsament de la que va ser l’última coalició liderada per Rutte, precisament per dissonàncies entorn de la política migratòria. El primer ministre sortint va anunciar al juliol que es retirava, després de 13 anys al capdavant de successius governs i d’haver representat, a escala europea i neerlandesa, una línia d’extrema austeritat fiscal.

Wilders, d’aliat a rival de Rutte

L’ascens ara de la ultradreta de Wilders, polític amenaçat dins i fora del seu país per la seva furibunda islamofòbia, té quelcom de revenja personal per a aquest líder ultradretà, de 60 anys i fundador d’un partit gairebé unipersonal. Rutte va tenir el PVV com a aliat durant els seus dos primers anys en la direcció del govern, però aquesta col·laboració es va enfonsar. Els dos polítics es van embrancar a partir d'aleshores en una espècie de pols personal pel primer lloc, a la qual cosa s'hi va sumar el veto fins ara mantingut per Rutte al seu antic aliat per a futures coalicions.

Els sondejos havien apuntat durant setmanes a una lluita pel primer lloc entre tres forces: els liberals de Yesilgöz, el nou partit centrista denominat NSC i liderat pel diputat Pieter Omtzigt, així com el bloc de Timmermans. Ara bé, en l’últim tram van pujar poderosament les opcions de Wilders per convertir-se en primera força.

Fragmentació i consolidació radical

La gran fragmentació del vot neerlandès obre la possibilitat a múltiples coalicions, ja que, presumiblement, qui lideri el nou govern necessitarà de fins a quatre socis. Eren 26 els partits en disputa, dels quals 14 ja tenien escons al Parlament de la Haia. Fins a aconseguir formar el seu últim govern, una aliança entre quatre formacions centristes, l’avesat negociador que és Rutte va necessitar de 271 dies.

El PVV de Wilders, fundat el 2006, és un partit plenament consolidat en el panorama polític neerlandès, amb una clara línia islamòfoba, tot i que en aquesta campanya havia moderat una mica el to. Va admetre així que entre les prioritats actuals no hi ha la prohibició de les mesquites, malgrat que continua mantenint aquest objectiu programàtic. El que és immediat, va dir, és frenar el que denomina «el tsunami d’asilats». Va reorientar el seu discurs cap a postulats més pragmàtics, determinat a deixar l’oposició i demostrar la seva capacitat per assumir responsabilitats de govern.

La política migratòria va ser el tema dominant a la campanya electoral dels Països Baixos, un soci de la UE amb alts índexs de benestar, però on l’encariment de l'habitatge és una preocupació creixent entre els seus 17 milions d’habitants.

La dissolució de l’última coalició de centredreta de Rutte es va originar precisament per dissensos entorn de les fortes limitacions al reagrupament familiar per als sol·licitants d’asil.

El liberalisme extrem practicat per Rutte, a escala de la Unió Europea (UE) i també interna, sembla haver entrat en la via morta. En paral·lel va sorgir el nou centre d’Omtzigt, que del no-res va aconseguir consolidar-se com a força a tenir en compte, impulsat pel descontentament social i els successius greuges en els últims anys de lideratge de Rutte –entre aquestes, les retallades a les ajudes a la família que van afectar uns 25.000 llars per errors administratius–.